Agnès Torres, biòloga marina: «Hi ha qui viu a Eivissa completament d’esquena a la mar»

Quin objectiu us marcau amb ‘Jóvens per la mar’?

És un programa que es fa durant l’any acadèmic, de setembre a juny, i hem començat amb primer de Batxillerat. Arran d’haver cursat el màster de formació del professorat, m’he adonat que els adolescents són els que menys tallers i sortides extraescolars tenen, i tothom en aquesta etapa de la vida és un cul inquiet. T’apeteix sortir i aprendre fora de classe; en canvi, hi ha moltes ofertes a Primària. En tot cas, tenim l’esperança que això es pugui ampliar, ens encantaria inclús poder fer el programa ‘Nens per la mar’, destinat a boixos de Primària. Però això serà en un futur pròxim.

És qüestió de parlar-ho amb les escoles?

Sí... Bé, més que res, de parlar-ho amb el Consell i els ajuntaments perquè ens donin subvenció per a poder desenvolupar-ho tot, perquè no és fàcil, i a partir d’aquí posar-nos en contacte amb les escoles i que s’hi puguin apuntar de manera completament gratuïta.

«Hay que conocer el fondo marino para valorarlo como se merece»

Comentava que ha cursat el màster de formació del professorat. Fa poc?

L’any passat a la UIB d’Eivissa. M’ha donat eines per conèixer molt millor com funciona des de dins el sistema educatiu i adaptar-ho a aquestes sortides de ‘Jóvens per la mar’. Hi ha molts de professors [dels que venen a aquestes excursions] que han buscat la manera poder relacionar l’activitat amb temes que estan tractant a les aules, sigui de català, història, biologia... Com que parlam de la història marítima d’aquí i de tantes coses, realment és molt obert.

Entenc que parla de l’assignatura de català pel vocabulari de la mar que deuen aprendre els boixos.

Exacte, aprenen molt de vocabulari nou. I parlam de patrimoni de la humanitat, de les murades, de fenicis, de la necròpolis púnica des Molins, de biodiversitat o de les praderies de posidònia. El millor de l’activitat és que els boixos es mostren molt agraïts. Les dos sortides que hem fet per promocionar el projecte han estat genial. Hi ha al·lots que, tot i que visquin a l’illa, mai han tingut la possibilitat de sortir a navegar i no coneixen la nostra mar. Eivissa s’ha globalitzat moltíssim en els darrers anys i molta gent ve de fora i no té aquesta connexió amb la mar com teníem naltros per ser de família de pescadors, saliners, etcètera. Poder oferir aquest coneixement perquè ells sentin que formen part de l’illa, perquè hi hagi un sentiment de pertinença, és molt important.

La jornada de Joves per la Mar, en imágenes

Ver galería

O sigui hi ha gent que tot i viure a Eivissa, podríem dir que viu d’esquena a la mar?

Completament d’esquena. Diria que més de la meitat del grup acostuma a desconèixer bastant la mar. N’he tingut un parell que sí que tenien família marinera i una que feia vela. Hi ha persones que com a molt coneixen els primers metres de costa per haver-s’hi banyat. Però és un tema de la societat, no en concret dels joves. Sortides com aquestes fan possible obrir les portes de la mar, sobretot al nostre jovent, que a vegades ens oblidam d’ell i és una part molt important de la nostra societat. Per valorar, estimar i tenir cura del que sigui, primer cal conèixer-ho.

I com ho viu l’alumnat?

Es nota que amb moltes ganes. És una experiència nova i també un projecte molt dinàmic, ja que implica fer jocs, reptes, observar i identificar petits elements de la costa, siguin torres de defensa, fars... Estan en constant moviment i participació i això els agrada. També tenen moments de tranquil·litat i es mira de fer una paradeta per banyar-se; també es poden ficar les gafes de busseig per veure què hi ha baix la barca. A totes les enquestes de satisfacció hi ha resultats molt positius.

Quin és el seu vincle amb la mar?

