L’ESCRIPTOR DEL MES Joan-Lluís Lluís

Joan-Lluís Lluís, del francès al català

La biblioteca de Can Ventosa destaca l’obra de l’escriptor en el 30 aniversari de la publicació del seu llibre ‘Els ulls de sorra’

Foto de l’escriptor al fulletó de la biblioteca.

Foto de l’escriptor al fulletó de la biblioteca. / AJ. EIVISSA

Redacció.

Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, Catalunya del Nord, 29 de juny de 1963) és l’escriptor del mes de la biblioteca de Can Ventosa que destaca la seua obra en motiu del 30 aniversari de la publicació del seu llibre ‘Els ulls de sorra’.

Va créixer al Voló (Rosselló) i de molt jove va prendre consciència de la seua vocació d’escriptor. En aquells anys estudiava i escrivia en francès perquè el català estava exclòs del sistema escolar. A partir dels setze anys va començar a desenvolupar i a recuperar la seua identitat catalana. Fins als vint, només va parlar en català amb el seu pare. Es va llicenciar en història de l’art i l’any 1987 va viure a Prats de Molló com a objector de consciència al servei militar. La novel·la ‘El dia de l’ós’ (2004) té com a escenari el poble on va passar aquesta temporada. Va treballar a la redacció del setmanari El Punt Catalunya Nord. Després de la desaparició de la publicació va continuar col·laborant al diari El Punt com a corresponsal a la Catalunya Nord i a França. Va col·laborar també a la revista Enderrock i va escriue lletres de cançons per a Blues de Picolat, Casellas Sextet Folk, Sol i Serena i Joanjo Bosk. Juntament amb Pascal Comelade va signar, el 1998, el ‘Manifest revulsista nord-català’. La’any 2005 va començar a treballar a la Casa de la Generalitat a Perpinyà com a responsable del servei de Llengua i Cultura.

El 1993 es va estrenar com a novel·lista amb ‘Els ulls de sorra’. A aquest títol el van seguir les obres ‘Vagons robats’ (1996) i ‘El crim de l’escriptor cansat ‘(2000). Amb ‘El dia de l’ós’ va obtenir el Premi Joan Crexells 2004 i, amb ‘Aiguafang’, el Premi Crítica Serra d’Or de novel·la del 2009. Per ‘Les cròniques del déu coix’, il·lustrada per Perico Pastor, va guanyar el 2014 el Premi Lletra d’Or. El 2016 va publicar la novel·la, ‘El navegant’. El desembre de 2017 va guanyar el Premi Sant Jordi de la Nit de Santa Llúcia amb la novel·la ‘Jo soc aquell que va matar Franco’.

Com a membre del col·lectiu literari Emili Xatard, va publicar el 1995 l’obra col·lectiva ‘Perpinyhard’. L’any 2003 va rebre el Premi Joan Coromines per ‘Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos’ on realitza, amb to didàctic, una crítica incisiva de França i de la seua pròpia concepció com a «país perfecte». ‘Pascal Comelade i Arsène Lupin. Les proves irrefutables d’una enginyosa mistificació’ (2005), o el ‘Diccionari dels llocs imaginaris dels Països Catalans’ (2006), són altres títols de l’autor. Ha traduït del francès i de l’occità i té obres traduïdes al francès i a l’èuscar. A ‘Lletres de batalla’, del 2014, també va realitzar l’adaptació del català medieval al català modern de textos de Joanot Martorell i Joan de Montpalau. L’any 2010 se li va atorgar el Premi Nacional President Lluís Companys. El 2021 va rebre el premi Òmnium a la millor novel·la de l’any per ‘Junil a les terres dels bàrbars’, que el 5 d’octubre va presentar a la Biblioteca Municipal d’Eivissa dins el cicle Illes i Literatura.

Suscríbete para seguir leyendo