‘Maleïda Sinistra’, la venjança de la part esquerra

L’il·lustrador eivissenc Víctor Escandell es converteix en escriptor per espolsar els prejudicis que envolten el costat esquerre de la vida

Tot i que semblen collages amb fotos, les imatges de ‘Maleïda Sinistra’ són il·lustracions fetes a llapis.

Tot i que semblen collages amb fotos, les imatges de ‘Maleïda Sinistra’ són il·lustracions fetes a llapis. / V. Escandell

Marta Torres Molina

Marta Torres Molina

‘Maleïda Sinistra’ (‘Maldita Siniestra’, en la seua edició en castellà) s’obre al revés. Les pàgines no es passen de dreta a esquerra sinó d’esquerra a dreta. Com els manga, sí, però no és inspiració, és coherència. Les pàgines que queden a la dreta del llibre que acaba de publicar l’eivissenc Víctor Escandell (La Oveja Roja) estan en blanc. Bé, no blanc, vermell o negre, però no hi ha ni una sola línia escrita, ni un sol traç de llapis. Són pàgines sense importància, sense contingut, que ningú no mirarà més d’uns segons abans de passar a les seues companyes de l’esquerra, plenes de sentit i de bellesa. «És la venjança de la sinistra?». És la pregunta que sorgeix quan l’il·lustrador, que en aquest volum és també escriptor, va detallant les característiques d’aquesta obra.

Dos de les il·lustracions que acompanyen els microrelats. | V. Escandell

Una de les il·lustracions que acompanyen els microrelats. / V. Escandell

«Sí, ho és», respon des de Madrid, on fa uns anys que desenvolupa la seua feina, després de gairebé tota una vida a Barcelona. I és que ‘Maleïda Sinistra’ é sun homenatge i un reconeixement al costat esquerre. De tot. Físic, emocional, vital, històric, eclesiàstic... Una sortida de l’armari en tota regla on Escandell transforma aquest paper secundari i, fins i tot, maligne, de la idea esquerra en microrelats.

‘Maleïda Sinistra’, la venjança de la part esquerra

Una de les il·lustracions que acompanyen els microrelats. / V. Escandell

«L’esquerra és un concepte que sempre ha estat maltractat», explica l’autor: «Conceptualment des de sempre se l’ha menypreuat i associat, sobretot al món occidental, amb allò que no és correcte, que no ha de ser o que és dolent». En aquest recorregut per la banda esquerra de la vida i del història, Escandell es remunta a Pitàgores: «Ja al segle VI abans de Crist va fer una taula on va escriure les coses bones i dolentes i aquestes estaven a l’esquerra. Aquí hi apareixien conceptes com la foscor o la dona».

‘Maleïda Sinistra’, la venjança de la part esquerra

Una de les il·lustracions que acompanyen els microrelats. / V. Escandell

Donar-li una mica la volta a aquest concepte és la idea del que parteix el llibre, on Escandell fa una passa més i s’atreveix a escriure. Ja ho havia fet, una mica, a ‘El Niño Nada’, un llibre molt peculiar on, seguint l’estructura dels títols de la popularíssima col·lecció ‘Tria la teva aventura’, teixia l’inici d’una història per a la que hi havia desenes de finals, en funció de les eleccions del lector. No era una història amb una estructura definida, amb un inici, nus i desenllaç, sinó més aviat una mena de Míster Potato. Això, teixir relats, és el que ha fet ara a ‘Maleïda Sinistra’. «Són relats surrealistes», comenta l’autor, que combina aquestes petites històries amb il·lustracions hiperrealistes. «Il·lustracions», insisteix. I és que són tan reals, que la majoria de la gent, si no li ho adverteixen, pot pensar que es tracta de fotografies, un collage creat amb fotografies. Però no. Són dibuixos «fets a mà, amb llapis». De fet, a la portada del llibre hi han hagut de recalcar que es tracta d’il·lustracions per tal que no hi hagi confusions, explica Víctor Escandell.

‘Maleïda Sinistra’, la venjança de la part esquerra

La portada del llibre / V. Escandell

Amb aquest treball per desmitificar i donar llum a la banda esquerra és inevitable la pregunta: «És esquerrà?». Doncs no. Escandell dibuixa, escriu, obre les portes, menja... amb la dreta. Al llibre hi ha referències als esquerrans als qui, recorda, «antigament els lligaven la mà esquerra a l’esquena per forçar-los a emprar la dreta». Un costum abominable que s’ha mantingut fins no fa gaire temps: «S’identificava amb el dimoni».

La idea de fer aquest llibre va sorgir ja fa temps, l’any 2017, quan va començar a «lligar caps» amb aquesta mala fama de l’esquerra: va visitar l’exposició d’El Bosco al Prado i l’infern quedava a l’esquerra, va caure en què la banda de les dones a l’església queda a l’esquerra «mirant des de l’altar», «es parla de dret jurídic»... A més, va fer una recerca i va veure que aquestes concepcions eren així en altres idiomes: «En anglès, alemany o francès passa igual que en castellà i català, que té aquest significat també de dèbil o tort». El llibre el va acabar fa uns dos anys. Ha set un trajecte llarg: «La part literària me costa més. Amb el dibuix estic molt tranquil, però escrivint em sent insegur». A més, l’aventura de trobar editorial no ha estat tan fàcil com altres vegades degut, precisament, a que é sun projecte molt diferent als anteriors. Al final, però, va trobar La Oveja Roja, que el va publicar primer en castellà i, recentment, també ha tret a la venda l’edició en català, traduïda per un altre eivissenc, Carles Torres. «És una traducció al català d’aquí, normatiu, però de les illes», explica Escandell, que avança, misteriós, que el filòleg, que viu a Formentera, i ell tenen, juntament a Vicent Ferrer, un projecte entre mans. Durant la traducció, recorda, es varen trobar amb una situació curiosa: «Adiestrar, en castellà, és ensinistrar en català».

Cada relat de ‘Maleïda Sinistra’ està associat a una d’aquestes idees, concepcions, tradicions... on la banda esquerra no surt gaire ben parada: aixecar-se amb el peu esquerre, la litúrgia matrimonial, l’androgínia... «Aquest és el punt de partida, i hi ha una referència als relats que són surrealists i onírics, busquen el joc amb aquests conceptes», comenta Escandell, que al llibre inclou, a més de prop de la vintena dels relats, les referències a aquestes idees sobre el costat esquerre de la vida, de la història i de les coses. Per cert, que a més d’un li sorprendrà no trobar la referència política a la divisió entre esquerres i dretes. No hi és. Té una explicació: curiosament, quan es va a posar a recercar per escriure, va veure que aquesta divisió responia a una qüestió pràctica d’on seien uns i altres a l’Assemblea Constituient a la França Revolucionària. Així que va obviar aquesta idea, comenta Escandell, que recull, a la presentació de ‘Maleïda Sinistra’ unes paraules de Chevalier i Gheerbrant que resumeixen molt bé el concepte del seu darrer llibre: «A la Bíblia, ‘mirar a la dreta’ (Salm 142,5) és mirar al costat del defensor; allí hi ha el seu lloc; com és també el lloc dels escollits en el judici final; els condemnats van a l’esquerra; l’esquerra és la direcció de l’infern; la dreta, la del paradís».

Suscríbete para seguir leyendo