Els mil i un llibres de les taules morades de la biblioteca

Dalt. Al primer pis. Contemplant-ho tot. Gairebé a la vora del precipici. Així estan, des de la setmana passada i fins aquest divendres, desenes d’escriptores i investigadores a la biblioteca de Can Ventosa. Bé, elles no. No és que Cristina Morató, Flora Tristán, Rosalía de Castro, Siri Hustvedt, Elvira Lindo, Isabel Allende o Gemma Ruiz Palà estiguin allà, recolçades a la barana. Les seues obres. Les han buscat, tret de les estanteries, espolsat i posat ben col·locadetes, perquè se les vegi bé, a les taules morades, una iniciativa de la biblioteca municipal coincidint amb el 25N Dia per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones. ‘Alcem la veu per la igualtat’, es llegeix als cartells, morats, quepengendel perímetre de les taules.

«Ho feim cada any pel 8 de Març i el 25N», comenta Fanny Tur, responsable de l’Arxiu Històric Municipal i de la biblioteca: «Treim llibres al voltant de la dona, no només relacionats amb la violència de gènere, per donar-li visibilitat». «És una excusa per promocionar aquests llibres», comenta Tur, que destaca que tot i que la majoria dels llibres d’aquestes taules estan escrits per dones, també n’hi ha alguns d’homes, però que parlen sobre dones. I és que no només hi ha literatura, tanto moderna com clássica, sinó també investigació i assaig.

«Hi ha un boom de biografies de dones», comenta Tur. Interessa, i molt, descobrir les vides de dones que van fer molt i de les que, fins fa relativament poc, fins que no s’ha gratat a fons a la història, se’n sabia poc. És el cas, per exemple, d’Artemisa Gestileschi, la pintora; la de l’escriptora Carmen Martín Gaite, Frida Kahlo o la fotògrafa Gerda Taro, posa com a exemple la responsable de la biblioteca. També hi ha llibres que li hagués agradat posa a aquestes taules però que ha set impossible perquè van de préstec en préstec. És el cas, indica, de ‘La mala costumbre’, d’Alana Portero, que és un dels més demanats en aquest moment.

«Les dones llegim més que els homes»

I és que, segons afirma Tur, les lectores són legió. Molt més que els homes. «Sempre es diu, però en dono fe. Llegim més que ells», insisteix abans de destacar, com a exemple, que el 90% dels participants als dos clubs de lectura que organitza la biblioteca són dones. I també hi ha una revifada del préstec de les obres escrites per dones: «Això és una opinió molt personal, però crec que hi ha menys distància, te sents més identificada». I, més en concret, en aquests moments s’està vivint, explica, un boom de la literatura sudamericana escrita per dones: «Com quan va passar amb García Márquez i tots els escriptors de la seua època. Però amb dones». També hi ha moltes escriptores catalanes, destaca, que estan guanyant molts premis literaris. Tur considera que una de les principals diferències entre la literatura escrita per homes i la dels homes és que les primeres tenen «un món interior molt ric».

A les tres taules —«hauríem pogut posar-ne més, però estam en època d’exàments, venen molts estudiants i els primers han de ser els lectors i els usuaris», justifica— es poden trobar llibres com ‘L’hora violeta’, de Montserrat Roig; ‘La vegetariana’, de Han Kang; ‘Las desheredadas’, d’Ángeles Caso; ‘Una cambra pròpia’, de Virginia Woolf; ‘La plaça del diamant’, de Mercé Rodoreda; ‘Calladita estás más guapa’, de Merche Chaparro, o ‘Morder la manzana’, de Leticia Dolera.

A aquestes taules, les dones que passen per la biblioteca s’atraquen amb ganes de descobrir escriptores i temes. També els homes: «Durant la setmana passada, que hi havia les jornades d’estudis locals, veia que alguns s’atracaven amb timidesa». Le taules compleixen el seu objectiu. Els llibres surten. «Sempre, amb qualsevol tema, quan muntes una paradeta amb llibres surten més», afirma Tur, qui, quan se li pregunta si s’ha plantejat crear una biblioteca feminista al Casal d’Igualtat, recorda que hi havia un projecte en una legislatura anterior, però que es va topar amb la feinada que suposa gestionar una biblioteca. «Però tenim una secció molt important a la biblioteca», continua Fanny Tur, qui lamenta que encara avui hi hagi certs mites i tòpics sobre els llibres escrits per dones: «Es pensa que fan una literatura mé sintimista, però no és així».

En aquest sentit, destaca la literatura negra escrita per dones, per exemple, i li ve al cap Alicia Giménez Bartlett, i també les obres d’investigació. En aquest cas pensa en Montserrat Roig i els seus llibres sobre els camps nazis. «Supós que això ve de tòpics i prejudicis sobre les escriptores dels segles XVIII i XIX pensant que escrivien sobre una determinada temàtica, novel·la romàntica, quan en realitat eren crítiques a la societat que les encoltava», apunta.

Homes que empren pseudònims de dones

Davant el testimoni de paper i tinta de pioneres, sufragistes, feministes, dones que no són ‘ni muses ni sumises’, bruixes, matriarques, primeres universitàries, víctimes de les guerres, de la misogínia o de la mutilació genital... Tur es posa seriosa quan se li pregunta què en pensa de que tants homes, darrerament, emprin pseudònims de dones a concursos literaris. «Pensant que el Premi Planeta sigui realment un premi i no estigui preconcedit... Carmen mola va ser una estafa literària. Hem de pensar que durant molt temps les dones signaven amb noms d‘homes perquè si no no podien publicar. És el cas de Víctor Català o Fernán Caballero...», indica Tur.

Si ella hagués de triar tres llibres imprescindibles d’aquestes taules morades ho té claríssim: «‘La plaça del Diamant’, de Mercé Rodoreda; ‘L’hora violeta’, de Montserrat Roig, i ‘Una cambra pròpia’, de Virginia Woolf, que és el primer llibre en què es parla de què una dona necessita el seu espai».

Suscríbete para seguir leyendo