"La història secreta de les paraules de Sant Mateu"

Agalipat, falló, abarraganat, aldècia... Qui sap què signifiquen aquestes paraules? Són paraules típiques del català d’Eivissa, antigues, de les que empraven els nostres avantpassats en el su dia a dia. Paraules en vies d’extinció, mots que la gent jove no coneix, que no empra. Recuperar-les, que tornin a sonar, a rajar de la boca i la gola, és l’objectiu de l’Associació de Majors de Sant Mateu, que acaben de presentar ‘Paraules de Sant Mateu’, un llibre on recullen una part important d’elles.

Elsa Moreno: «La poesia no és un text, és una filosofia de vida»

La presentació, multitudinària, va ser el passat dissabte al centre social del poble, on gairebé no s’hi cabia i on no pocs dels assistents es varen haver de posar en llista d’espera per tenir un exemplar. N’hi havia uns 250 i tot i que no en van donar més que un o dos a cada integrant del públic es varen quedar sense. "Els hem apuntat a una llista i de seguida que poguem n’hi donarem. Hi havia gent que en volia pels seus fills o per a una germana que no hi havia pogut anar", explica Joan Bonet, president de l’associació, que garanteix: "Qui vulgui un dels llibrets, que ens ho digui, que n’editarem més". I és que la intenció de l’associació, que ha publicat el llibre amb l’ajuda econòmica del Consell d’Eivissa i de l’Ajuntament de Sant Antoni, és que estigui a les biblioteques, les escoles i els centres de majors de l’illa.

Tertúlies lingüístiques amb caferet

La idea de ‘Paraules de Sant Mateu’ va sorgir fa anys, quan Joan, nascut a Sant Mateu, però que va desenvolupar part de la seua vida fora de l’illa, va tornar a Eivissa i va trobar a faltar algunes paraules en les converses: "Quan era petit les sentia parlant amb sa güela, però ja no. Ho vaig comentar i vaig proposar que mos ajuntàssim per tractar de recuperar-les". Així, cap a l’any 2019 varen començar a quedar una vegada a la setmana, allà cap al solpost, al local social per fer aquest treball d’arqueologia lingüística. Durant la pandèmia, això sí, varen haver de fer una aturada i suspendre aquestes trobades. Normalment, cadascú anava a les reunions, on no hi faltaven un caferet, una calimeta o un mos, amb una llista de les paraules que, fent memòria i preguntant, ja gairebé no sentien.

Un cop per setmana, més o menys, es reunia aquesta Acadèmia de la Llengua de Sant Mateu

A les trobades debatien cada paraula. La fixaven. A la Reial Acadèmia de la Llengua de Sant Mateu buscaven el sentit original del mot, què volia dir i com s’havia d’escriure. "És català, però no volíem catalanitzar aquestes paraules, volíem que fossin talment les de Sant Mateu. Hi ha paraules que es pronuncien una mica diferents a Sant Mateu que a Corona o Sant Miquel i ja no diguem a Sant jordi. En parlàvem, d’això, però la nostra intenció era buscar l’autèntic sentit de Sant Mateu", explica Bonet sobre el llibre que, com no podia ser d’una altra manera, a la portada porta una foto d’un dels emblemes de la zona: un tany de raïm.

A ‘Paraules de Sant Mateu’ han quedat un milenar de mots fora, pel que faran un segon volum

Cada paraula que debatien era obrir la porta als records. Al passat. A la nostàlgia. A la infància. A una Eivissa en blanc i negre que pràcticament ha desaparegut. Era recordar la veu de les mares, dels güelos, dels qui fa ja molt que no hi són. "Cada paraula té una història darrere", explica el president de l’associació, que destaca que se’ls han quedat al voltant d’un milenar de paraules fora d’aquest llibre, de manera que ja estan pensant, no només fer més exemplars de ‘Paraules de Sant Mateu’ sinó publicar un segon volum. De fet, les trobades encara es mantenen i la llista de mots segueix cresquent.

Pont entre generacions

Una part molt important del projecte de l’associació l’ha assumit la secretària, Lina, de Can Pere Murtera. Ella, explica Joan, era qui, amb l’ordinador, anava passant a paper les paraules i els seignificats definitius, els que es fixaven a les trobades setmanals. També els ha ajudat l’Arxiu d’Imatge i So del Consell d’Eivissa, que els ha cedit les imatges antigues que apareixen al llibre. I també el filòleg Joan Albert Ribas, qui va donar un repàs a tot el text. "Li vàrem demanar que no catalanitzàs res, que no volíem que fos català estàndar", insisteix el president de l’associació, que voldria que aquesta iniciativa servís de "pont entre generacions". "Una de les idees de recuperar aquestes paraules era servir de pont entre generacions. Entre els que tenim més de 80 anys i els jóvens d’avui, que desconeixen moltes d’aquestes paraules. Hi ha un lapse en so parlar. Estaríem satisfets si amb aquest llibre descobreixen algunes d’aquestes paraules", comenta Joan.

Molts dels mots, explica, estaven lligats a oficis o feines del camp i han desaparegut perquè els estris amb què es treballa han canviat. Pensa, per exemple, en totes les paraules relacionades amb llaurar el camp: "Eren paraules que s’empraven cada dia, tenien un sentit i ara han desaparegut perquè ja ningú no llaura amb arades sinó am maquinària. I el mateix passa amb la cuina. Abans es cuinava amb un fornell i ara ja són cuines de gas o elèctriques. Les paraules relacionades amb aquelles cuines ja no s’empren".

Per a aquest segon volum a l’associació encara no tenen una data, però juraria que encara els manquen un bon parell de trobades per debatre paraules. I a un lloc on Sant Mateu, "que no és una ciutat", no és tan fàcil trobar-se: "Hi ha tres bars i l’església. Les cases no estan prop. Tothom hi ha d’anar en cotxe". Per cert, qui està falló o fallona està trist. Qui va molt arreglat i elegant va agalipat. I millor fer totes les coses a la vida amb aldècia, alegria, segons el llibre de les paraules perdudes dels majors de Sant Mateu.

Estas son algunas de las expresiones ibicencas más usadas que no se pueden traducir

Suscríbete para seguir leyendo