Una experiència per conèixer els vincles entre Eivissa i Perpinyà

Del 14 al 17 de maig els divuit estudiants de segon de Secundària de l’institut Balàfia participants en el programa ‘Parlem català: intercanvi entre centres educatius dels territoris de parla catalana’ viatjaren a Perpinyà per retrobar-se amb els seus companys del Collège Jean Moulin amb qui ja varen compartir uns dies al mes de febrer durant la seua estada a Eivissa.

Diumenge partiren de bon matí en direcció a Barcelona per després agafar un autobús que els portaria fins a Perpinyà. En arribar, ja els esperaven professors, famílies i alumnes per rebre’ls amb els braços oberts i anar a compartir un berenar i una tarda de joc al costat del llac de Vilanova de Raó, un paratge que varen trobar molt polit i diferent respecte al que estan acostumats, amb una àmplia zona verda al voltant que els va permetre jugar, córrer i riure.

«Sopar a l’hora de berenar»

Abans d’arribar a les cases estaven emocionats i ansiosos per viure l’experiència d’allotjar-se a llars particulars. Finalment, la valoració que en feren va ser molt positiva gràcies a l’amable rebuda de les famílies i a la seua hospitalitat. Conviure amb les famílies els va permetre veure com viu la gent de Perpinyà i els va obligar a adaptar-se a uns horaris de menjar que disten molt d’allò que estan avessats. «Sopar a l’hora de berenar», deien alguns d’ells.

Dilluns començaren la jornada al Collège Jean Moulin, primer amb la rebuda per part de la directora i un esmorzar de benvinguda. Després, varen tenir l’oportunitat de convertir-se per un dia en alumnes d’aquest centre, cosa que els va fer reflexionar sobre les diferències entre els dos sistemes educatius. Sens dubte, una de les coses que més els va sobtar va ser la relació alumne-professor, més formal, on el professorat sempre és tractat de senyor o senyora. Els va agradar especialment que cada assignatura disposi de la seua aula decorada segons la matèria i que el centre tengués un servei d’infermeria. Allò que no canviarien és l’horari escolar, ja que els seus companys fan jornada partida (de 8 a 12 hores i de 15 a 17 hores) i això ho varen trobar molt cansat.

Aquell mateix dia, el professor Mas els va mostrar els llocs més emblemàtics de Perpinyà mentre tots prenien nota de les explicacions, ja que a la tarda haurien de ser capaços de superar les proves d’una gimcana preparada per l’alumnat de català del Collège. Una gran oportunitat per conèixer la història de la ciutat i els vincles que els uneixen.

Per dinar, pujaren als jardins del Palau dels reis de Mallorca on el professor Terenci Vera va ser l’encarregat de fer-los una interessant visita guiada. Pujar a la Torre de l’Homenatge i gaudir de les fantàstiques vistes a la ciutat i al Canigó va ser un autèntic privilegi.

Dimarts agafaren rumb cap al Parc d’Animals dels Angles ben preparats amb els abrics, ja que la temperatura allà dalt era de cinc graus. Passejar per la muntanya i poder contemplar una flora i fauna diferents varen despertar la seua curiositat: «Mira com ens saluden els óssos!», «Corre, que la marmota s’amaga!», «Allà hi ha la guineu, na Renard del ‘Llibre de les bèsties’ de Ramon Llull», «Ja he aconseguit veure el llop»... Missatges que es repetien i imatges que quedaven immortalitzades pels flaixos de les seues càmeres.

Al migdia, dinaren a Vilafranca de Conflent, una ciutat medieval fortificada que els va deixar captivats per la seua bellesa i l’excel·lent estat de conservació de les muralles. Amb l’estómac ple i molta energia varen emprendre el camí de pujada cap al Fort Libèria, construït al segle XVII i que durant segles va estar un punt defensiu clau per la seua situació estratègica. Els 734 esglaons i el desnivell de 180 metres que varen haver de superar i que els deixaren esgotats els varen permetre gaudir d’unes vistes incomparables a les valls dels voltants i al Canigó.

Dimecres aprofitaren per conèixer Cotlliure de la mà d’un fill de pescador que els va descobrir la història d’aquest bell poble mariner i va destacar la seua importància com a lloc d’entrada i sortida de mercaderies i com a port pesquer, una activitat que actualment ha estat substituïda pel turisme. També passejaren pel Castell Reial de Cotlliure, construït entre els segles XIII i XVII i que fou residència temporal dels reis de Mallorca al segle XIII i XIV. Fortalesa renovada en diverses ocasions que va conèixer lluites franco-espanyoles i que al segle XX va servir de presó per als detinguts republicans.

Riquesa dialectal

Durant aquests dies, també hi va haver temps de fixar-se en els usos lingüístics i les diferències dialectals. Els seus corresponsals tenen un bon domini de la llengua catalana, però l’ús és més reduït, tant al carrer com a casa predomina l’ús del francès. Es varen adonar que el català té una gran riquesa dialectal i que, tot i que la comprensió és molt bona entre els dos parlars, hi ha algunes diferències que, d’entrada, desconeixien: adiu per dir adeu; pescaire per pescador; apolit per dir atenció; la paraula trementina per referir-se al suc extret dels pins que s’usa com a anticongestiu, o el fet de convertir les paraules esdrúixoles en planes (música passa a musica, catòlica passa a catolica). Tot i les diferències, va ser interessant comprovar que formes que pensaven que eren pròpies del parlar balear els rossellonesos també les usen, també diuen ca, padrí/ina per referir-se als avis o estiu pronunciat [istiu].

L’intercanvi s’acabà amb un dinar de comiat a Perpinyà, abraçades i una motxilla plena d’experiències i d’amics per tornar cap a Eivissa. Tots els participants comparteixen un mateix sentiment: ha estat una gran experiència que tornarien a repetir. O, com diu n’Andreu Tur, alumne de segon de Secundària: «Ha set increïble i ha completat una de les millors setmanes de la meua vida. Tot ha estat súper divertit: l’autobús amb els amics, súper bon rotllo amb els de Perpinyà i, bàsicament, totes les visites molt interessants i amb súper bona companyia. Ha set meravellós tenir aquesta oportunitat d’intercanvi. M’ha encantat!».

Suscríbete para seguir leyendo