Marga Torres Prats, presidenta Associació de Joves d’Eivissa (AJE): «Sí que hi ha habitatge, però és un negoci»

Amb quins objectius neix l’AJE? 

Primer de tot, volíem representar els joves d'Eivissa, tant per organitzar esdeveniments i activitats adreçades a aquest col·lectiu, per exemple, com per parlar amb representants polítics, o d’altre caire, i fer-nos veure. Es tracta de tenir un altaveu i reivindicar que des de les administracions es facin més coses dirigides als joves, que tinguem més espais, més oci. A més, volem ser un lloc de trobada entre joves, per conèixer-nos i parlar de com vivim aquesta realitat de ser jove a Eivissa.

Una de les vostres principals reivindicacions és el dret a l’habitatge. Per què la situació actual afecta especialment a les noves generacions? 

A Eivissa tenim la particularitat del monocultiu turístic, que posa les coses molt més difícils. Molts de naltros hem anat a estudiar fora i hem viscut l’experiència de buscar allotjament. L’opció ideal és no tornar a viure amb els pares, però aquí és impossible, perquè tenim els preus més alts de tota Espanya.

Tenint en compte la qüestió de l’habitatge i del cost de vida aquí, quines expectatives tenen els joves sobre el fet de viure a Eivissa en un futur o a mig termini? 

És feixuc. El panorama el veim gris cap a negre. Òbviament, depèn de la família. Si tens més d’un habitatge, pot ser la cosa canvia, però ara mateix no conec ningú que estigui independitzat. Estam més formats del que aquí es necessita perquè no trobam ofertes laborals sobre allò que hem estudiat. És gairebé tot pel turisme. I que hi hagi tants contractes de temporada ho condiciona molt tot. Encara que els sous a l’estiu siguin alts, no et dona per viure. Fora de l’illa, tal vegada ets a un vol de mitja hora de la teua terra, i sí, pot ser cobres una mica menys, però pots compartir un pis amb amics i treballes del que t’agrada.

Al final pareix que et pots permetre tornar a Eivissa si heretes un pis de la família, no?

És així.

Tu, com a jove, contemples la possibilitat d’entrar en una hipoteca a l’illa?

Ui, no (riu). No, és impossible hipotecar-se. No sé qui és capaç de fer-ho. No hi ha habitatge, i no perquè no n’hi hagi físicament, sinó perquè és un negoci. Es fa servir per invertir, i més en un territori d’aquestes característiques.

Creis que s’hauria de fomentar més l’habitatge públic? 

Sí. La qüestió l’habitatge és un problema estatal que s’ha de regular a escala estatal. S’ha d’augmentar el parc social d’habitatge, el parc accessible; però, clar el Govern i el Consell tenen certes eines al seu abast i poden jugar amb això, i sí que estaria bé que d’aquest habitatge social que s’està fent, que és molt poc, poquíssim, un gran percentatge anés prioritàriament cap als joves.

Els joves d’Eivissa estan suficientment enfadats? 

Et diria que no. Crec que a molts ens ha anat bé anar-nos-en fora, prendre perspectiva d’on veníem, i veure com altres ciutats, altres territoris, resisteixen. Hem estudiat a zones on el teixit associatiu és molt més fort, on la gent està molt més acostumada a queixar-se, i hem après d’això. Jo desconeixia que podien existir espais d’aquest tipus. Hem pres consciència que no és normal el que està passant, i ningú està fent res. I hi ha col·lectius que, òbviament, sí que ho han fet històricament, però és molt greu que a Eivissa no hi hagués associació juvenil.

Demanau que a Eivissa hi hagi més oferta d’estudis superiors. Entenc que parlau de la UIB, fonamentalment.

A la UIB d’aquí moltes classes són en format online i ho vulguem o no això condiciona molt la qualitat de l’ensenyament. Alguns s’han pogut permetre anar-se’n de l’illa per estudiar alguna cosa que els agrada de veritat i fugir del sistema turístic d’aquí. Però, és clar, altres joves no han tingut aquesta sort.

I pel que fa als joves que poden anar-se’n a Mallorca o la península a cursar estudis superiors, les famílies afronten una gran despesa. Aquí entra allotjament, matrícules, transport...

