Metamorfosi exprés d’un barri turístic d’Eivissa

Els de la cantonada ja no hi són a temps. I això que porten mesos, des de l’any passat, amb la reforma del local. Els dos restaurants del costat, un tailandès fusió i una pizzeria, ja han obert i, tot i que la Setmana Santa cau ben aviat enguany, tenen ple a totes hores. Fa uns dies tot estava tancat. Fa uns dies tot amb qui et creuaves pel barri el coneixies per nom i els dos cognoms. Fa només uns dies Platja d’en Bossa era un barri, un petit poble, avui és una zona turística.

Fa només uns dies… Potser algú pensarà que el barri desperta cada any a poc a poc, al ritme d’una pastoral, però no. Una nit te’n vas a dormir al barri quasi fantasma de l’hivern i al matí següent et despertes a una petita Nova York que mai no dorm.

Surts al matí, a la matinada, en realitat, perquè encara és ben fosc, a passejar la quissona, i te trobes els primers perduts de la temporada. Això va ser el dijous cap a les sis del matí. Uns crits trencaven el silenci sepulcral del barri. Uns crits etílics que informaven els veïns, fins i tot els dels àtics, que el carrer no era el del seu allotjament. Tampoc era el del seu allotjament. Tot el carrer es va assabentar que ja era el tercer cul de sac pel que es ficaven per tornar a l’hotel o el lloguer turístic sense sort. “¡Joder! ¡Es que aquí todas las calles son iguales, macho! No puedo más…”, cridava una d’elles mentre tot el grup feia mitja volta per provar sort al següent cul de sac. En una època en què tothom porta gps al mòbil, sembla mentida que algú pugui no trobar el seu hotel. O el lloguer turístic.

Fascinats amb la sortida del sol en barnús i pantufles

Al caixer es comencen a veure, al llarg del dia, petites cues. Res a veure amb les que es formen en ple estiu, però sí de dos o tres persones, cosa que no passava des de finals de la temporada passada. També, al passeig, de bon de matí, visitants completament fascinats amb la sortida del sol sobre la mar. Potser a tu, que la veus tots els dies i la coneixes bé, et sembla lletja, poc lluïda, però per a ells és la més polida que han vist en la seua vida. Alguns la miren, altres no paren de fer-li fotos. Porten barnús i pantufles. Quan acabi l’espectacle tornaran al seu llit de vacances.

Al súper també es formen cues. I no només a final del dia, quan tothom que torna de la feina compra la barreta de pa i qualque cosa que li manca pel sopar. No. Ara hi ha petites cues al llarg del dia. Molta beguda, molta barra de pa, moltes bosses de patates fregides, molt embutit envasat… També canvia l’olor del barri. Comences a ensumar, de tant en tant, alguna vafarada de coco, de monoi, crema solar. I, en passar per algun dels bars del barri, t’arriba la quasi oblidada flaire de l’english breakfast. Veus, per primer cop enguany, els estilismes de qui es pensava que venia al Carib: xancles, shorts i biquini combinats amb la jaqueta amb què varen sortir de ca seua, allà al nord. S’enrotllen amb ella com poden, tractant d’entrar una mica en calor. Però tremolen de fred. El mateix que els passa a alguns dels ganxos dels establiments que acaben d’obrir, després de setmanes de feina incansable per posar-se a punt, que els veus, les veus, perquè tot són dones, buscant el sol per no congelar-se amb el vent gelat que corre per la porta dels locals, on estan a l’aguait de qui passa per aconseguir que seguin a la terrassa.

Sense furgonetes negres, però amb els ‘party boats’ ja a tota

Encara no es veuen gaires furgonetes negres. Aquestes arribaran en la segona tanda, quan els openings, moment en què la zona de Sant Josep del barri viurà aquesta metamorfosi que arriba sempre abans a la zona de Vila. Tampoc es veu gent tirada al passeig envoltada de les restes del botellot o incapaç de donar dos passes en sentit recte per la quantitat d’alcohol (o altres sustàncies) que porten al cos. Ni provant als culs de sac com frenen els Ferrari, Porsche o Lamborghini que llogaran per unes horetes al local d’aquí al costat. Encara no hi ha rastre dels venedors ambulants. Ni dels que venen fruita, mojitos o pareos ni dels altres, els que s’emprenyen quan els gossos es fiquen als jardinets de la vorera del passeig per ensumar les plantes. Tampoc s’ha reparat la darrera destrossa del passeig, la de les danes de setembre i octubre. A través dels forats de les reixes de seguretat que enlletgeixen la vista es veuen els primers banyistes.

Sí estan ja, contra tot pronòstic, els party boats. La música es sent des de casa. I els crits dels que els omplen, també. Ara, però, no coincidiran amb la gent que aprofita les darreres hores de sol a la platja, que resta buida. Al matí i a migdia hi havia turistes estirats a l’arena, prenent el sol. Algun s’ha atrevit, fins i tot, a ficar-se a l’aigua, encara que sigui només per presumir a xarxes de vacances de Setmana Santa a la Mediterrània. A Platja d’en Bossa. A un barri que viu cada any, per aquestes setmanes, una metamorfosi.

Suscríbete para seguir leyendo