Monstres que lluiten per la inclusió

La primera vegada que un dels boixos de l’associació Ibiza In, que treballa per la plena inclusió; va intentar participar a una de les rues, no va poder. Va arribar fins al punt de trobada i, en escoltar la música, les remors fortes, en veure tanta gent... No va poder. No va ser capaç. Ho va intentar. La seua família ho va provar. Però allà mateix, ja disfressat i havent fet la feina de preparació, van veure que no era possible i varen tornar a casa. Aquest any, aquest mateix boix es va aixecar el Diumenge de Carnaval, a casa li varen recordar que anaven a la rua de Vila, es va posar la seua disfressa de monstre, va sortir de casa, va arribar al punt de trobada i va sortir amb la resta de companys i famílies. «Va aguantar mitja rua! I la de Vila, que és llargueta!», comenta, emocionada, Susana Ribas, tresorera de l’entitat.

Potser algú pensarà que no n’hi ha per tant. Però sí. N’hi ha per tant. I per més. Aquesta mitja rua, entre música i gentada, és un gran èxit, una mostra de superació, un repte més que s’ha aconseguit, apunta Ribas, que destaca que experiències com aquesta, i que es visibilitzi la lluita per la plena inclusió és l’objectiu de la comparsa amb què, des de ja fa uns anys, participa l’associació a les rues de Carnaval. «Enguany tres!», destaca. I és que si diumenge varen fer doble sessió (a Vila pel matí i a Cala de Bou per la tarda), dimarts es varen apuntar també a la de Santa Eulària. «Ens estrenam allà», destaca. Aquest dimarts havien de triar si anar a Santa Eulària o Sant Antoni, on ja havien participat algun altre any, però finalment es varen decidir per la primera. Per provar alguna cosa nova, però, també, confessa, per ser més curta i perquè en no creuar-se anada i tronada en el recorregut, s’estalvien aquest moment en què suportar la música i la remor de les comparses que van i les que tornen es pot fer una mica complicat per a alguns dels seus usuaris.

Missatges monstruosos

La feina per participar als carnavals de l’illa comença cap al desembre, quan les famílies comencen amb la pluja d’idees per triar la disfressa. Enguany els va semblar divertit convertir-se en monstres —«cadascú de la seua manera: un verd, un vermell, un amb un ull, alts, baixos...»— per reivindicar la diversitat. A partir d’aquesta reunió, tot va agafant forma. Això sí, mirant sempre que les disfresses siguin barates i fàcils d’elaborar. «L’associació es fa càrrec dels materials, com la goma eva, però després les famílies s’ho fan seu afegint-hi el que volen: un tutú, una perruca...», comenta Susana, qui, a partir de la decisió comença a provar a casa la millor forma de fer els dissenys: «Vaig pensant, fent proves, mirant tutorials, comprovant si una cosa és millor fer-la amb un rotulador o amb un altre material...». I així, fins que arriba al projecte final i té ja algunes disfresses de model llestes per mostrar a les famílies als tallers. Enguany, confessa, han hagut de córrer una mica perquè el Carnestoltes arribava molt d’hora.

I abans de les rues s’havien de fer els tallers, un parell de sessions per ajudar els pares, mares i alguns boixos i boixes a convertir-se en ‘Diver monstres’. «Han d’aguantar, que enguany havíem d’anar a tres rues», afirma Susana. Sap de què parla i és que algun any, quan encara no tenien tanta experiència en això de participar a les desfilades «alguna cinta de goma eva se’ns va trencar, sí», reconeix. Ara ja no els passa. O, al menys, hi posen tot de la seua part perquè no passi. Confeccionar les disfresses té les seues peculiaritats, i és que també les fan pels qui van en cadira de rodes. I han de pensar en alguns nens amb trastorns de l’espectre autista (TEA) que no suporten algunes textures o que no aguanten portar res al cap. Alguns, a més, porten cascos per reduir el so.

A les espatlles d’alguns d’aquests ‘Diver monstres’, com els han batejat, missatges: «Lo monstruoso es excluir», «Lo normal es ser diferente», «Els drets no es negocien», «Per un món monstruosament accessible», «Ser diferent no resta drets», «Derechos, no favores», «Dos años de espera para un grado de discapacidad es monstruoso»... I és que, lamenta Susana, encara hi ha gent que veu les persones que considera diferents com a monstres en el sentit que no saben ben bé com atracar-se a ells. «De vegades els parlen com si fossin nens petits», explica.

L’associació destaca que els «souets» que obtenen amb premis a les rues «van molt bé», però insisteixen en què l’objectiu principal no és l’econòmic sinó la visibilitat i reivindicació dels drets de totes les persones. Fins i tot, entre ells mateixos. Reconeix que quan parlen de participar a les activitats con qualsevol altra persona, a algunes famílies els fa por i es posen nervioses. Elles també han d’aprendre que tenen el dret de fer tot allò que pugui fer qualsevol persona que no tingui un diagnòstic de diversitat funcional, destaca Susana Ribas poc abans d’enfrontar la tercera rua de l’associació d’aquestes festes de Carnaval a l’illa. Una darrera actuació en la que tornaran a ballar al ritme de la seva pròpia cançó; un que Abril, la seua filla i una de les integrants de l’associació; ha fet ajudada de la intel·ligència artificial i al que ha posat de títol ‘Himne del diferent’.

Suscríbete para seguir leyendo