A classe amb ‘sa colla de ses sargantanes’

«Sabies que les persones sordes no fan atxim quan esternuden? A diferència de les persones que hi senten, no fan sons en esternudar. Però això no els fa diferents ni menys especials». Aquest és el primer ‘saps què?’ de l’agenda dissenyada pel Centre d’Estudi i Prevenció de les Conductes Addictives (Cepca) per al Consell d'Eivissa. Una agenda que s’ha repartit als alumnes dels centres educatius de Primària de l’illa. Un document que, enguany, se centra en la inclusió i les protagonistes són ‘Sa colla de ses sargantanes’.

«L’agenda de Primària té tres pilars: un és treballar el tema de la inclusió i les persones amb discapacitat, per això hem triat els ‘saps què?’ (un per setmana), que ja el teníem i hem afegit el ‘good news’ (un per mes), que són com avanços en coses que milloren la vida de les persones amb discapacitat», comenta Belén Alvite, coordinadora del Cepca. Aquesta bona notícia del mes de setembre parla sobre els implants coclears que permeten «quasi sentir-hi de forma natural» a les persones amb discapacitat auditiva.

Ella mateixa detalla que el segon pilar, al que se li dóna molta importància és «la prevenció de l’assetjament i el bullying als centres», per això diverses de les activitats estan relacionades amb això. Una de les sargantanes és qui explica què és el bullying i què poden fer tant les víctimes —«parla sempre amb la teua família o amb els teus mestres, no et quedis callat»— com els agressors —«tracta els altres com voldries que et tractassin a tu»— o els espectadors: «Ajuda la víctima, no et callis. Si és necessari, busca ajuda».

Per últim, un aspecte molt important és la gestió de les emocions. «Cadascuna de les sargantanes té una personalitat molt marcada i parla d’uns temes molt concrets que hem relacionat amb el ‘FES’, tenir cura de la part física, emocional i social», destaca Alvite.

Cadascun dels personatges amaga, al seu nom, el d’un dels tècnics del Cepca. «Una clucadeta d’ull a tots els anys que porten fent feina al Cepca», comenta la coordinadora del centre. Els personatges, Nayi (Naiara Juan), Sal (Alejandro Moreno), Ali (Alicia Riera) i Pau (Paula Villena), es mantindran durant quatre anys. «I els emprarem quan anem als col·les a fer qualsevol activitat preventiva», destaca. Seran les protagonistes i, a més, la intenció és que als centres educatius els emprin per fer còmics o històries amb elles. «Hi ha un centre on això ha fet especial il·lusió ja que l’any passat varen fer un projecte d’investigació sobre sargantanes i volien emprar la il·lustració per fer-se samarretes», explica Belén alvite. Evidentment, la resposta ha set que sí.

Aquestes sargantanes també serviran, en el cas de la gestió de les emocions, per a què cada dia els menors puguin, marcant una de les cares que apareix junt ala data del dia, comunicar com es senten cada dia. «Hem insistit molt als profes que expliquin això als alumnes perquè, d’una ullada, pots veure com els ha anat la setmana dels peques a classe. Això alleuja molt els profes i a les famílies», comenta Alvite.

Les pròpies sargantanes es presenten. Nai, en cadira de rodes, explica: «Som una màquina a la canxa de bàsquet. M’agrada estar amb els meus amics. Som dinàmica i molt divertida». «Necessit moure’m molt i això a vegades em fica en embolics», comenta Ali, amb aparells a les dents, que continua: «M’agrada llegir per aprendre coses curioses, sobretot dels animals. Som espontani i sé posar-me en el lloc dels altres». Sal porta ulleres i un llibre a les mans: «La meua afició és imaginar històries i som molt creatiu. Em sent millor si pas desaparecebut, no m’agrada ficar-me en problemes. Sempre estic disposat a ajudar els meus amics i amigues». La quarta sargantana de la colla té un aspecte molt zen: «Em dic Pau, m’agrada caminar per la natura eivissenca. Em prenc les coses amb paciència i serenitat. Aconsegueix calmar els ànims dels meus amics i amigues».

A la pàgina de les presentacions hi ha un espai en blanc. Un lloc per posar una foto de l’alumne, o perquè es dibuixi i es descrigui a l’estil de na Nayi, n’Ali, en Sal i na Pau. Elles són també les responsables de fer algunes explicacions a les primeres pàgines de l’agenda. Sal explica: «El secret de la teua salut està a mantenir em equilibri les tres boles: física, emocional i social». Nayi recomana menjar sa, fer exercici i dormir nou hores. N’Ali ofereix un exercici per calmarse centrant-se en la respiració, mentre que na Pau destaca que la tristor «és una emoció» que obliga a connectar amb tu mateix i, sobretot, que «no passa res» per sentir-la. Quan algú senti tristessa, aquesta sargantana recomana expressar-la: «Tranqui, plorar està permès! Comparteix-la. Parla’n amb algú, funciona! Respira profundament i recorda: aquesta emoció passarà!».

Com sempre, al final de l’agenda hi ha unes pàgines amb enganxines per customitzar les pàgines. I, evidentment, no manquen les caretes de les quatre sargantanes. Venen, això sí, després dels consells dels integrants del Cepca per a les vacances d’estiu (aprendre un joc de taula, mirar una pel·li en família, llençar-se a l’aigua esquitxant tant com es pugui, caminar una bona estona sense sabates, escriure un conte, construeix una cabana, dir «t’estim» mirant als ulls a algú de la família…) i de presentar el dibiux guanyador del primer concurs Mascota de la Igualtat de génere a l’esport del Consell d'Eivissa, un disseny d’Ezequiel Zuca Iglesias, del col·legi Guillem de Montgrí: «He volgut representar que les nenes i els nens amb el mateix esforç poden aconseguir les mateixes metes».

Per cert, el darrer ‘good news’, el del mes de juny, parla de les ulleres per a persones amb discapacitat visual que són capaces de llegir un text, reconèixer cares i descriure l’entorn. «T’imagines com faciliten la vida?», es pregunten al Cepca, que tanca el curs escolar amb un ‘sabies què?’: «És important recordar que tocar el cos d’altres persones sense el seu consentiment no està bé. Per a aquells que usen cadires de rodes, la seua cadira és molt especial i la consideren part del seu cos, així que és important respectar-la com respectaríem qualsevol part del cos d’algú».

Suscríbete para seguir leyendo