Eivissa, capital internacional del flaó

«Va sorgir d’una idea molt romàntica. Amics i coneguts que viatjaven a indrets de la Mediterrània i que ens deien que havien tastat altres flaons». Així explica Mariana Viada, presidenta de l’associació de veïns des Cubells com va néixer les ‘Jornades del flaó’, que es celebraran aquest mes d’abril a Sant Josep. Així, del flaó, no des flaó. Sense salar l’accent. I és que aquestes jornades són internacionals. I no com el concurs d’arròs de matances, que és mundial, o el de frita de porc, que és interestelar, adjectius que són, quasi, una broma. Al menys en els seus inicis. En aquest cas, però, no és així. Les jornades són realment internacionals.

Viada explica que a diferents indrets de la Mediterrània, més, de fet, dels que la majoria pensaria, es fan flaons, tot i que no són exactament com el d’Eivissa: «N’hi ha salats, amb motllo o sense… I llocs on es diu flaó o també flaunes». «Vam pensar que seria polit ajuntar-nos i compartir, veure com ha evolucionat», comenta Viada, que destaca que una cosa que tenen en comú tots aquests flaons és que tradicionalment es preparaven i es menjaven al voltant de la Pasqua.

Una «bogeria» que va caure en gràcia

Aquella idea de les jornades internacionals al voltant del flaó va començar a rodar i es varen trobar que a tothom que li comentaven li semblava molt bona idea. «Però necessitàvem finançament», comenta. S’havien de pagar vols, hotels, menjars, activitats per als visitants… Així que varen començar a pensar com organitzar aquella bogeria. Per sort, a tothom que li comentaven li semblava bona idea i es varen mostrar disposats a col·laborar. Tant les administracions com les empreses privades. El Consell d’Eivissa i l’Ajuntament de Sant Josep «varen dir que sí», també Sabors d’Eivissa, l’Institut d’Estudis Eivissencs, l’associació de forners i molts establiments. «La rebuda va ser molt bona, tothom ens deia que els agradava molt la idea», recorda Viada sobre aquells primers moments en què les jornades anaven agafant forma.

Enguany, a més del flaó d’Eivissa participaran les preparacions de Torroella i el d’un lloc encara secret

Així, aquest mes d’abril, durant tres dies Sant Josep, i més concretament Can Jeroni, es convertiran en la capital internacional del flaó. O dels flaons. En aquesta primera edició participaran les receptes de tres indrets: Eivissa, evidentment; Torroella (Girona), i un indret que, de moment, és sorpresa i es desvetllarà una mica més endavant.

Les jornades s’inauguraran el 10 d’abril, que és divendres, i continuaran durant tot el cap de setmana. Durant els tres dies hi haurà conferències, xerrades i showcookings. Un d’ells, explica la presidenta de l’associació de veïns des Cubells, el protagonitzarà la cuinera d’Eivissa Marga Orell, que prepararà la recepta tradicional del flaó, extreta del ‘Llibre del Coch’, del segle XVI. «És una recepta molt especial, la mare de totes les receptes de flaó, l’original», destaca Viada.

Les entrades per als tasts de les jornades es poden comprar ja a la web ‘eventbrite’ per deu euros

Les entrades per a les jornades estan a la venda ja a la web eventbrite. Costen deu euros «per pagar el tast de tots els flaons» i són vàlides per als tres dies. El divendres, la xerrada inaugural (a les 19.30 hores) correrà a càrrec de l’expert en tradicions Toni Manonelles, que compartirà amb els assistents els resultats de les seues investigacions sobre aquest plat. També intervendrà, a una altra de les xerrades, el bisbe d’Eivissa, Vicent Ribas, que contextualitzarà aquesta recepta, lligarà litúrgia i gastronomia. «Serà una xerrada no molt llarga», explica Viada.

La pròpia Viada confessa que no ha tastat tots els flaons que participen en aquesta primera jornada, de manera que sent molta curiositat i il·lusió per conéixer aquestes receptes d’altres punts de la Mediterrània.

Tant ella com Vicent Marí Serra Palermet expliquen que han trobat flaons a llocs com Morella, Creta, Xipre, Sardenya… De fet, tenien moltes ganes que en aquesta primera edició estassin presents els flaons de Xipre, però el preu dels bitllets per venir des d’allà ho ha complicat tot bastant: «Havien d’agafar tres avions, era una bogeria».

Diferents noms per a un mateix plat

A alguns llocs, detalla Palermet, no es diuen flaons ni flaones o flaunes: «A Sardenya es coneixen com cassadines». A aquesta illa, explica, n’hi ha de salats i de dolços, però aquests no porten herbasana. Aquesta herba és el que dona el gust tan característic al dolç que es prepara a Eivissa. Altres receptes s’han «refinat» i en alguns punts aquest flaó sembla més a un xuixo de crema que al nostre flaó.

La presidenta de l’associació de veïns des Cubells confia en què la resposta de la gent sigui bona i que a aquesta primera edició en segueixin una segona, una tercera… I així any rere any per seguir explorant les altres vides del flaó. Tirant del fil han trobat una llista prou llarga de llocs on es prepara més o menys aquest plat. I ja, si diu de somiar, el que li ve al cap és poder celebrar les jornades cada any a un d’aquests llocs on es prepara el flaó.

Suscríbete para seguir leyendo