Eivissa, Euskadi i Catalunya, units pel foc
Es Mals Esperits i Esperitrons, Lekittoko Deabruak i La Colla De Diables De Riudoms celebren a Biscaia una trobada interterritorial de dimonis

Es Mals Esperits i Esperitrons, Lekittoko Deabruak i La Colla De Diables De Riudoms, enguany a Lekeitio. / Cedida per Terra Clavell

La cultura del foc i els dimonis va unir Eivissa amb el País Basc i Catalunya aquest setembre a la localitat biscaïna de Lekeitio, on colles d’aquests tres territoris van poder gaudir juntes de correfocs i de molta celebració durant les festes d’aquest poble basc. Terra Clavell, integrant de l’associació Es Mals Esperits i Esperitrons, la colla de dimonis i bruixes d'Eivissa , explica que és el primer intercanvi que fan amb Euskadi, concretament amb l’agrupació Lekittoko Deabruak. La Colla de Diables de Riudoms fou la tercera pota imprescindible. «Hem anat a Mallorca un parell de voltes, per exemple, però a banda d’això no havíem tingut gaires experiències d’aquest tipus. Aquesta vegada vam anar a Lekeitio, van ser dos nits i tres dies. Encara no hi ha data tancada de quan vindran els bascos a Eivissa, però ho faran», destaca.

Correfoc a Lekeitio d’enguany amb les tres colles. / Lekittoko Deabruak
En aquest viatge, a banda de gaudir-ho, tots van poder aprendre sobre les coincidències i diferències entre les tres colles a l’hora de fer un correfoc. A Lekeitio, on beuen des de fa anys d’aquesta tradició més pròpia de territoris de parla catalana, la passió popular s’ha estès molt. «Allà sí que fan un correfoc en si mateix perquè es mouen per diferents carrers, mentre que a Eivissa ho feim en un cercle tancat i a la gent li fa una mica més de respecte. Allà passàvem per carrers molt estrets, amb tronades que impressionaven. La gent tanca les portes de les cases perquè no hi arribin les espurnes. Tot es prepara», en paraules de Clavell.

