TEMPS DE DONES, DONES EN EL TEMPS: Arts visuals (ceràmica)
Mariko Wada, quan la ceràmica parla
L’artista japonesa es deixa portar per la ceràmica quan aquesta no es comporta quan ella espera
Redacció
Nascuda a Japó a començament dels anys 70, però treballant a Aarhus, a Dinamarca. Aquesta és la realitat de Mariko Wada, una de les protagonistes del mes de març del calendari ‘Temps de dones, dones en el temps’ (editat per l’Organització de Dones de la Confederació Intersindical del sindicat STES), dedicat a les artistes del món de la ceràmica.
Segons explica ella mateixa a la seua web, es va graduar en Estètica i teoria de l’Art a la universitat de Doshisha, a la ciutat de Kyoto. Més tard va continuar la seua formació en ceràmica a l’escola de disseny Kolding de Dinamarca, país on es va establir i on treballa en les seues peces, «basades en idees conceptuals» i que busquen els límits de les característiques dels materials que empra, donant peu a obres en les que la ceràmica destil·la expressivitat. Wada està involucrada en diferents projectes artístics i encàrrecs com a ceramista. Ha participat a exposicions arreu del món i ha rebut no pocs premis per la seua carrera així com beques importants, com una de la Danish Art Foundation per treballar durant tres an ys.
«En el món de la ceràmica, explor la relació entre expressió i sensació emprant la forma, l’espai i el tacte en diferents contexts», afirma sobre el seu treball la pròpia Mariko Wada, que detalla que el seu procès creatiu inclou investigació sobre els materials i un desenvolupament de les idees que té durant aquesta recerca amb l’objectiu de portar la ceràmica a un altre nivell.
Suscríbete para seguir leyendo
- «Volia usar el vestit de núvia de ma mare a una desfilada»
- Associació Ca sa Majora Segle XXI: «Pareix que la cultura de la festa a Eivissa tapa les nostres arrels»
- Maria Nicolau i Rocabayera, cuinera: «Ens estam convertint en animals que mengen pinso»
- Conversa amb el grup Endèmics: «A la meua col·lecció de vinils tenc Maria del Mar Bonet, Metallica o UC»
- «Donar una cutxilla a un al·lot era un ritu de pas»
- La ruta del silenci de Marcela
- Núria Prieto, integrant d’Emprendada Feminista: «La religió és l’opi del poble, l’amor és l’opi de les dones»
- Companyia de teatre Pedro Cañestro: «Som amateurs i ens diuen que semblam professionals»