És clar, i tot augmenta menys els salaris. I si et donen una ajuda com a estudiant d’uns 800 euros, per exemple, i ets a Barcelona o Madrid, amb això què pagues? Dos mesos de lloguer? Pot ser ni això. En comptes de donar tantes subvencions i beques, tal vegada la clau és que els estudiants es quedin, formin i treballin aquí. Si no al final se’ns quedarà una illa de quatre turistes i un que treballa per a ells.

I fins i tot existint les beques i les ajudes, una família eivissenca ha de saber abans si podrà permetre’s mantenir al seu fill o filla fora durant almanco quatre anys si fa una carrera o menys si opta per un altre tipus d’estudi. Hi ha tota una sèrie de despeses que inevitablement generen vertigen, no?

Sí, la part econòmica és el primer a tenir en compte a l’hora d’estudiar, si no t’ho pots permetre, res. I això és molt greu, estam en desavantatge respecte a altres zones d’Espanya. No tenim la mateixa qualitat i quantitat d’oferta educativa al nostre abast. Òbviament, la insularitat té molt a veure, però també el model turístic. Es necessiten més ajudes i subvencions però també més oferta.

Sou afins a algun partit?

No, naltros som apartidistes, però no apolítics, perquè la política ho és tot i els éssers humans som polítics. La nostra idea no és participar amb partits, però sí que ens agradaria col·laborar amb altres entitats, ajuntaments, el Consell, etcètera, i fer coses junts i que se’ns tengui en compte.

O sigui, amb un ànim constructiu.

Sí, és constructiu, sí; i, òbviament, també és un ànim de queixa i de reivindicar que les coses es poden fer millor i que s’ha d’escoltar la nostra veu. Començam a ajuntar-nos i tenim ganes de donar un poc de guerra.

Quin és el perfil dels integrants de l’AJE i quins són els vostres principis fundacionals?

La mitjana d’edat deu ser d’uns vint-i-pocs. Ens movem entre els 18 i 28 anys, aproximadament. Més o menys hi ha paritat de gènere i som gent crítica amb la realitat que viu i que vol defensar la cultura local. Som uns 15 membres actius i en el canal de WhatsApp hi ha al voltant de 50 persones. Les nostres preocupacions són territori, habitatge, cultura, llengua, oci i espais juvenils, mobilitat i transport públic, medi ambient i model turístic i la manca de diversificació laboral conjuntament amb la temporalitat de moltes de les feines que hi ha a Eivissa. A més, creim que és imprescindible fomentar el teixit associatiu. En definitiva, ens preocupa el nostre futur i volem treballar per canviar les coses.

Posau molt l’accent en el model econòmic i la necessitat de protegir la cultura local.

Sí, aquest turisme de masses no és un turisme cultural. Per una banda, ens folkloritzen, i les administracions i empreses van a la cerca de capital, però naltros no en tenim gaire. Però és que l’illa és per viure-hi, no? La qüestió del mercat laboral, marcat pels contractes de temporada, està molt relacionada amb això. Si no tenim ni habitatge ni feina, tot es complica. Som joves que hem tingut la sort de poder formar-nos molt; alguns fora, altres no han pogut. En tot cas, no se’ns ofereixen oportunitats per quedar-nos. Perquè el model econòmic no ho permet, no permet aquesta diversificació.

Com va néixer l’associació?

L’Associació de Joves d'Eivissa neix arran d’una conversa d’un grup d’amigues de Sant Rafel que vam començar a parlar d’una notícia sobre una nova carretera que es volia construir i que implicava expropiar terrenys. Ens tocava molt de prop, perquè era en el nostre poble, i a més també teníem el tema de la nova discoteca. Al principi érem un parell d’amigues que ens coneixíem de sempre i vàrem decidir crear el perfil d’Instagram i començar a difondre la idea de crear d’una associació de joves de tota l’illa. Així, vàrem convocar una primera assemblea oberta. Tot va començar a moure’s per la manca d’un espai de queixa, d’alguna entitat que ens representés com a joves.

Suscríbete para seguir leyendo