Guida Aurembiaix: «La moda és tan variada... Mai no m’avorriré!»

Manacorina de 21 anys apassionada per la música i les arts. És Guida Aurembiaix, guanyadora de Futur Adlib per la seua col·lecció ‘Tenyint l’albada’.

Guida Aurembiaix, amb dos de les seues models

Guida Aurembiaix, amb dos de les seues models / Daniel Espinosa

Marta Torres Molina

Marta Torres Molina

undefined

Manacorina de 21 anys apassionada per la música i les arts. És Guida Aurembiaix, guanyadora de Futur Adlib per la seua col·lecció ‘Tenyint l’albada’.

undefined

De finalista l’any passat a guanyadora fa uns dies. Tenies la sensació que enguany sí?

L’any passat vaig aprendre moltes coses. Com podia millorar, per exemple, fent més feina en l’estilisme, no només mostrant les peces per elles mateixes. Enguany, a més, la col·lecció que he presentat és el treball de fi de grau i té més feina perquè fa més mesos que estic desenvolupant la idea, el concepte, experimentant, fent proves, tenyint… Veia que enguany m’ho havia treballat molt més, però tampoc tenia clar que anàs a guanyar. Estava més satisfeta, això sí.

Treballar una mica més l’estilisme… No hi pensaves?

És que la meua col·lecció de l’any passat era més conceptual i me vaig enfocar molt en això, en què significava cada cosa que havia fet, i no tant en com es veia des de fora. Sense totes les explicacions potser sí feia falta més estilisme per comprendre-la. La meua companya de classe, na Sofía Binimelis, que va guanyar, em va donar el consell de fer més accessoris.

La inspiració d’aquesta col·lecció és la sortida del sol vista des de la torre de Campanitx. Ho fas habitualment?

No, visc a Mallorca. El que m’inspira és la sensació. Volia trobar un lloc on pogués sentir-la i li vaig demanar a dos amigues eivissenques de ma mare els llocs adients. Em van parlar d’aquest indret, el vaig veure i em vaig inspirar en aquest moment en aquest lloc.

Part important de la col·lecció són els tints naturals. Els tons representen el canvi de color del cel així com va sortint el sol?

Exacte. La col·lecció també va sorgir perquè volia experimentar amb els tints naturals. Volia fer un degradat de colors amb amb aquests tenyits amb cúrcuma, maduixes, llenties... basant-me en la sortida del sol. Vaig combinar això amb la psicologia del color. Cada outfit és d’un color diferent i representa un sentiment. Amb això ja desenvolupava les formes. Al principi el que passava és que el concepte era massa abstracte com per començar a dissenyar. Em vaig inspirar en els sentiments trets dels color que havia aconseguit per poder fer les formes.

Posa’m un exemple de sentiment-color-forma.

Hi ha un vestit lila que té una cua súper llarga. Els colors blau i lila evoquen la nostàlgia i volia representar totes les coses que arrossegues del passat i que te pesen, d’aquí aquesta cua que surt d’un vestit súper llis, molt senzill, que representa el present o el futur, que no pesen. Però darrere portes tota la càrrega.

El vestit del que parla Guida Aurembiaix

El vestit del que parla Guida Aurembiaix / Daniel Espinosa

undefined

Et resulta més fàcil pensar una peça amb un concepte tancat o quan no t’hi has de cenyir?

Cada cop és diferent. En aquesta col·lecció buscava el concepte i després ja pensava què m’evocava aquest concepte, música o sentiment, i com plasmar-lo amb els teixits. Però he fet altres col·leccions que es basaven, simplement, en què m’imaginava que me faria ganes veure, o posar-me. Feia els esbossos i després ja els refinava. És una forma més lliure de treballar. Són formes diferents. I les persones canvien. En uns mesos pots canviar molt. Depèn del moment en què estiguis te surt una cosa o una altra.

Què se’t passa pel cap quan saps que has guanyat?

No m’ho podia creure! Havia vist les altres col·leccions i tot i que estava molt satisfeta de la meua, no esperava guanyar. Quan ho varen dir va ser: «Guau! Què fort!». Estava molt contenta perquè al final l’esforç sempre es paga la pena.

I ara què?

Primer, entregar el treball de fi de grau, en dos setmanes, més o menys. I després, si tot va bé, voldria fer un màster i marxar fora, a la Península o més lluny. Tinc ganes de veure moltes coses. A una illa està tot molt limitat. Vull veure moltes coses i viure experiències que crec que em faran créixer.

La teua pròpia marca, a llarg termini, veig.

Exacte. Sí. Sóc molt jove encara.

Això de la moda d’on te ve?

