Un piano, sa Cala i una pel·lícula oblidada de 1966

«Una illa blanca on fins i tot les ombres són blanques». Així defineix Eivissa Mariano Tur de Montis, bé, no ell, Gonzalo Medel, l’actor que li dona vida, a la pel·lícula ‘Das Klavier’ (‘El piano’), rodada a Eivissa l’any 1966 i que es va poder veure aquest dissabte al teatre de l’església de sa Cala gràcies a Toni Marí Rota, que, després d’anys d’investigació ha aconseguit recuperar-la de l’oblit.

Totes les imatges de la pel·lícula 'Das klavier'

Ver galería

Va topar amb ella per casualitat, investigant per al seu llibre ‘Sa Cala. Ports i llaüts’ (Premi d’Investigació 8 d’Agost del Consell d’Eivissa l’any 2014). Era l’any «2011 o 2012» i estava consultant l’hemeroteca de Diario de Ibiza a l’Arxiu Històric. I allà, a l’exemplar del 25 d’agost de 1966 es va trobar amb la notícia que s’estava rodant a Eivissa, al nord, una pel·lícula alemanya. «M’ho vaig imprimir, però no li vaig donar més importància», recorda. Però aquella fulla no feia més que posar-se-li davant cada vegada que remanava papers.

Així, fart de veure aquella pàgina de Diario de Ibiza on es parlava del rodatge d’aquella pel·lícula alemanya a sa Cala i a altres indrets de l’illa es va decidir a preguntar als seus amics i coneguts «de la cultureta» a veure si en sabien res d’aquella història. Però no. I allà es va quedar una altra vegada.

La troballa del guió

Però aquesta història no estava disposada a deixar-se anar tan fàcil. Tot i que Marí Rota no ho sabia. Varen passar els anys i se li va tornar a posar davant quan menys s’ho esperava. «En aquella època el capellà de Sant Rafel, Pep Negre, estava ingressat a la residència Reina Sofia. Ja no podia conduir, no el deixaven, i estava molt trist perquè no podia anar a ca seua, Can Pep Negre, que estava per darrera d’on abans estava Privilege, ara UNVRS», recorda. Així, una tarda d’aquelles llargues d’estiu, varen anar a casa seua i anaven treient coses i ell anava dient què volia emportar-se i què no. Estaven fent obres i els obrers havien deixat tots els llibres de la seua biblioteca en un munt al mig del porxo.

Fent aquella tria amb el capellà, va trobar un plec de papers grapats on, a la primera pàgina es llegia un títol: ‘Un home en busca d’una illa solitària. El piano’. Estava escrit a màquina i era el guió de la pel·lícula que havia trobat al diari a l’hemeroteca i que cada poc li sortia al pas. Així les coses, li va preguntar a don Pep que què feia aquell guió entre les seues coses. «Ell surt a la pel·lícula, que es roda a Sant Carles», explica Marí Rota, que explica que mai no va tenir ocasió de parlar amb ell sobre el rodatge, ja que en aquell moment el capellà ja es trobava molt major.

Pel que va veure al guió, hi sortien llocs i gent de sa Cala i en aquell moment es va dir: «Ara sí que sí. De totes totes l’he de trobar!». Va visitar els arxius de l’Ajuntament i del Consell, però no va veure-hi res. Va seguir investigant i va parlar amb amics que estan a la Filmoteca de Catalunya per comprovar si en sabien res. Però tampoc. També li ho va comentar a Enrique Villalonga, que controla totes les pel·lícules rodades a les Pitiüses, però tampoc va tenir sort. Inclús es va dirigir a una publicació alemanya d’Eivissa per veure si el podien ajudar. Res. Passava el temps i res. «A casa no en volien saber res», recorda Marí Rota, que en aquell moment no podia més que pensar «mecatxis en sa pel·lícula».

En la búsqueda va involucrar també a la seua filla, Neus, i a Martin Davies, l’editor. Tots dos, quasi a la vegada li varen dir que havien trobat la pel·lícula, a la fi, però que costava 35 euros. Després de tant de temps, no s’ho va pensar mica. Va pagar els 35 euros i es va fer amb el llargmetratge, dirigit per Hajo Schedlich i protagonitzat per Günter Starck. Va parlar amb la comissió de festes de sa Cala, amb na Maria de la Federació de colles, que li va dir que aquella pel·lícula s’havia de veure a sa Cala, inclosa dins el programa de festes. Això sí, doblada al castellà. «M’agradaria que s’hagués pogut fer en català», comenta Marí Rota, que no perd l’esperança.

Gent de sa Cala a la pel·lícula de 1966

Encara recorda la primera vegada que va veure ‘Das Klavier’ i es va trobar amb què no tantes escenes com pensava s’havien rodat a sa Cala. «Moltes a Sant Carles», afirma, cosa que, creu, és deguda a les dificultats per moure el piano, l’autèntic protagonista d’aquesta història, que comença quan el propietari d’una empresa de paper d’Alemanya, fart de viure a un ciutat «gris i amb moltes antenes», decideix deixar-ho tot endarrera (empresa, dona, fills i el seu ca) i marxar a una illa solitària i tranquil·la per buscar la pau. Ho deixa tot endarrera excepte una cosa: el seu piano, que viatja amb ell.

Un grup de moderns es dirigeixen al protagonista i el seu piano en arribar al port d'Eivissa.

Ver galería

De fet, les primeres imatges en les que es veu Eivissa són des del barco, amb el protagonista sobre la coberta, tocant el piano i amb la costa d’Eivissa al darrera. I poca cosa més contarem de la trama, ja que si l’investigador no vol destripar-la, no ho farem naltros. A la pel·lícula es veu la festa que es monta quan arriba al port i se li uneixen des de les dones vestides de pagesa als pescadors passant per aquest Mariano Tur de Montis que porta el protagonista a casa seua, on guarda el piano, que dos homes carreguen per sa Penya i Dalt Vila. Dissabte a la projecció alguns dels assistents varen poder reconèixer alguns dels eivissencs que hi surten, que no en són pocs.

Marí Rota recorda que l’obra es va rodar en plens anys 60, en època dels beatniks i els hippies, quan la gent volia fugir de les ciutats. Qui pensi que ara que ha trobat la pel·lícula, aquesta història està acabada per a Toni Marí, s’equivoca. Encara li queda molt per investigar i per saber. Del rodatge, de les persones que hi participaren. Ara pensa amb pena en tot el que li hauria pogut explicar Pep Negre si hagués trobat aquell guió abans, quan encara estava bé.

Suscríbete para seguir leyendo