La colla d’Eivissa (amb màscares) i la del País Basc a la trobada a l’Hospitalet. / Lekittoko Deabruak
A Eivissa, cada vegada els dimonis són més coneguts i van guanyant pes a les festes populars, però Clavell assenyala que encara hi ha molt recorregut per córrer en aquest sentit. A tall d’exemple, comenta que a altres territoris la gent espera específicament per l’arribada dels dimonis i les batucades que els acompanyen i va preparada per a l’ocasió, amb la roba més adequada possible, mentre que a l’illa molts simplement s’ho troben o no acudeixen a un esdeveniment o un altre en funció de si actua la seua colla o no. Això sí, sempre acaben entusiasmant el públic i aconseguint que hi participi. Les seues actuacions acostumen a guanyar-se a tothom, tot i que molts del públic no en sabessin gaire de dimonis abans.
Tot neix a l’Hospitalet
I com neix aquest vincle dels eivissencs amb la colla de Lekeitio? A una trobada de colles que es va celebrar el mes d’abril a Catalunya. «Ens van convidar. Era una trobada de colles dels Països Catalans: les Illes, València, Catalunya i Catalunya Nord. Naltros hi vam assistir com a convidats especials, com a única colla d’Euskal Herria», recorda Hodei Izarra, membre de Lekittoko Deabruak. Ells i els Esperitrons segurament eren qui arribaven de més lluny a l’Hospitalet. Van coincidir a un hostal i també van participar junts en el correfoc. «Després, quan vam començar a organitzar la nostra festa, vam pensar en els eivissencs», afegeix.
Una altra de les incògnites és com arriba aquesta tradició a un poble de la costa de Biscaia. En paraules d’Izarra, l’espurna va ser el primer festival internacional de teatre de carrer que es va organitzar al País Basc, fa al voltant de 30 anys. «El primer correfoc el van dur l’any 1988. El van fer bascos que van anar allí a fer teatre i es van trobar amb això dels correfocs; van dir: ‘ostres! Hem de fer-ho a Euskal Herria’. Després va ser una constant perquè va agradar molt en el nostre poble. Cada vegada que hi havia foc, tothom s’hi bolcava una barbaritat. Part de la gent que està ara a la nostra colla col·laborava en aquest festival com a voluntaris, fins que l’any 2011-2012 vam voler muntar una cosa pareguda a Lekeitio, influenciats per grups de València, Catalunya i inclús França». Izarra diu que no sap trobar ben bé el motiu de per què ha agradat tant tot això a Lekeitio, però intueix les claus de l’èxit: «És una cosa que llueix bastant i et dona adrenalina, emoció. Jo ho vaig conèixer de petit, sempre hem anat baix del foc. Quan parles amb les següents generacions et diuen que han crescut amb naltros, amb la colla. Naltros deim que a Lekeitio hi ha cultura de foc».
Espectacle de foc
Jesús Torres Sanz, de la Colla De Diables De Riudoms, explica que és la tercera vegada que ells acudeixen a Lekeitio com a dimonis: «És una manera de donar a conèixer la nostra tradició fora dels Països Catalans; a més, és molt divertit i curiós veure les diferències de com ho vivim uns i altres». A Catalunya, apunta Torres, té més pes el factor espectacle: «Aquí, des del coneixement que tenim sobre el tema, perquè ja fa molts anys que se celebren correfocs, hi ha molta precaució. La gent s’ho mira amb certa distància, i allà, a Lekeitio, té molt d’impuls de posar-s’hi baix. No hi ha por, potser perquè en el cas d’algunes persones és la primera vegada que ho veuen i participen molt del que és el correfoc. Nosaltres tal vegada estem acostumats al fet que ens vegin com un espectacle, i, en canvi, a Lekeitio el públic és molt més participatiu». Al cap i a la fi, són diferents formes de gaudir de la festa, les tres colles ho viuen i expliquen amb passió.
Foc i pluja
La nit del correfoc a Lekeitio entre les tres colles esmentades va ser una mescla de foc i aigua de pluja, però al final tot va sortir bé: «Allà estan ben adaptats a la pluja perquè la tenen constantment, va ser curiós veure la combinació del foc amb l’aigua. Vam esperar el moment en què deixés de ploure per encendre i accelerar al final, quan ja teníem la pluja a sobre», explica Terra Clavell.
«Va ser una oportunitat per compartir la cultura del foc amb altres colles, una cosa que esperam poder fer aviat a Eivissa. Va ser un exemple de què la pluja no atura les festes ni la tradició, i molt menys el foc. Tot i que per la nostra part no teníem clar si el correfoc sortiria endavant per la pluja, ens van demostrar que si hi ha ganes de fer foc i fum, sempre es trobarà el moment, encara que sigui una decisió de darrer minut», destaca, per la seua part, Neus Tur Marí , integrant també de l’associació Es Mals Esperits i Esperitrons. Ara, Eivissa espera als integrants de Lekittoko Deabruak.
Suscríbete para seguir leyendo
- Primeras multas en un radar de Ibiza que no sabías: 'Es complicado controlar la velocidad en la bajada
- Estos son los ganadores del Concurso Mundial de Arroz de Matanzas de Sant Antoni 2026
- El ejército de tierra vigilará Ibiza ante posibles amenazas durante cinco días
- Mira todas las imágenes del XIII Concurso Mundial de Arroz de Matanzas en Sant Antoni
- La trama de narcotráfico que ha provocado la detención de Francisco de Borbón blanqueó dinero en Ibiza
- Así es como puedes comprobar si te han puesto una multa de tráfico en Ibiza
- Al menos 20 colegios e institutos de Ibiza ya prohíben o regulan el fútbol en sus patios
- Desarticulada en Ibiza una organización de narcos a gran escala: más de 26 detenidos e intervenidos 1.558 kilos de coca y casi once toneladas de hachís