Doncs és una història estranya. Vaig fer Batxillerat Científic i un any d’Enginyeria Industrial, Electrònica i Automàtica. Just va ser l’any del covid i durant el confinament em vaig adonar que no m’encantava. M’agradava l’ambient universitari, els amics, però estar a ca meua dedicada tot el temps a això no m’agradava. Els meus pares me varen dir que si no m’agradava era el temps de canviar. Vaig anar a les portes obertes de l’Escola d’Art i Superior de Disseny de les Illes Balears. Vaig pensar fer la prova d’accés, i va anar molt bé. Havia de triar una de les quatre especialitats i no sabia quina. Estava tan perduda en aquell moment! Em vaig apuntar a moda i aquell primer any no em va emocionar molt. Però després sí. És una cosa tan variada! No m’avorriré mai!

A casa com van portar que canviassis Enginyeria per la moda?

Molt bé. Ells me varen empènyer a fer-ho, a mi me feia por aquest canvi.

Vas triar enginyeria perquè de veritat t’agradava o perquè se’t donaven bé les ciències i et varen anar guiant cap allà?

Més aviat això. M’encanten les mates i la ciència. De petita volia estudiar Física o Astrofísica. M’encantava l’espai! A segon de Batxillerat no tenia molt clar què volia fer, els meus pares tenen un amic que és enginyer i m’ho va pintar tan bé que ho vaig fer. Era l’opció més òbvia, però… Mira on he acabat!

Abans d’entrar a l’escola, havies cosit mai un botó?

No, no. Ni idea de cosir. Ma mare tampoc. L’únic que feia, de petita, eren dibuixos de vestits, però cosir res de res.

No sé si preguntar-te quant has hagut de cosir per a aquesta col·lecció?

No puc comptar les hores. He tengut molta sort. M’han ajudat a Esministeri, un taller on vaig fer les pràctiques. Allà, na Maria Crespí, que és la cap, m’ha ajudat moltíssim a cosir. Jo ho faig, però he de saber com fer-ho, perquè a l’escola no hi ha temps d’ensenyar-te a cosir cada vestit exactament com tu el vols. M’han ajudat un munt. Fins i tot em deixaven les claus i me quedava tot el vespre cosint a soles. Si no, no sé si hi hagués arribat a temps.

En algun moment pensares que no arribaves?

No. No arribar no era una opció. Havia d’arribar d’una forma o d’una altra.

Ja estàs pensant en la col·lecció que presentaràs l’any que ve a Futur Adlib?

Tinc moltes idees, però vull començar-la en faltar una mica menys, perquè fer-ho amb tant de temps crec que no és bo. Et desvies molt del tema.

Què és el que més t’agrada del món de la moda i què canviaries?

M’agrada molt que cada dia podries fer una cosa diferent, no és una feina rutinària. Hi ha un munt de sortides laborals, si tens la teua empresa pots tenir qualsevol tipus d’estil i canviar-lo. Si no fos així, crec que me cansaria o em cremaria. El que menys m’agrada és que per a qualsevol cosa que vols fer necessites molts recursos, i no tothom els té. Per a aquesta col·lecció he tingut molta sort, ho he pogut fer, i no era una col·lecció barata. Sé que hi ha gent que no s’hauria pogut permetre fer-la encara que l’hagués imaginat. És injust. Potser hi hauria d’haver més beques.

Has estudiat al Conservatori, com d’important és la música a una desfilada?

Mira, per exemple, aquesta col·lecció està molt inspirada en música. Volia fer una col·lecció representant què m’evoquen certes cançons, artistes de referència molts d’anys. És una cosa tan indescriptible a nivell visual! Aquesta va ser també una idea de l’inici. Els professors me deien que era molt abstracta, però al final l’he plasmat. La música me dona unes idees que altres coses no. De vegades incloc la playlist als treballs de l’escola. Per mi, va tot junt.

Has emprat tints naturals, que són una mica imprevisibles. T’emociona o et posa nerviosa aquest factor sorpresa?

Vist amb perspectiva, m’agrada molt perquè ha quedat molt bé, però he tingut un munt de crisis. Havia fet moltes proves amb mostres petites de teixits feia sis o set mesos. A l’hora de tenyir el volum de la tela era molt gros i ho vaig fer a un altre espai més gran, però l’aigua era diferent. Has de saber tolerar els canvis, si no… Però vist amb perspectiva és molt especial, queda molt guai i seguiré experimentant amb això. Li aporta un valor afegit a les peces, que és important.

Tornes a les ciències i els experiments.

Sí, una mica. [Riu]

Suscríbete para seguir leyendo