Andrea Cowper Roggen, coordinadora del Club de Lectura Feminista: «Un club de lectura canvia la relació amb el llibre que estàs llegint»

Fa uns anys, Andrea Cowper Roggen, que es defineix com a «eivissenco-escocesa» (va néixer a Escòcia, però s’ha criat aquí), va començar a participar al Club de Lectura Feminista de Vila. En aquell moment, va ser mare, dos cops, i tot i que la seua vida i les seues rutines varen canviar per complet, va tenir clar que el club, aquelles trobades per xerrar sobre llibres, l’havia de mantenir. L’any 2022 l’anterior coordinadora va comunicar que marxava i li va proposar que el coordinàs ella. Va dir que sí a aquesta tasca, que desenvolupa a través de l’associació Contrast Investigación y Acción Social (@contrast_es), on és responsable d’investigació, juntament amb Giulia Sensini, responsable de gènere de l’associació.

Hi ha qui es pregunta per a què serveixen els clubs de lectura.

La relació amb l’obra que estàs llegint canvia. Jo m’he adonat que és una experiència intel·lectualment meravellosa saber hi ha un altre grup de persones que estan llegint el mateix alhora i que podràs conversar amb elles. De sobte, la teva relació amb l’obra canvia perquè saps que va més enllà del que tu pensis, que podràs contrastar idees amb una altra gent. Un dels objectius del projecte és desenvolupar l’esperit crític i acostar-te a la literatura sabent que hauràs de conversar, aprofundir, contrastar punts de vista. Ens sembla una altra manera d’acostar-se a la literatura que t’implica més.

Vaja que no te quedes només amb la teua lectura del llibre.

Realment no és fàcil trobar-te amb algú que s’hagi llegit la mateixa obra que tu, i ja no et dic en el mateix moment. Perquè normalment te diuen «ai sí, me la vaig llegir fa cinc anys, ja no m’enrecordo». Però trobar algú que te digui «és que me la vaig acabar la setmana passada, he subratllat això, m’ha agradat això...» És un procés súper enriquidor.

I el club de lectura feminista? Per a què serveix?

Seguint l’objectiu general del desenvolupament de pensament crític, donar llum a aspectes clau que incideixen en la desigualtat de gènere. Parlam molt de les nostres experiències personals i ens adonam de patrons de conducta que tenim i que poden venir influenciats per un sistema patriarcal. La diferència és que la temàtica central té a veure amb el feminisme i dins d’aquest la llista és infinita, parlem de moltíssims temes diferents. A més, el context del feminisme en els últims anys s’ha trobat amb dificultats perquè hi ha hagut una mica d’escissió i tornar a la lectura és una proposta molt interessant perquè moltes vegades els discursos ràpids, senzills i polaritzats dificulten la cohesió que necessiten els moviments feministes.

Potser algú pensarà que els llibres que llegiu són de teoria, però no, a la llista d’enguany hi ha de tot.

Nosaltres intentam que el programa integri diferents estils: novel·les, novel·les gràfiques, assajos... També aprofitam dates concretes de l’any. Per exemple, al febrer, que és el mes de Sant Valentí, tractam de parlar sobre qüestions d’amor, d’amor romàntic, de perspectives, alternatives de l’amor... Aprofitam també el 8M per parlar de drets de les dones o, al novembre, mes de la violència de gènere, intentam introduir alguna cosa d’aquest tema. Abastam temàtiques molt amples. És molt important que sigui un club accessible per a tothom, no incloure obres molt pesades, assajos teòrics molt densos, això pot ser una mica contraproduent perquè volem acostar a la gent i que sigui un espai de participació.

Us sorpreneu del que les altres comenten? De les reflexions tan diferents a les que arriben persones que han llegit un mateix llibre?

Sí, sempre. Això crec que ens passa a totes a totes les sessions. És una passada, és meravellós. A moltes ens passa que després de la sessió ens llegiríem una altra vegada el llibre. Naltros obrim la sessió, sempre feim una petita presentació i després és un «què t’ha semblat l’obra?». Han de dir.ho en tres frases i de veritat que cada persona diu una cosa diferent. Moltes vegades hem d’anar a l’obra a buscar on diu allò. T’adones que en una obra de 150 pàgines a cada persona li toca una cosa perquè, a més, són temes que ens parlen de nosaltres. Igual un llibre està parlant de les relacions familiars, parla de la maternitat i una persona connecta molt amb això i es queda amb què aquest és el tema del llibre, però per a una altra persona no. Tenim enfocaments diferents i estam en desacord i s’intenta incentivar aquest desacord des de la conversa òbviament.