No sé ni per on començar, perquè sorgeix des que era un bebè. Des de ben petita passàvem molt de temps a s’Espalmador i a barques del Club Nàutic. Els garrits estàvem tot el dia a la mar, jugant, fent vela lleugera. Record que amb tres anys agafava bossades i bossades de brutor a s’Espalmador. Sempre he estat a la mar, la meua manera de fer festa era formar part d’aquest ecosistema tan màgic que és la mar Mediterrània.

Quina és la part dolenta de la mar?

Per jo, la part sentimental, perquè el sector nàutic i la mar estan en un moment de molt de canvi. Amb quasi 30 anys, ja he viscut una transformació molt grossa, he vist com s’ha passat dels llaüts i velers petits de gent local a què la gent local no es pot permetre un amarratge o una embarcació, així que les persones d’aquí ja no estan tan connectades a la mar. Hi ha un sector nàutic més de xàrter, d’embarcacions més ostentoses, més de motor, més ràpides, en què realment el que interessa és dur els clients a dinar i tornar cap al port. Fer una volteta. No requereix aquesta connexió que un tenia de conèixer els corrents, la mar, els punts cardinals, les seques... Avui dia ja és tot molt automatitzat. Veig que abans hi havia una navegació més tranquil·la i que implicava coneixement de la mar, i hem passat a una navegació de ‘corre, corre, que no arrib al beach club’. També destacaria els canvis que s’estan donant biològicament i mediambiental, com l’augment de les temperatures i les amenaces a certes espècies, com està succeint amb la nacra, que ja quasi la tenim en perill d’extinció.

Más de 70 voluntarios limpian la playa de es Cavallet

També està molt conscienciada amb la qüestió dels plàstics.

L’estat en què et trobes les platges i la mar, plenes de plàstics i de residus, també és greu. Abans aquest problema no es veia tant, et banyaves baix la barca i veies de tot: llagostes, polps, peixos, cavallets de mar, praderies de posidònia precioses. Avui dia el que predomina és un banc de sorra amb poca vida.

De fet, li volia preguntar per les actuals amenaces que afronta la mar de les Pitiüses.

Sobretot, la pressió turística, que està arribant a uns nivells desorbitats. Sí que és veritat que aquest estiu el món dels xàrters i del lloguer d’embarcacions està vivint incerteses, s’està notant un canvi, però continua havent-hi moltíssimes embarcacions i, si surts amb el llaüt, costa trobar un lloc en què puguis fondejar. També pens, a banda del que ja he dit en les anteriors respostes, en la quantitat d’aigües residuals que hi ha a la mar per mor de vessaments il·legals des de terra i des dels mateixos vaixells. La mar pot filtrar certa quantitat, però no el que s’està abocant des de fa anys: molt de combustibles, molts d’olis, cremes solars, productes químics... Tot això acaba passant factura.

Sempre ha estat vinculada al Club Nàutic d’Eivissa?

Sí, des de ben petita, el meu güelo ja va començar a pescar per allà i amb la família paterna sempre hem estat per allí i vaig navegar des que vaig tenir l’edat suficient per poder començar, fins que vaig haver de marxar fora pels estudis. He viscut molt l’evolució del club i també amb molta tristesa el fet d’haver perdut la infraestructura, però el Club Nàutic continua viu i esperem que el puguem recuperar amb nous aires.

Qui són els implicats en la reactivació de ‘Jóvens per la mar’?

Som unes quantes persones, les involucrades. Per exemple tenim a Iara Chapuis, que és il·lustradora científica i ens ha fet les imatges de les espècies emblemàtiques del nostre dossier, del llibret que he fet per als boixos i puguin aprendre d’una forma senzilla. També tenim als quatre membres de la tripulació de la goleta Saga, que són en Pau (patró), en Pere (cap de màquines) i els dos armadors, en Simón i en Guillermo; i òbviament també hi ha una part més administrativa que s’ha encarregat de buscar les subvencions, que ha estat la gent de la junta directiva del Club Nàutic. [Agnès Torres s’ha encarregat de la creació del projecte, del dossier i les activitats dinàmiques].

Suscríbete para seguir leyendo