Temps de dones, dones en el temps | Arts Visuals (pintura)

Maruja Mallo i la seua pintura surrealista

Una anècdota explicada per ella va donar lloc a la denominació de les «sin sombrero»

Il·lustració de Maruja Mallo per al calendari. | PALOMA ESPINOZA RANILLA

Il·lustració de Maruja Mallo per al calendari. | PALOMA ESPINOZA RANILLA

Maruja Mallo, la pintora surrealista és la primera de les protagonistes del calendari ‘Temps de dones, dones en el temps’, d’enguany, editat per l’Organització de Dones de la Confederacio Intersindical del sindicat STES, dedicat a les dones a les arts visuals. Aficionada a les arts des de ben petita, es va formar primer a Avilés i, més tard, a Madrid, on es va traslladar amb la seua família i on es va relacionar amb artistes, escriptors i cineastes de la Generació del 27.

La seua primera exposició, amb gran èxit, la va organitzar Ortega y Gasset i quatre anys després, al 32, va fer la primera a París, Aquí va començar la seua etapa surrealista. la seua pintura va canviar i el propi André Breton li va comprar la seua obra ‘Espantapájaros’, considerada una de les grans obres d’aquest moviment.

Compromesa amb la República i dedicada a la docència, va fugir a Portugal quan va esclatar la Guerra Civil. Allà la va rebre Gabriela Mistral, que més tard va ajudar-la a traslladar-se a Buenos Aires, on va iniciar un exili que es va perllongar durant 25 anys. Es va dedicar a viatjar, pintar i dissenyar. D’aquesta època són sèries seues tan conegudes i reconegudes com la Serie Terrestre, la Serie Marina o Las Máscaras. També va dissenyar l’escenografia per l’obra de García Lorca ‘Cantata en la tumba’.

L’any 49 es va mudar a Nova York i l’any 62 va tornar a Espanya, a Madrid, on va exposar i viure la vida cultural fins que va morir, amb 93 anys.

Il·lustració: Maruja Mallo protagonitza la seua obra ‘Sorpresa del blat’. Una costa, petxines i coralls es mesclen, en la part superior, amb elements associats a l’alquímia dels fantàstics mons de Remedios Varo.

Suscríbete para seguir leyendo