‘Mala fi pugui fer’, història d’una cançó de la Nit de Sant Joan

«Mala fi pugui fer / em va dir sa majora / va a sa feixa i no troba / figueres as figuerals. / Mala fi pugui fer / em va dir es mossènyer / no vas a missa i s’emprenya / diu que visc a nes pecat». Aquesta és la tornada de ‘Mala fi pugui fer’, el tema amb el que el grup eivissenc Arma Sonora ha guanyat el concurs Nit de Sant Joan de l’Institut d’Estudis Eivissencs (IEE), que es va entregar, com no, durant la revetlla de Sant Joan. Una nit, la del dilluns, a Sant Rafel, on la institució va presentar el videoclip, enregistrat fa res i on les imatges dels components del grup eivissenc tocant al port i al camp es combinen amb imatges antigues de la ciutat d’Eivissa.

Quan una llegeix el títol del tema el primer que pensa és en les vegades que l’ha sentit en boca de les majores. Jordi Martínez, veu, baixista i compositor de la banda, riu quan se li comenta. Ell també l’ha escoltat de la gent d’edat de l’illa. La cançó no és nova. És una de les moltes que té mig fetes i guardades a un calaix, el calaix de les cançons que esperen el seu moment. «La vaig fer fa molts anys, quan tenia una al·lota per Sant Josep», explica poc després que l’IEE anunciàs a un comunicat el nom del guanyador.

Per què s’havia quedat guardada? «Tens trenta anys, ets molt roquer i te fa una mica de vergonya fer un tema com aquest. Però després te fas una mica més gran, t’agrada la tradició, la reivindiques, i la treus", comenta. Tot i que Arma Sonora no està especialment en actiu, sempre que veien que es convocava el concurs, s’hi presentaven. «Sempre hem estat seleccionats per sortir al disc que se fa», comenta el líder de la banda, que en aquests moments formen també Eugenio Cañavate (guitarra) i Vicente Clemente (bateria).

Enguany, del calaix de les cançons va saltar ‘Mala fi pugui fer’. I alguna cosa li deia a Martínez Mayans que enguany sí, que enguany s’emportarien el premi. De fet, tots ells feien broma sobre això, recorda el compositor. La cançó que ha guanyat no és exactament la mateixa que fa ja un bon feix d’anys va guardar al calaix: «Li vam canviar algunes cosetes, però és una cançó molt simple, molt campetxana».

«Ara vaig barda avall / no mir cap endarrera / he trobat sa manera / de viure enamorat. / Vila com has canviat / vaig sentir a sa plaça. / Jo sec a una terrassa / a fer un pa torrat». Comença la lletra del grup, que va néixer l’any 2008 i l’any 2012 va publicar el seu disc ‘Enigmes’. Aquesta Cançó Nit de Sant Joan no és el primer concurs que guanyen. A la prestatgeria dels premis tenen ja el Concurs de Balears, un Sargantana Rock i el de Santa Gertrudis, explicava l’IEE en anunciar els guanyadors, un comunicat on destacava també que han fet de teloners de grups com Seguridad Social i Hombres G.

«Si només amb veu i guitarra sona bé...»

Quan se li pregunta a Martínez perquè tenia aquella sensació que enguany sí, la resposta és clara: «Quan una cançó, només amb veu i guitarra ja sona bé, saps que és bona, que ja està. Després hi pots afegir tot allò que vulguis, però si ja només amb això està bé, ja està». De fet, per a la gravació hi han afegit més coses. Als tres integrants actuals de la formació s’hi varen sumar el piano de Víctor Gresely, el banjo i la guitarra de Dennis Herman i l’ukelele i altres cordes de Salva Sansano.

Amb aquesta sensació i aquests antecedents, la trucada del president de l’IEE, Marià Mayans, els va fer especial il·lusió, a més de la satisfacció de Martínez de confirmar que tenia raó: «Li vaig a Eugenio ‘ho sabia!’», recorda sobre aquell moment.

«Ens va trucar fa unes tres setmanes», explica el cantant. Un temps en què s’havia d’enregistrar la cançó i, a més, el videoclip, del que l’IEE ja va passar fa dies un avanç de menys de vint segons i que es va poder veure complet per primera vegada la Nit de Sant Joan. Aquí és on es varen afegir les aportacions de Gresely, Herman i Sansano abans de tenir la versió definitiva i ficar-se ja de ple en la gravació del videoclip, que es va fer durant un cap de setmana amb l’equip de Miquel Botja. «Tenia un concert aquell dia, però el vaig canviar», recorda Martínez, que destaca com d’agraïts estan a l’Institut, als músics que han col·laborat en la gravació definitiva de la cançó i a tot l’equip del vodeoclip.

Una esperonada al grup

Tot va ser «molt fàcil», explica. Varen gravar a dos localitzacions: una amb vistes al port d’Eivissa i la silueta de Dalt Vila i una altra al camp. «Per naltros va ser molt fàcil, on hi va haver més feina va ser a l’edició», comenta. Això sí, hi va haver una petita complicació. Qui hagi vist el vídeo s’haurà fixat (i si no, que el torni a veure i s’hi fixi) que hi ha un desfase entre la velocitat de la música i la de la imatge. Però el moviment de la boca de Martínez s’ajusta perfectament a la música. I això no va ser fàcil: «Estava rodat en càmara lenta i perquè s’ajustàs havia de cantar molt ràpid. Em sentia com si estàs cantant com un barrufet».

Martínez confia en què aquest premi de l’IEE serveixi per donar una esperonada al grup. Que els sorgeixin concerts, alguna actuació, i puguin tornar a reactivar Arma Sonora. En tenen ganes. Tots tenen altres projectes musicals, però els fa ganes recuperar aquest grup, que estava, comenten, «en standby». Ell, per exemple, està també amb Autómatas i amb un projecte de covers. I el mateix passa amb Eugenio Cañavate i Vicente Clemente, que tenen altres projectes. «És una oportunitat per tornar», comenta Martínez, que destaca que tots tres, a més de companys, són amics. A més, confessa, això de les versions… «La gent ja no vol escoltar música nova, vol les cançons que ja coneix, i les més conegudes, cada cop és més difícil poder tocar temes propis. És trist», comenta il·lusionat pensant en la tornada d’Arma Sonora.

«Ara us vull anar contant / que sa vida són tres dies / dos ja n’han passat / i es tercer, amb alegria. / Mira que estàs asenat / diu s’enamorada / que te’n vas de palanca / i no la veuràs més». Mala fi pugui fer…

Suscríbete para seguir leyendo