'El meu cosí Bartomeu': història d’un palanquer a l’època del ‘pelotazo’

«M’ha costat escriure aquesta novel·la. No és fàcil escriure sobre un personatge que no te cau bé», comenta Joan Cardona, més conegut com a Joan des Pou, sobre el seu darrer llibre, ‘El cosí Bartomeu’ (Balàfia Postals). El presenta aquesta mateixa tarda, a les 20.15 hores a Sa Nostra Sala de Vila, on, a més d’ell i de la seua editora, Neus Escandell, intervindrà el filòleg Joan Albert Ribas. Quan diu que el protagonista de la seua novel·la no li cau bé, Cardona es refereix ha que ha donat vida a un home «anodí», «desagradable». Un home que representa tants i tants hòmens que varen prosperar a l’Eivissa del pelotazo, sabent a qui atracar-se i agafant totes les oportunitats que li queien una mica del cel.

De fet, el títol del llibre fa referència a que «tothom, en aquesta illa, té un cosí Bartomeu». I no es refereix al nom sinó al perfil. Com qui diria, en castellà que tothom té un cuñao, per entendre’ns. Cardona ha dedicat entre tres i quatre anys a escriure aquesta història: «Des que vaig acabar l’anterior, ‘D’Eivissa a Cienfuegos’», explica. Com aquella novel·la, ‘El cosí Bartomeu’ s’ambienta també a Sant Antoni. I lliga amb la història de Catalina, la protagonista d’aquell llibre, aquella dona que passa la vida enyorant i esperant un marit que va marxar a Cuba, que té ja una altra vida i que ni s’enrecorda que va deixar aquí una dona jove condemnada a ser una vídua en vida.

De fet, Bartomeu és un dels nebots de Catalina, comenta Cardona, que ha jugat a col·locar alguns personatges dels seus llibres dins d’aquesta història. «Pensat ara, l’anterior novel·la podria haver-se titulat ‘La tia Catalina’ i no ‘D’Eivissa a Cienfuegos’», apunta. 

Així, Bartomeu neix a Sant Antoni l’any 45 del segle passat i la novel·la recorre la vida d’aquest home que, curiosament «morirà d’aquí res, el dia de Sant Jordi d’enguany, amb 80 anys». És un home que es va criar en plena posguerra a Sant Antoni, en una illa que en aquell moment era molt pobra. Cardona insisteix en aquesta realitat dels eivissencs dels anys 40 i començaments dels 50, tan allunyada de l’actual: «La gent ara creu que aquí sempre s‘han lligat els cans amb llonganisses». La història de Bartomeu és la d’un home que neix i creix en aquest dia a dia de subsistència, «però també és la història d’un poble i del curs històric». També hi ha, comenta, «política ficció». I és que Bartomeu acaba entrant en política. Qui trobi qualsevol similitud entre el protagonista de la novel·la (o d’altres personatges) i alguns reals, serà cosa seua, comenta Cardona: «Quan un escriu ficció diu moltes mentides. Escrivint dic mentides constantment. Algú dirà que és fàcil trobar algunes analogies, però...».

Un home «encantat amb ell mateix»

Part de la novel·la discorre abans de la mort de Franco, que marca un punt d’inflexió a la història. «M’interessava contar el devenir d’un poble que ha sofrit, i sofreix encara, a dia d’avui», comenta Cardona, que beu en aquesta història de la documentació i la petita investigació que va fer abans de seure a escriure, però, també, dels seus propis records. 

Tornant a Bartomeu, tot i que al lector li pugui semblar desagradable, «ell està encantat de la vida amb ell mateix». «És un home ben plantat que està envoltat de dones precioses i de sous», descriu l’escriptor, que destaca que el seu protagonista és un palanquer. A més, viu, en certa forma, de les dones: «Se n’aprofita d’elles. De vegades alguna dona li dona bones idees, però ell no en fa cas». Bartomeu comença fent de grum d’hotel i a partir d’aquí va prosperant: «Fa de cambrer, posa un bar que li serveix per trobar dones... Se li dona bé perquè és ben paregut». La vida li somriu i acaba conduint «un cotxàs», tenint cada cop més sous... «És un prepotent i un repelent», afirma Joan Cardona sobre el personatge que ha traçat per a ‘El cosí Bartomeu’. Aquesta prosperitat acaba portant-lo a la política: «El fiquen en política més aviat, perquè és un tros d’ase. És un home de palla a qui aquells que mouen el cotarro i que s’enduen un bon bocí del pastís fan moure per allà on volen». «Pensem que és un home que considera que amb tres dies d’escola ja en tens prou», apunta. «És xovinista, supremacista i un mal bitxo, però no sé fins a quin punt ell n’és conscient de què està actuant malament. Ell creu que és fantàstic», continua. «Bartomeu és conservador, en el sentit de conservar el que ell té, clar», apunta sobre aquest home que, a més, no té cap tipus de mania: «Està amb un alcalde feixista i ell està encantat». 

Tot i que, explicat així, pugui semblar graciós, pero a Cardona no hi és. «En realitat, és per posar-se a plorar», comenta, pensant en la deriva de Sant Antoni i en com personatges com el seu protagonista varen ser causants de la deriva del poble. «Tot està vist amb ulls crítics», reconeix, pensant, per exemple, en el Sant Antoni de la seua infància i en com, per exemple, «varen treure metres a la mar per fer un passeig i posar botiguetes hippies». A la novel·la apareixen algunes fites curioses de la història de Sant Antoni, com la inauguració del popular ou. 

Cardona encara no ha decidit si hi haurà una següent entrega d’aquesta espècie de sèrie de Sant Antoni. «Podrien encaixar en un micrososmos», reflexiona l’escriptor, que encara no ho ha decidit. Com tampoc ha decidit si, com va fer amb l’anterior novel·la, la traduirà al castellà: «Jo pens que és una cosa molt local, però tinc un amic, que és qui me fa les traduccions, que diu que no, que és una història que serveix per a tota la costa, que històries com les de Bartomeu n’hi ha per tit i que sí que es pot entendre sense problemes arreu del país». 

Dins d’aquesta història, Bartomeu té un gran somni: muntar una discoteca. «Una obssessió», afirma. Si li sortirà bé o acaba sent un malson només ho sabran aquells que llegeixin ‘El cosí Bartomeu’. «No crec que n’hi hagi cap, de polític de Sant Antoni que la llegeixi», opina Cardona.