Plataforma per la Llengua a Eivissa: «Sovint, el canvi d'idioma és una autoimposició»

Quin paper pot jugar la societat civil en la defensa del català? Els hàbits del dia a dia poden provocar canvis importants? Què ens pot ensenyar l’experiència dels activistes lingüístics a la Catalunya Nord? Quin paper hi juguen els creadors de contingut catalanoparlants i les grans plataformes audiovisuals? Aquestes i altres qüestions van ser el centre de les reflexions que es van compartir el dissabte a la seu de l’Institut d’Estudis Eivissencs (IEE), en el marc de la jornada ‘Acció per la llengua: què hi podem fer?’, organitzada per Plataforma per la Llengua.

Ponents de diferents territoris de parla catalana van participar en aquest acte, que neix amb l’objectiu de ser la llavor de futures iniciatives que es puguin desenvolupar a Eivissa, tal com va explicar el sociolingüista i escriptor Bernat Joan, que va presentar l’acte.

El nord-català Hug Domènech, responsable transfronterer del festival Courts-Circuit 66, va demostrar, amb l’experiència d’aquesta iniciativa cultural, un festival internacional de curtmetratges, com d’important pot esdevenir l’entreteniment a l’hora de crear espais informals on molta gent pugui expressar-se en català i aprendre’n. «En el festival hem viscut un avenç de català, del seu ús social. Hi ha acudit gent que l’entén però que no l’havia parlat mai. També n’hi ha que es pensen que no el saben parlar i que quan es troben a un entorn on tenen l’oportunitat de parlar-lo, s’adonen que en realitat no és així», explica Domènech durant la seua xerrada, que obre la jornada.

Diversitat dialectal

A tall d’exemple, explica que el 60% dels curtmetratges de l’any 2024 en el marc d’aquest festival 100% gratuït són en llengua catalana. L’objectiu és que aquest percentatge vagi creixent.

D’altra banda, Domènech destaca que en aquest festival es mostren les particularitats dels dialectes del català. És el que ell defineix com a «localisme en el bon sentit de la paraula». A més, Courts-Circuit 66 no va néixer amb el propòsit d’arribar també a la Catalunya Sud tot i que després ho hagi acabat fent. L’objectiu per als nord-catalans al darrere d’aquesta iniciativa era demostrar que el català pot ser útil també a ca seua. «A la Catalunya Nord sovint es veu el català com una llengua que serveix per anar cap al sud. Entenc que pot ser un argument per aprendre’l, però naltros volíem dir: això també pot servir al nostre territori, no cal marxar per emprar-la», afegeix.

Toponímia

El també nord-català Rémy Farré, comunicador, filòleg i secretari de l’Associació per a l’Ensenyament del Català (Aplec), explica que va començar a interessar-se per la toponímia fa molts anys i que va ser durant la covid quan a l’Associació Catalana d’Estudiants (ACE) s’hi van implicar. Tant pel que fa als topònims de la Catalunya Nord com als gentilicis. Una tasca en què després ha continuat fent feina a altres espais, com el Servei de Llengua Catalana de l’Oficina Pública de la Llengua Catalana (OPLC) a Perpinyà, on continua.

«Ens trobàvem amb molts cartells que sovint ni tan sols estaven escrits en francès, sinó que directament eren incorrectes. Alguns tenen estatus d’oficialitat i aquí les actuacions es compliquen», assenyala en referència als mots catalans afrancesats. Per això en la seua ponència parla de l’experiència com a activista en el camp de la toponímia, incloent-hi els noms de veïnats, cases aïllades, muntanyes, rius... La normalització en el camp de la toponímia dona visibilitat i estatus a la llengua. «Segons les instruccions de l’Institut Geogràfic Nacional de França, els noms són propietat dels habitants del país i s’escriuen segons les normes de la llengua en la qual es van fixar. Per tant, els noms d’origen català s’escriuen en català», en paraules de Farré.

A l’OPLC també han treballat en l’àmbit cultural per recuperar personatges claus de la Catalunya Nord com el cantant d’òpera Maurici Auzeville. «És patrimoni musical».

Marina Garcias, delegada de la Plataforma per la Llengua a les Illes Balears, valora que la Catalunya Nord té molt a ensenyar-nos perquè «estaven en una situació molt adversa»: «Hi va haver un trencament en les baules de la cadena de transmissió de la llengua. Els pares van deixar de parlar català amb els seus fills. Ara, gràcies a iniciatives com la Bressola o Arrels, entre d’altres, s’està recuperant i és una llengua prestigiada dins la societat». Alhora, afirma que ha de servir per tractar qualsevol temàtica: «Parlar en català pot ser el més cool d’aquest món o el més estantís, com passa amb qualsevol altra llengua. Depèn de com la facis servir, el context i la intenció (...) També és una llengua per parlar de coses frívoles i disbarats».

Cinema i xarxes socials

D’altra banda, el filòleg i sindicalista Gerard Furest ressalta la importància de la tasca dels voluntaris de Plataforma per la Llengua a Eivissa i de «pensar globalment i actuar localment, a la vostra illa». Fent especial èmfasi en què poden fer els catalanoparlants en tant que consumidors, defensa que l’activisme lingüístic també són petits gestos quotidians: «Es poden fer coses senzilles, de plaer, com seure a la nit al sofà i, a l’hora de triar què veure, optar per la pel·lícula en català que tenguin les grans plataformes audiovisuals en què estigueu subscrits (...) Una llengua al segle XXI també és un mercat». Relacionat amb això, Furest subratlla que cal potenciar als creadors de contingut a les xarxes en llengua catalana. És el que mira el jovent. «Necessitam vídeos de maquillatge i futbol en català».

Ferran Suay, professor de Psicobiologia de la Universitat de València i fundador de l’entitat Tallers per la llengua, explica que, al contrari del que sovint es pensa, gran part del comportament humà es deu a raons inconscients i que els hàbits són clau per a fer servir el català amb normalitat en el nostre dia a dia.

Guanyar confiança

«És important sentir-nos còmodes parlant en català. Si no, no mantenim la llengua. Les coses, si es fan per militància, es mantenen fins a cert punt». Per això defensa que, quan un decideix, per exemple, iniciar les converses amb desconeguts en català, un mateix pot traçar fases, de més fàcil a més difícil, per anar guanyant a poc a poc aquesta necessària confiança. És un «esquema d’entrenament» que serveix per a qualsevol procés d’aprenentatge i les primeres passes són les més importants.

Marina Garcias afirma que «la major part de les vegades, el 95%, no tens cap problema per emprar el català», sinó que «ets tu mateix qui s’autoimposa el canvi de llengua». Tant ella com Suay recorden que el castellà i el català són llengües romàniques i, per tant, mútuament comprensibles.

Pel que fa a les discriminacions lingüístiques, Suay assenyala que quan es parla de «maltractar la llengua» en realitat s’està parlant de «maltractar als parlants».

Finalment, i al marge de les accions que puguin dur a terme les institucions per fomentar el català, la delegada de Plataforma per la Llengua a les Illes destaca que el que pot fer la societat civil és, bàsicament, parlar-la, «pensar que és possible emprar-la en qualsevol circumstància i a l’hora de tractar qualsevol tema». «Amagar-se’n és com amagar el teu saber. No propòs res que no es faci amb qualsevol llengua no minoritzada», conclou.

Suscríbete para seguir leyendo