Gené de las Pitiusas, fer conèixer les illes a cop de ‘reels’ i ‘tiktoks’

Tot va començar fent de guia eventual per als seus amics que visitaven l’illa. Allà, en aquelles apassionades explicacions on tractava de transmetre l’amor per Eivissa, estava el germen de ‘Gené de las Pitiusas’, el perfil amb què Gené Llabrés Moya, eivissenca de vint anys acaba d’irrompre a les xarxes per mostrar a tot qui vulgui escoltar-la que Eivissa no és només allò que la gent creu i que sota els clixès i els tòpics i unes profundes arrels de cultura, tradició, art, antropologia... I que més enllà del que creu molta gent de mar enllà, hi ha una societat que viu a les Pitiüses i que ha de fer la seua vida normal, el seu dia a dia, envoltada de turistes durant mig any.

De pare eivissenc i mare de Granada, ara mateix Gené està estudiant tercer curs del grau d’Història de l’Art a Sevilla, ciutat des de la que grava alguns dels seus reels i tiktoks. Això de l’art li ve de família, explica. Ho va mamar a casa, on el seu pare li va inculcar l’amor per l’art i la cultura. I l’interès per la cultura i les tradicions de l’illa on s’ha criat li ve per part de la seua àvia paterna, Lina, que des de ben petita li compartia els records d’una Eivissa en blanc i negre que Gené no va conèixer. «M’explica històries i em quedo embadalida escoltant», afirma la jove.

Quan va arribar a Sevilla per començar els seus estudis es va enfrontar, com tants altres pitiüsos, amb el gran desconeixement sobre l’illa i, sobretot, els malentesos: «Em preguntaven si teníem escoles o si vivíem aquí tot l’any», recorda. Així que quan els amics que va fer a la capital sevillana varen venir de visita a Eivissa ho va tenir ben clar: els va portar a conèixer tot allò que va poder. Platges, per suposat, però també esglésies, Dalt Vila, torres de defensa... «Són historiadors de l’art, els agraden aquestes coses», comenta. En aquelles visites, entre parets emblanquinades i murs de pedra seca, una amiga, Lucía, li va dir: «No pot ser que aquest amor que tens per la teua terra es quedi aquí, en aquestes visites, ho has d’explicar al món». I en aquell moment, l’eivissenca va començar a pensar que potser tenia raó: «M’he queixat tota la vida de la imatge que es té d’Eivissa al món, però no havia fet res per canviar això». La següent pregunta que es va fer a ella mateixa va ser com una al·lota de vint anys que viu a Sevilla podia fer-ho.

Així, a partir d’aquell moment la idea d’emprar les xarxes per mostrar aquesta part més real i menys estereotipada de les Pitiüses va començar a rodar-li el cap. Però va trigar una mica en animar-se. I és que es va pensar molt això d’exposar-se a tothom. «No podria haver-ho fet sense el recolzament del meu al·lot», comenta Gené. La va animar a llançar-se. Però també és qui està darrera de les càmeres. Bé, del mòbil, en aquest cas. «El tinc esclavitzat», fa broma, rient, la jove.

17 d’agost: comença l¡aventura

Fa poc més d’un mes, el 17 d’agost, va començar aquesta aventura. Ho va fer amb un vídeo que té fixat al seu perfil i on reflexiona sobre el que ha canviat Eivissa en menys d’un segle. Es, de moment, el vídeo que més repercusió ha tengut. «Hi havia gent que me deia que cent anys són molts, però, en realitat, si miram la història, cent anys són res en milions d’anys. I tot ha canviat moltíssim», explica Gené. En aquest mes i poquet que porta amb el perfil ha pujat un vídeo sobre la posidònia on explica què és, quins són els seus beneficis per a l’aigua de les Pitiüses i les amenaces que pateix. També altres sobre la sal, Dalt Vila i el Patrimoni de la Humanitat, la Dama d’Eivissa o la imatge festera de l’illa comparada amb l’Eivissa que buscaven alguns dels visitants il·lustres de temps endarrera, com, per exemple, Walter Benjamin.

No s’esperava l’èxit que va tenir el primer vídeo. Mica. Les visites, els likes i els comentaris. Alguns d’ells recriminant-li que no empràs el català en aquest perfil. Això, explica, ho tenia claríssim des del primer moment: «Si ho fes en català arribaria a un grup més petit de gent i jo el que vull és que arribi a quanta més, millor», defensa l’eivissenca, que continua: «Només arribaria a la gent d’aquí i el que vull és que arribi a tota aquesta altra gent que no coneix Eivisa o que té una visió distorsionada del que és realment l’illa. Així, des que ha començat veu per les estadístiques, sobretot les de TikTok, que són més completes, que el seu missatge ha arribat a gent de l’altre costat de l’Atlàntic i d’altres països d’Europa. Però, sobretot, a molts espanyols de fora de les illes: Estats Units, Amèrica Llatina i països nòrdics, principalment, i també molt a Andalusia i Barcelona.

Gené destaca que aquest projecte suposa més feina del que la gent pensa. No només s’han d’enregistrar les imatges (alguns dels vídeos tenen diferents localitzacions) i muntar-les, sinó que, a més, primer ha de pensar sobre què vol parlar, buscar la informació, assegurar-se que tot el que diu és així, consultar fonts... I, un cop amb tot això, fer un guió. Aquesta part d’investigar l’apassiona, confessa. I és que li interessa «absolutament tot» allò que tingui a veure amb Eivissa. No se’n farta mai d’aprendre

Connexió Sevilla-Eivissa

El darrer vídeo que ha pujat ha estat un en què parla sobre la Dama de Baza, la Dama d’Elx i, com no, la Tanit eivissenca. Assegura que no té cap tipus de mania i que anirà parlant d’allò que li vingui de gust. Alguns els enregistrarà a l’illa, aprofitant les visites que faci mentre estudia, però també altres des de Sevilla. Un fet que alguns ja li han retret: «Què més dona si el que es veu darrera, de fons, és el parc Reina Sofía o el parque de María Luisa?», es pregunta.

Assegura que la seua idea, tot i que parla de la cultura, les tradicions, la natura... no és ser una guia per a turistes. «No té res a veure. No m’he format per a això i no és la intenció», afirma. La seua intenció és que els vídeos siguin senzills i realment serveixin per mostrar la part «oculta» de l’illa. Quan diu «oculta» vol dir aquella que la gent no coneix i que queda amagada rere els tòpics: «L’Eivissa que no se coneix, l’Eivissa real, la que queda fora de les discoteques i de les platges», matitza.

El cap li bull amb totes les idees que té de coses d’Eivissa que vol explicar la gent. un dels vídeos que li fa especial il·lusió és gravar una recepta del flaó, una de les postres emblema d’Eivissa, però de moment està fent proves. Fins que no li surti perfecte no es llançarà a compartir-la, explica. «Me l’han demanat», justifica. També vol parlar més dels púnics i els fenicis. I del Castell d’Eivissa. «Tinc feineta», comenta, rient l’eivissenca, que, mentre està a Sevilla, està pensant en els guions per, quan visiti l’illa, anar directa a enregistrar allò que necessita i tenir material per, de nou a la ciutat on estudia, acabar els vídeos.

Entre els eivissencs el seu perfil ha tengut èxit. Molts afalaguen el projecte i, fins i tot, es permeten fer alguna broma. «Quina obra va durar més? Les piràmides d’Egipte o el Parador Nacional de Dalt Vila?», pregunta el dj Javi Box al vídeo sobre Dalt Vila.

Suscríbete para seguir leyendo