Controladors de plagues que bateguen les seues ales

Bateguen les ales, estan ben vius i són uns grans controladors de plagues. Tenen nom i cognom (científics) i tots ells són els protagonistes de ‘Fauna auxiliar per al control de plagues forestals’, una guia que acaba de publicar la conselleria d’Agricultura, pesca i Medi Natural a través del servei de Sanitat Forestal de la direcció general de Medi Ambient i Gestió Forestal i que s’ha finançat amb fons de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS), més conegut com ecotaxa. Es tracta d’animals, aus o quiròpters (ratapinyades), que poden reduir plagues que pateixen els boscos de les Pitiusas, com la processionària del pi o l’eruga peluda, ja que formen part de la seua alimentació. Així, la guia, a més de presentar tots i cadascun d’aquests animals aliats en la lluita contra les plagues, anima la gent a construir caixes que puguin servir de niu o refugi pr a aquests animalons. I on col·locar-les. Un dels objectius de la guia és «conscienciar la població de la importància que tenen aquestes espècies i el paper clau que representen per al control de plagues forestals a tot l’arxipèlag». En les properes setmanes, aquesta guia, escrita per Cristina Fiol y David García «experts en ocells i ratapinyades» i il·lustrada pel naturalista Xavier Canyelles es repartirà pels centres educatius de les illes.

Una quinzena d’animals

La majoria de la quinzena d’animals que apareixen a la guia estan a totes les illes, tot i que n’hi ha alguns que només nidifiquen a espais concrets, com el ferrerico blau (Cyanistes caeruleus subespècie balearicus), que només ho fa a Mallorca i, més en concret, a la Serra de Tramuntana; el passaforadí (Troglodytes troglodytes) o el formiguer (Jynx torquilla) que ho fa a totes les Balears menys a Menorca; el ferrerico (Parus major), que sembla tenir-li mania a Formentera, o la ratapinyada de cova (Miniopterus schreibersii) present a tot Balears excepte a les Pitiusas. A la guia, de prop de quaranta pàgines, ni n’hi ha cap que estigui present o que només nidifiui a Eivissa i Formentera.

«Els ocells i les ratapinyades tenen un important paper ecosistèmic com a controladors d’insectes: mentre que els ocells tendeixen a depredar majoritàriament insectes durant la fase larvària, les ratapinyades ho fan durant la fase adulta. Les mesures encaminades a millorar les poblacions d’ocells i ratapinyades cerquen promoure un equilibri natural que contribueix a regular les poblacions d’insectes i a mitigar-ne els efectes», explica la introducció de la guia, que detalla les diferències entre els dos protagonistes del document: «A diferència dels ocells, les ratapinyades no construeixen nius, sinó que utilitzen refugis naturals per protegir-se de les condicions meteorològiques i dels depredadors. Per la seva banda, els ocells elaboren una estructura específica per a la nidificació, i els que les construeixen dins orificis o encletxes s’anomenen troglodites».

La guia explica que la manca de refugis i orificis als boscs pot fer que no abundin els ocells o les ratapinyades, motiu pel que construir-los és «una solució efectiva i ràpida per compensar aquesta escassetat». No tots els pardals accepten nidificar a aquestes caixes, de manera que el número d’espècies que poden gestionar per controlar les plagues és reduit. Un dels que sí fa niu a aquestes caixes és un gran conegut dels pitiüsos, el puput (Upupa epops). «Cria a totes les illes excepte a sa Dragonera», detalla la fitxa d’aquest pardal, el primer de la decena que apareixen a la guia: «És una de les espècies que s’ha comprovat que depreda directament les erugues de processionària del pi».

Les ratapinyades

Els dos darrers, dos rapinyaires, també són populars als cels de les Pitiusas: el mussolet (Otus scops), que «s’alimenta d’insectes de mida grossa, com papallones, escarabats o grills, tot i que també pot caçar petits vertebrats», i el xoriguer (Falco tinnunculus), que accepta perfectament aquestes caixes ja que, segons destaca la guia pot arribar a fer niu a persianes o fins i tot «balconets». Curiosament, el ferrerico, un dels més efectius contra la processionària del pi, que afecta especialment Formentera, perquè no només se la menja en diferents estadis del seu desenvolupament sinó que té una tècnica molt depurada «per foradar les bosses dels nius», no nidifica a aquesta illa.

«Aprofitant els seus trets ecològics distintius i el seu comportament oportunista, les ratapinyades tenen un paper fonamental com a depredadors d’insectes i contribueixen significativament a l’equilibri ecològic dels ecosistemes insulars», explica la segona part de la guia, dedicada a les ratapinyades, algunes espècies de les quals destaquen «pel seu paper com a depredadors de determinades espècies d’insectes defoliadors». Es tracta de les cinc que apareixen al document. Tres d’elles estan presents a les Pitiusas: la ratapinyada comuna (Pipistrellus pipistrellus), la de vores clares (Pipistrellus kuhlii) i la de coa llarga (Tadarida teniotis).

La primera d’elles és la més comuna a les Pitiusas mentre que la segona és la menys exquisita —«s’alimenten de fins a vint-i-set espècies d’insectes considerades plaga, cosa que els confereix un paper destacable com a controladors de plagues»—, tot i que, si pot triar, s’estima més les preses més grossetes. Vaja, que si es pot menjar un escarabat no triarà un moscard. La ratapinyada de coa llarga, en canvi, es deleix per les papallones, que són, pràcticament, el seu únic aliment, el que és molt útil per al control de plagues als boscs de les Pitiusas: «Entre les seves preses habituals s’ha registrat un important nombre de papallones de la processionària del pi».

Suscríbete para seguir leyendo