No sé si teniu un tercer temps i, acabat el club, seguiu parlant al bar.

Ho feim prou vegades. De fet, enguany hem avançat l’horari a les sis i mitja, no per anar al bar, però per no acabar tan cansades i que existeixi aquesta possibilitat, sobretot les vegades que han participat autores. Ens ve de gust i estam desitjant aquesta estona de poder parlar informalment amb elles un cop acabat el club.

És complicat triar les lectures? Sobretot quan ja portau sis anys de club.

És complicat seleccionar per la quantitat de propostes que tenim. A partir de setembre recordam a les participants que ens posarem amb la selecció i elles ens van enviant propostes. Tenim un grup de whatsapp bastant actiu amb gairebé 70 participants i enguany vam rebre 30 propostes a les que s’han d’afegir les que nosaltres al llarg de l’any hem anat anotant, unes 25. D’això hem de treure les deu per a les sessions de l’any. Volem que hi hagi novel·la, que hi hagi assaig, novel·la gràfica. I sempre ens agrada introduir un tema nou cada any enguany, per exemple, al maig parlarem de ‘La Vegetariana’ de Han Kang, coreana, una obra que tracta sobre relacions de violència de gènere a Corea. Ens semblava interessant anar introduint altres cultures.

De totes les lectures d’enguany, si haguessis de triar una per a una persona que, pel que sigui, no pot anar al club, però vol llegir alguna cosa. Quina recomanaries?

Doncs per a una persona que s’acosti per primera vegada al club, sense saber si ha llegit més d’aquests temes, jo crec que diria ‘Les nostres Mares’, de Gemma Ruiz Palà, perquè és una obra molt propera, íntima, que fa aquestes reivindicacions de la feina de les mares però des d’un aspecte de reconeixement en el teu entorn. Em sembla una forma crucial de començar a sensibilitzar-se amb el tema del feminisme, reconèixer les històries no tan grandiloqüents de les dones sinó de les nostres mares, de les nostres àvies. És la nostra lectura de setembre.

Just a l’inici de curs.

Tens tot l’estiu per llegir-te’l.

Triau la més gruixuda pel setembre?

No, al revés, perquè moltes vegades a la gent li costa reprendre l’activitat. Si posam alguna cosa com molt llarga, molt extensa o molt complicada... Al setembre intentam posar alguna cosa lleugereta.

Imagín que teniu gent fixa, oi?

Sí i no. Hi ha gent que és més o menys fixa, però després va canviant perquè hi ha gent que alguna setmana no pot. Tenim gent que porta participant anys però que no venen a totes les sessions. A mi, l’heterogeneïtat del grup de lectura em sembla de les coses més meravelloses que té. Hi ha gent d’arreu del món. Hi ha vegades que veig el grup i dic «mare meua!». Sóc sociòloga però això dona per a un estudi sociològic, heterogeneïtat de procedència, però també d’edat. Tenim persones de 25 anys i fins a 65 i moltes vegades en les converses, l’enfocament d’una persona de 25 amb el d’una persona de 65 en un ambient calmat i assossegat i és súper interessant, la veritat.

S’ha de ser feminista per anar al club?

No, no cal ser res. No cal ser dona, no cal ser feminista, cal tenir ganes. Hi ha moltes persones que han començat a venir i que després, segons han anat venint, han anat aprenent. Però de veritat que no cal portar cap xapa per entrar. És un espai de feminisme, és un espai on proposam obres literàries i la cosa polida de les obres literàries és que els marcs d’interpretació són molt amplis. Pot venir una persona i dir que no està d’acord. No som un grup tancat ideològicament ni moltíssim menys.

Encara teniu places?

Sí, no és una cosa fixa. S’obre la inscripció cada mes, per a cada lectura.

O sigui, que algú es pot apuntar només per a una lectura que li interessi?

Sí, a més, a través del grup de whatsapp proposam a la gent que per qüestions d’horaris no poden venir, o que ja han participat en el club i que els agrada aquesta dinàmica de llegir-se un llibre al mes, que poden participar fent una reflexió. Enviar un àudio dient el que li ha semblat el llibre, l’escoltam a la sessió i després li farem una resposta. En el pla més personal, jo llegeixo moltíssim més des que estic al club. No em considerava una lectora voraç, m’interessava la lectura ,però que em costava enllaçar un llibre amb un altre. En aquest sentit, el club ha canviat la meva relació amb la literatura.

Suscríbete para seguir leyendo