Gloria Cecilia Díaz: «Un llibre és un port d'entrada a la cultura»

«Segurament, algun d’aquests alumnes serà president del país o una científica de prestigi o qui sap si una escriptora. Segurament, ara no estan llegint, però el que no saben ells és que, de vegades, la lectura arriba en el moment més inesperat», comenta Gloria Cecilia Díaz, escriptora colombiana afincada a París, durant un dels moments que, la setmana passada, va compartir amb els alumnes del Liceu Francès d’Eivissa.

Una visita que no és la primera vegada que fa, ja que el contacte amb els boixos i adolescents és «molt important», confessa l’autora, que el passat mes d’abril, a la Feria del Libro de Bogotá va presentar un llibre-àlbum, ‘Dalí Oh la la’, pensat per als més petits i basat en un dels poemes que va dedicar al seu gat. «El mixiu estava també una mica grillat, com el fantàstic pintor», va comentar als escolars.

Galàctics de l’arròs de matances

Ells són, de fet, el seu públic, comenta l’escriptora, que té més d’una desena de llibres publicats a la popular col·lecció Barco de Vapor, dedicada a la literatura infantil i juvenil. «Em fa molt feliç, m’encantar estar amb ells perquè a París, on visc, no tenc l’oportunitat d’intercanviar opinions amb els boixos. Quan vaig a Colòmbia sí que m’aprofiten», relata Díaz, que continua: «Gaudeix escoltant-los, aprenent d’ells. Sempre intent convèncer-los de la importància de la lectura i de la literatura».

Més enllà de la història

Durant els dies que l’escriptora ha compartit amb els escolars del centre privat, tot i que han parlat de moltes coses, s’han centrat en un dels seus llibres, ‘Óyeme con los ojos’, publicat l’any 2000. Aquesta novel·la explica la història d’un boix sort que, en realitat, només vol ser tractat com allò que és, un boix, no una persona sorda. Un llibre que, més enllà de la història, és una mescla de novel·la curta i poesia. Tot i que les converses sobre aquest llibre es varen centrar en els estudiants de sisè de Primària i primer de Secundària, que juntament amb altres més petits han treballat la integració de les persones amb discapacitat. L’autora va tenir trobades, també, ambs els alumnes dels cursos superiors, detallen des del centre.

De fet, va ser a aquesta als que va insistir més en la importància de la literatura a les seues vides. Tot i que reconeix que la relació entre els llibres i les noves tecnologies és prou complicada. «Sembla que els escriptors estam en lluita amb les pantalles. Som conscient que aquests boixos han nascut amb una pantalla a les mans i també que les pantalles tenen aspectes positius. Però el que vull és que puguin somiar sense tenir-ne una pel mig. Vull que vulguin somiar amb un llibre davant dels seus ulls», continua l’escriptora, que des del centre recomanen també als adults que llegeixin els seus llibres. «Escriu novel·la i poesia destinada a un públic infantil i juvenil, però la bellesa dels seus textes i la profunditat de les seues històries fan que siguin recomanables per a qualsevol edat», afirma un dels pares implicats en la visita, que detalla que la convidada a Gloria Cecilia Díaz va partir de la professora de castellà dels alumnes més grans del centre, Delpgine Pelletier, companya durant uns anys de l’escriptora a un Liceu de París.

L’escriptora, durant la seua estada va destacar la importància que té a França el mercat del llibre infantil i juvenil: «No s’entèn una celebració d’un menor sense que se li regali un llibre. Hi ha autors i il·lustradors fantàstics». A més, va explicar que el mateis està passant ara mateix al seu país natal, a Colòmbia: «S’està portant el llibre, la literatura, a les zones pobres. El llibre és un bon port d’entrada a la cultura. Els boixos petits que conec tenen muntanyes de llibres». Una importància que contrasta amb la que se li dona a Espanya, va opinar Gloria Cecilia Díaz, que va reflexionar també sobre la «responsabilitat» dels pares i mares a l’hora d’establir la relació que els menors tenen amb les pantalles i les noves tecnologies: «N’hi ha que els posen davant de la pantalla des que neixen».

Un dels aspectes que més sorprendre els escolars del Liceu Francès de les que els va explicar, va ser que el primer esborrany dels seus llibres els fa, encara, a mà. Després, això sí, ho passa a l’ordinador i ja és on treballa fins que els acaba. Va ser impossible, a més, que no se’ls escapàs un somriure amb una de les descripcions que va fer dels escriptors i escriptores. Una definició que, va confessar, no és seua, sinò d’un amic, també colombià i que també es dedica a escriure: «Els novel·listes, els poetes, els contacones, som mentiders i lladres. Mentiders perquè, la majoria dels cops, ens inventam les històries. I lladres perquè ens inspiram, perquè robam, les històries, les situacions i els personatges».

Suscríbete para seguir leyendo