Música de Formentera: «La nostra primera regla a Arredefolk és que no n’hi ha»

El grup formenterer Arredefolk és el resultat de fusionar «dos mons molt llunyans», resumeix la cantant i música María José Cardona; en aquest cas, la «música moderna, actual, electrònica» amb allò més local, amb instruments tradicionals. És, en paraules de Cardona, una de les seues idees «boges». I des del primer dia va obtenir resultats. «El primer vídeo que vam publicar a Facebook, que el vam fer en uns vint minutets i va ser com un pim-pam, va obtenir 20.000 reproduccions en 24 hores. Jo no m’ho creia, pensava que el telèfon se m’havia espanyat».

Si María José és la veu i la guitarra del grup, Cristian Tur i Pere Serra toquen el tambor i la flaüta i Geno Tur les castanyoles. Van presentar el seu projecte musical a finals de 2024, així que encara no han arribat a l’any de vida, però ja han tingut temps d’actuar diverses vegades a banda i banda de es Freus i presentar el seu peculiar directe. Aquest dimarts han tocat a les Festes de Santa Maria de Formentera i el seu pròxim directe serà el dia 8 de setembre a Eivissa, a les Festes de Jesús.

Gaudir, fer l’ase

«Volia explorar aquesta part més de bogeria, de saltar, ballar i fer l’ase una mica, i fer-ho des d’un punt de vista simpàtic, per riure, i mostrar quelcom que no fos comú, que la gent no s’esperi», afegeix.

Un esperit que es fa evident en els seus vídeos casolans (filmats al cotxe o a una finca) i que, lògicament, traslladen als seus directes, on fan que el públic participi. De manera que l’espectacle és tota l’atmosfera que s’hi genera.

Com més boig, millor

El seu objectiu és que «la gent s’involucri i se’n vagi amb bona sensació, sabent que ho ha gaudit»: «M’agrada, per exemple, que qui mai hagi fet un uc, el faci en el nostre concert, que sàpiga què és, que senti les castanyoles... Que aprenguin tot això i sigui tot molt participatiu». «La primera regla d’Arredefolk és que no hi ha regles», bromeja Cardona. «Com més boig és el que se m’acut, més m’hi anim».

Al cap i a la fi, també es tracta de seduir nous públics. Per una banda, demostrant que a la música electrònica se li poden incorporar sons diferents que tal vegada una part del públic, d’altra manera, mai hagués sentit, destaca Cardona. I a la inversa: aquest experiment pot fer que molta gent comprovi «que una flaüta pot fer melodies molt modernes o cançons un mai hagués pensat que es poden fer amb una flaüta».

A més a més, en un context d’hegemonia de les xarxes socials, on artistes i altres tipus de personalitats que hi participen pareixen tenir-ho tot sempre molt ben estudiat i fermat, la despreocupació i ‘bonrotllisme’ d’Arredefolk a Facebook o Instagram és un dels factors que convencen els seus seguidors, tal com observa Cardona: «Crec que una de les coses que agrada és que és molt natural, que els videoclips que publicam estan cantats en aquell moment, en directe. Es perd qualitat, però es guanya molta naturalitat i això, al final, la gent ho agraeix. I com que naltros som un grup d’anar per casa, que no té moltes pretensions, estam contents que sigui així i que la gent s’ho senti seu. Aquesta és la part més polida».

Tradició actualitzada

Cardona explica que grava les cançons des de casa seua i que les posa en comú per estudiar-les. Assenyala que, en contra del que es pot pensar, tocar instruments sobre una base electrònica no és tasca fàcil. Per això en els inicis van haver de treballar aquest vessant. «Estaven acostumats que tothom els seguís en el ball pagès, però en aquest cas han de seguir la seqüència i fer-ho clavat. La seqüència mai s’equivoca», comenta la cantant del grup. Ara això ja està plenament integrat i s’hi senten tots molt còmodes, afegeix.

Mesclar tradició i modernitat sovint pot parèixer una aposta arriscada, però la rebuda d’Arredefolk ha estat molt positiva tant a les xarxes socials com als concerts que han celebrat: «Ha caigut molt en gràcia, no m’esperava la resposta que hem tingut». «Fa un any tal vegada encara no tenia al cap fer això que hem creat, però em va venir la idea i vaig pensar: intentem-ho».

Suscríbete para seguir leyendo