Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

Descobrir les emocions dels nens amb Lola

L’educadora infantil eivissenca Nerea Román Herrero acaba de publicar el seu conte ‘Las emociones de Lola’

L’autora Nerea Román Herrero, amb el seu llibre a la biblioteca de Sant Jordi. | Vicent Marí

L’autora Nerea Román Herrero, amb el seu llibre a la biblioteca de Sant Jordi. | Vicent Marí

¿Ya nos sigues?Márcanos como medio preferente
Añádenos en Google
Marta Torres Molina

Marta Torres Molina

Eivissa

Lola no té cara. No li busqueu. Cada matí, quan es desperta i s’aixeca del llit, no té cara. Així ho ha volgut Nerea Román Herrero, eivissenca de 23 anys i creadora de la protagonista de ‘Las emociones de Lola’, el conte infantil que acaba de publicar. «Tracta d’una boixa que cada dia s’aixeca amb una emoció diferent i té formes diferents de gestionar cadascuna d’elles», descriu l’editorial (Apuleyo), que continua: «Aquest conte serveix per a que els boixos puguin aprendre a identificar cadascuna de les seues emocions i donar-li a cada una la seua importància, però, sobretot, serveix per saber com gestionar-les». «Totes les emocions que es mostren són vàlides i tots tenim diferents maneres d’expressar-les. Recorda la importància de no bloquejar-les», segueix l’entitat sobre el relat de l’eivissenca, il·lustrat per Ignacio Zabaleta.

Lola, la protagonista del conte, sense rostre, i les seues emocions. | Apuleyo

Una de les il·lustracions del conte de l’eivissenca. / Apuleyo

«El vaig començar quan treballabava a una escola infantil», explica Nerea de ‘Las emociones de Lola’, sobre el que té informació penjada al seu perfil d’Instagram (@_eltrazodenere_). A l’escriptora li agradava treballar les emocions en el dia a dia amb els petits i ajudar-los a gestionar-les. Així va anar sorgint la història de Lola, que va anar agafant forma de conte: «El vaig fer amb Canva», recorda, agafant imatges que va trobar. Un dia, se li va acudir mostrar-li al seu avi, Alfonso, que és «un gran lector»: «Em va dir que perquè no el publicava». A Nerea, aquesta opció no se li havia passat pel cap, però... Va començar a moure’s: «Vaig parlar amb diferents editorials de l’illa, però tots me donaven de termini 2026. I llarg». I ella no volia esperar tant. Temia que, si el procés s’allargava, acabàs donant marxa enrera i penedint-se de la decisió de publicar-lo: «Si passava massa temps potser m’ho repensava». Així que va anar a la biblioteca de Sant Jordi, el seu poble, i allà li varen suggerir l’editorial Apuleyo, radicada a la Península.

Una de les il·lustracions del conte de l’eivissenca. | Apuleyo

Lola, la protagonista del conte, sense rostre, i les seues emocions. / Apuleyo

Un llarg procés de publicació, un elefant i una casa pagesa

Va enviar el llibre: «Em va donar el vist i plau i de seguida va començar un procés que ha set llarg». Una de les primeres passes va ser buscar qui il·lustràs el llibre, ja que les imatges d’aquell projecte fet a Canva no es podien emprar. Nerea va parlar amb Zabaleta perquè inclogués alguns detalls que eren importants per a ella perquè la connecten amb la seua infantesa: una casa pagesa i un elefant.

El nom de la protagonista, Lola, el va triar perquè «és curt i fàcil de recordar». I és a través d’ella que mostra com gestionar quatre emocions: tristesa, alegria, enuig i por. «Ella explica què pot fer amb aquestes emocions», comenta l’autora del conte, que destaca que la intenció és «acompanyar» els boixos i les famílies: «Hi ha nens que diuen que quan estan alegres els agrada que els abracin. Altres que estan tristos i que volen que els facis petons». De fet, és el que demana a una de les publicacions del seu Instagram: «Acompanya els més petits a reconéixer les seues emocions i aprendre a gestionar-les. Recorda que és important saber que totes les emocions són vàlides». Una idea que segur que els sona als qui han vist ‘Del revès’, on totes les emocions, fins i tot la tristor, tenen una funció. La importància de gestionar-les en l’edat infantil la va comprovar l’autora mentre treballava, quan tots els dies veia nens plorant o barallant-se i era necessari parar, buscar una solució, respirar a fons... Un dia, explica l’eivissenca, va dir als escolars que respirassin i un d’ells va exclamar «Com Lola!», recorda rient: «S’enrecordava perquè els havia explicat el conte a classe». Algunes de les coses que fa Lola per passar l’enuig és beure aigua,fer unes rutines amb els dits o moure les mans. Per la por, encén la llum, parla en veu alta o balla. I per fer passar una mica la tristor, abraçades, petons i, sobretot, que la deixin plorar. I és que, insisteix l’educadora infantil, s’han de validar sempre les emocions dels petits, siguin les que siguin: «No se’ls ha de treure importància», destaca.

De moment, Nerea no té prevista cap presentació a Eivissa de ‘Las emociones de Lola’, però sí una sessió de contacontes a la biblioteca de Sant Jordi durant el mes de març. Una sessió en la que recordarà aquelles primeres vegades en què, treballant, explicava el relat que, un temps després, s’ha convertit en el seu primer conte. Primer. Perquè, tot i que no vol avançar-ne els detalls, assegura que en té algun més al cap, comenta Nerea, qui confessa que llegir no li ha agradat mai gaire, però sí escriure. «Em va sorgir de manera espontània, això d’escriure», explica. De moment, la publicació tampoc ha arribat a les llibreries de l’illa, però l’editorial li ha assegurat que hi seran aviat. Sí es pot trobar ‘Las emociones de Lola’ a la web de l’editorial i a les botigues online d’alguns establiments de la Península. Això, però, no ha impedit que ja n’hagi venut un bon parell. Sobretot als Reis Mags i el Pare Noel, que els han portat a molts boixos i boixes de l’illa per Nadal. Alguns, fins i tot, dedicats i signats. Nerea confia en què als petits els fes tanta il·lusió rebre’ls com a ella veure els primers exemplars del seu conte: «Va ser una alegria immensa, una explosió d’emocions. Tocar-lo, veure’l... Després de tant temps!».

«—Bon dia, Lola. Com estàs avui?

—Avui tinc un somriure a la cara. Sabries dir-me com em sento?—diu Lola».

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents