Eclipses totals a Eivissa: «Es va fer fosc i les gallines se n’anaren a jeure»

«De cop es va fer fosc i ses gallines se n’anaren a jeure». És la frase que l’àvia d’Ana Colomar li repetia cada cop que recordava l’eclipse que va viure quan era només una nena. Aquesta frase, tants cops repetida, va ser el lema de la conferència que la responsable de la biblioteca de Can Ventosa va oferir divendres al saló de plens de Sant Joan, organitzada per l’Associació Cultural de Sant Joan: ‘Els eclipses de sol totals visibles des d’Eivissa: recorregut històric’. «És un tema que interessa», comenta Colomar, que destaca que xerrades com aquestes serveixen «per fer boca» de cara a l’estiu vinent, quan està previst un eclipse total de sol que es podrà veure des d’Espanya. «El 12 d’agost de 2026», detalla la conferenciant, que té ganes de veure’n un. «Si un solpost ja és polit…», reflexiona.

«Jo no sóc experta en astronomia. Aquesta xerrada no és d’astronomia és de divulgació», insisteix Colomar, que confessa que la seua afició pels eclipses ve d’aquella història que li explicava la seua àvia, que vivia a Sant Llorenç. «Jo era petita i estava encuriosida», recorda Colomar, qui arran d’aquell eclipse del 30 d’agost de 1905 va començar a buscar informació sobre els altres eclipses totals que es varen poder veure des d’Eivissa. 

«Ja fa uns anys que vaig començar a recollir cosetes», apunta Colomar, que defineix aquest fenomen, quan l’eclipse és total, com «espectacular». I totals, en realitat, «n’hi ha molt pocs», apunta. Colomar explica que aquests són quan la Lluna es queda per complet davant del Sol i, tot i que és «més petiteta» que aquest, li fa una ombra que el tapa, de manera que a la franja de terra on l’eclipse és total es queda completament a les fosques. Com varen poder comprovar les gallines de la’àvia de la conferenciant, que se n’anaren a jeure aquell 30 d’agost de començaments del segle XX tot i que era el migdia. Colomar recorda que l’any vinent, en 2026, l’eclipse total revist també serà a l’estiu, el dia 8, en la mateixa època del que va veure la seua àvia. 

Búsqueda històrica dels eclipses

En aquesta búsqueda històrica dels eclipses totals que s’han pogut veure des de l’illa, Colomar explica que n’ha pogut trobar documentació d’un total de vuit, incloent-hi també el de 2026. D’ells va parlar a la conferència, a la que varen assistir unes desenes de persones que varen omplir el saló de plens. 

Un dels primers va ser el del 18 d’abril de 1539. «Vila estava al centre de la franja de visibilitat», explica Colomar, que destaca que els eclipses totals no són gaire llargs, duren, com a màxim, set minuts, tot i que el més habitual és que es puguin veure en la seua totalitat al voltant de quatre minuts. La informació la va trobar al ‘Llibre d’entreveniments’, «el llibre que tant va fer servir Joan Marí Cardona», explica la conferenciant, que destaca que aquest volum, a més d’informacions eclesiàstiques, «també recollia fets rellevants, com atacs pirates, naufragis, malalties...». Aquí es diu que després del migdia es va eclipsar el sol. Colomar explica que s’ha de tenir present el context i l’època. La ciència no estava molt extesa, precisament, entre la població i es considerava que els eclipses podrien ser senyals d’alguna cosa, com calamitats. «Ara hi ha més ciència i es coneix més, tot i això, cadascú té les seues creences» reflexiona la responsable de la biblioteca municipal de Vila poc després d’haver acabat la xerrada.

Sense arancels per al material per veure l’eclipse de 1860

Al 1860, el 18 de juliol, es va poder veure des de l’illa un altre eclipse total. Entre les dos de la tarda i les quatre i mitja. «Eivissa estava a la línia de la totalitat», explica abans de detallar que es va poder veure durant tres minuts. «Moltes comissions científiques d’arreu del món varen venir a Espanya, recolçades pel Govern», explica Colomar, que destaca que el país, en aquest aspecte, «estava molt endarrerit». Això va suposar alguns problemes per als científics que volien observar l’eclipse: «Com no hi havia res, havien de portar-ho tot per a l’observació. Hi havia instruments que pesaven més de dos tones». No es tractava només de traslladar aqueste elements gegantins, sinó també dels sous que implicava, ja que s’havia de pagar al govern per les importacions: «El govern va treure moltes disposicions per eliminar els arancels de tot allò que tenia com a finalitat poder observar aquest fenomen astronòmic». 

Això va suposar un «impuls molt gros» per a l’Observatori Astronòmic de Madrid, que va coordinar l’avistament. També es va fer pedagogia. Els científics es varen distribuir per totes les zones on es podia veure: «A Eivissa veren venir dos observadors: Cayetano Rosell, de la Real Academia de la Historia, i Josep Monlau, del Institut Balear de Física. «Tots dos el varen veure des de dalt d’un puig del Camp Vell, per Sant Mateu», explica Colomar. En aquella ocasió, l’eclipse total va durar tres minuts i 14 segons».

I després, per fi, l’experta va parlar de l’eclipse més familiar i emotiu, el que li explicava la seua àvia. Igual que va passar en el 1860, gent de fora d’Eivissa va venir a l’illa per observar-lo. 

«Al Diario de Ibiza mesos abans s’anunciaven, per exemple, les facilitats de connexions en barco que hi havia per venir aquell 30 d’agost de 1905», detalla abans de continuar: «Segons explicava la crònica del diari a Vila la gent estava per tot mirant l’eclipse». «Estaven preparats a Vila, ho sabien, però la gent del camp no. A Sant Llorenç, la meua àvia no sabia que passaria això. També es parlava de gent que estava segant i com es va tornar tot fosc recolliren i se n’anaren a casa», continua el relat. Talment com les gallines.

Suscríbete para seguir leyendo