Escriptora del mes: Núria Pradas, de la pissarra a la literatura

La biblioteca destaca l’escriptora en motiu del 25è aniversari del premi Carmesina per ‘La Princesa Pomèlia’

Núria Pradas, amb un dels seus llibres.

Núria Pradas, amb un dels seus llibres. / @NuriaPradas

Redacció

Núria Pradas i Andreu va nèixer a Barcelona en 1954. Escriptora, filòloga i llicenciada en Filologia Catalana, va començar a impartir classes de Llengua i literatura catalanes en diverses escoles i instituts, fins que va començar la seua tasca a l’escola Mestral de Sant Feliu de Llobregat on va treballar durant més de vint anys, tasca que va abandonar per dedicar-se a l’escriptura. Va formar grups teatrals a Sant Feliu de Llobregat i a Sant Esteve Sesrovires.

Els anys passats a les aules com a professora van ser el motor que la van portar a la literatura infantil i juvenil, gènere en què ha publicat una cinquantena llarga d’obres. Es va iniciar amb ‘Sol d’hivern’ (1995) i va seguir amb ‘Un estiu amb l’Anna’ (1996), ‘Simfonia per a un segrest ‘(1998), ‘La princesa Pomèli’a (Premi Carmesina, 1998), ‘Laura’ (1999), ‘L’intrús’ (2000), ‘A carn, a carn’ (Premi Ciutat d’Olot, 2002), ‘L’últim refugi’ (2004), ‘Manhattan’ (2005), ‘Misteri al carrer de les Glicines’ (2006), ‘Postals en sèpia’ (2008), ‘Els secrets de la vida’ (2009), ‘La Bruixeta Encantada i l’Escombra Primmirada’ (2010), ‘Heka’ (2010), ‘Raidho’ (2011), ‘El perfum de les llimones’ (2012), ‘Sota el mateix cel’ (2013), ‘Abril és nom de primavera’ (2014), ‘Nebbia’ (2014), ‘La filla de l’argenter’ (2015), ‘Comptant núvols’ (2018) i ‘Estimat Vladi’ (2020), entre altres títols, alguns dels quals en castellà, com la col·lecció Lulú Pecas. Cal destacar també la seua faceta com a traductora i les seues adaptacions de clàssics literaris a lectura fàcil.

El Premi Carlemany per al foment de la lectura (2012) per l’obra juvenil ‘Sota el mateix cel’ li va obrir les portes de la narrativa per a adults. La seua primera novel·la en aquesta nova etapa va ser ‘La noia de la biblioteca’ (2014). La van seguir ‘Somnis a mida’ (2015), traduïda a més de vuit llengües i amb més de 20.000 exemplars venuts a Alemanya, ‘La pintora del barret de palla’ (2017), ‘L’aroma del temps’ (2017). El 2020 va guanyar el Premi Ramon Llull amb ‘Tota una vida per recordar’, traduïda a l’alemany i al portuguès entre altres. L’any 2022 va publicar 'La vida secreta de la Sylvia Nolan'. 

Suscríbete para seguir leyendo