Suscríbete Diario de Ibiza

Diario de Ibiza

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

TEMPS DE DONES, DONES EN EL TEMPS: Artistes visuals (pintura)

Ángeles Santos Torroella, del surrealisme al postimpressionisme

L'artista va destacar ja de ben petita, a l’escola de monges, en dibuix, disciplina en què va guanyar premis

Autoretrat d’Ángeles Santos Torroella. MUSEOREINASOFIA.ES

Va pagar un preu molt alt per desafiar els convencionalismes de la seua època. És la frase amb què el calendari ‘Temps de dones, dones en el temps’ (editat per l’Organització de Dones de la Confederació Intersindical del sindicat STES) descriu Ángeles Santos Torroella, una de les tres protagonistes del mes de gener, dedicat, dins del món de les arts visuals, a les pintores. Nascuda a Girona, per la feina del seu pare va viure, ja de ben petita, a nombrosos llocs de la geografia espanyola. Era només una boixa quan, a l’escola, va guanyar premis de dibuix. Una de les monges va recomanar a la família que Ángeles rebés classes de pintura, el que va començar a fer poc després, instal·lats ja a Valladolid. Amb només 18 anys, i després de pintar la seua família, va crear ‘Un mundo’, un oli que és la seua obra més coneguda i que s’exposa al Reina Sofía. Es va exposar originalment al Salón de Otoño l’any 1929, on va rebre elogis de tots els intel·lectuals de l’època, que la varen situar entre l’expressionisme i el surrealisme.

Només un any després la seua família la va ingressar a un sanatori mental, situació que va criticar públicament Ramón Gómez de la Serna. Va sortir aquell mateix any i a la tardor l’Asociación de Pintores y Escultores li va dedicar tota una sala per exposar 34 obres. El 31 va ser l’any de la seua consagració. Va mostrar els seus quadres a San Sebastián, Copenhaguen. Venècia, Pittsburgh i París.

La seua obra va canviar profundament quan es va casar i en tenir fills. Es va tornar una mica més tenebrosa. A més, instal·lada amb la seua família a Barcelona, va protagonitzar una exposició a mitjans dels anys 30 que no va tenir gaire èxit degut, segons expliquen alguns historiadors, a que la seua pintura en aquell moment estava molt allunyada del Noucentisme, el moviment que imperava en la Barcelona de l’època. La varen qualificar de fosca i dura i, de fet, quan va tornar a pintar les seues obres es varen endolcir, fet pel que també la varen criticar, qualificant-la de postimpressionista. Quan va esclatar la Guerra Civil va marxar a França, d’on va tornar embarassada i moment en què va començar a donar classes de dibuix.

Pocs anys abans de morir va rebre la Medalla d’Or al mèrit en les Belles Arts del Ministeri de Cultura i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat.

Compartir el artículo

stats