El dia a dia d’un centre especial

Explicar el seu dia a dia i els objectius és la finalitat de l’article sobre el centre d’educació especial de Sant Josep que un grup de professionals ha publicat a la darrera edició de l’Anuari de l’Educació. Un text on, a més d’una crònica sobre un dia qualsevol defensen que aquest centre, tot i ser especial, treballa per la inclusió educativa.

«Comença la jornada d’en Pep, qui agafa la motxilla per dirigir-se a la parada on espera l’autobús que el durà cap a l’escola. De camí, i a poc a poc, en Pep veu com l’autobús es va omplint de companys procedents de les diferents parades del recorregut. D’altres arriben amb diferents mitjans de transport. Són les 10 del matí i l’autobús entra al poble de Sant Josep de sa Talaia». 

Així comença ‘El batec de Sant Josep: un dia qualsevol al nostre centre’, una part de l’article ‘CCEE Sant Josep: un treball en present, un objectiu de futur’, publicat a la darrera edició de l’Anuari de l’Educació de les Illes Balears, fruit d’un conveni de la Universitat de les Illes Balears (UIB) amb la Fundació Guillem Cifré de Colonya i que parteix del Grup d’Investigació i Formació Educativa i Social (Gifes) de la pròpia universitat. Un article que signen vuit persones: Tomeu Mercadal Silva, Noeli Capellà Camacho, Ramón Priego Chacón, Miquel Porcel Barea, M. Jesús Díez Soler, Daniel Angulo Tur, Antoni Guasch Marí i Miguel Ángel Felipe Ramos.

«En Pep i els seus companys veuen n’Eugenio que neteja el finestral de la piscina. Avui en Pep no anirà a la piscina, i per això no duu la bossa amb el material. Més endavant, trobem la caixera del supermercat on comprem els aliments per fer les receptes del taller de cuina que col·loca les cebes a l’aparador. N’Antònia, mentrestant, es dedica a obrir la porta de fusta que dona accés a un dels espais preferits d’en Pep: la biblioteca».

L’article està inclós en el monogràfic de l’edició d’enguany, ‘Bones pràctiques en educació inclusiva’, que recull un total d’onze articles sobre aquest tema. El texte sobre el centre de Sant Josep, que gestiona Amadiba, defensa que una educació inclusiva de qualitat «no només consisteix en el dret d’ensenyament dins un centre ordinari, sinó que també suposa que tots els boixos i boixes han d’exercir aquest dret en igualtat de condicions». Destaca que per a aconseguir-ho és necessari «un canvi d’actitud», que passa per «centrar la mirada en l’alumne i no en el seu diagnòstic». 

«Els alumnes baixen entusiasmats del transport. En Pep s’acomiada del conductor mentre sona la seva cançó preferida: ‘Mediterráneo’. Avui ha tingut sort, li ha tocat ser el DJ de l’autobús, però demà ho serà un altre. Entra corrent al pati, un espai ampli envoltat d’arbres i cossiols amb plantes que, amb l’ajuda dels seus companys, han anat plantant i cuidant al taller de jardineria».

D’Eivissa a Mallorca

A més, recorda que abans de crear el centre a Eivissa, rebien a les instal·lacions de Mallorca a boixos i adolescents amb discapacitat de les Pitiüses: «No podien ser atesos a la seva illa de residència a causa de les seves necessitats assistencials i per la gravetat de les seves conductes». Així, relata l’article, «les famílies d’Eivissa sol·licitaren a Amadiba la creació d’una xarxa de serveis que pogués garantir els drets d’atenció dels seus fills a la seva illa». «Som conscients que un centre d’educació especial no és un centre inclusiu al 100%, però és una transició cap a aquesta inclusió», expliquen a l’article, on asseguren que entre els seus objectius es troben «donar suport als centres ordinaris» i que els alumnes de tots dos tipus de centre puguin «compartir jornades».

«En Pep saluda tots els seus companys; a uns els xoca la mà; a uns altres, els saluda amb llengua de signes i, fins i tot, n’hi ha que el reben amb una abraçada. També dona el ‘bon dia’ a tots els professionals. En Pep és autònom i no requereix suport per entrar a classe; en canvi, alguns dels seus companys reben el suport d’auxiliars, mestres i psicòlegs per desplaçar-se i accedir al recinte».

«Sant Josep és un centre d’educació especial que té com a objectiu central fer un treball de transició que faciliti la inclusió educativa de l’alumnat als centres ordinaris, proporcionant respostes curriculars i organitzatives, aportant un disseny de contextos sense barreres», afirmen els autors del text publicat a a l’Anuari. Ells mateixos insisteixen en què «els camins d’inclusió són diversos» i en què la inclusió educativa «suposa també una inclusió afectiva, emocional, familiar i social». 

«Avui li toca parar taula, malgrat que li agradaria més fer el panell d’anticipació. Així i tot, ell ha après a esperar, a compartir i a no frustrar-se davant aquestes situacions; per tant, avui el panell el farà un altre company. En Pep col·loca la seva motxilla i la jaqueta al penjador; sap que és el seu perquè té una foto seva i el seu nom apuntat. No ha de fer gaires esforços, perquè està col·locat a una altura on ell pot arribar fàcilment».

Els responsables del centre defensen que «el dret a l’educació és el camí de l’esperança» així com «el reconeixement a la importància de cadascun dels seus membres, a la cura col·lectiva, a la vida plena i inclusiva». De la mateixa manera, destaquen l’estreta relació que té el centre amb l’entorn: «El petit comerç és una aula interactiva» on practicar matemàtiques i comunicació, «la biblioteca pública és la finestra oberta al saber», la cafeteria de la barriada és un espai per a «immersió comunitària», la piscina i les instal·lacions esportives i la piscina el lloc on «ampliar les capacitats físiques» i els veïns i veïnes de Sant Josep, mestres a l’hora de fer «sentit de comunitat». 

«El dia comença amb una rutina per fomentar la comunicació, l’espera i l’escolta activa, però, sobretot, té la finalitat d’augmentar els lligams afectius entre els companys. En Pep escolta atentament com na Isabel explica el partit de Champions que va mirar ahir a la televisió amb la seva família. Tot seguit, en Pep li pregunta pel seu pare; ell sap que ha estat malalt, si bé encara està aprenent com és això de ser ‘empàtic’».

 Els autors de l’article detallen que una de les claus del seu projecte educatiu és «ser conscients que l’aprenentatge pot succeir en qualsevol moment i en qualsevol lloc». «El nostre col·legi és un espai educatiu on cada dia un grup de persones diferents es troben, creen i conviuen», expliquen abans de detallar que les alteracions que caracteritzen l’alumnat del centre són: «Alteracions en la comunicació i el llenguatge, en l’alimentació i la deglució, alteracions motrius, trastorns sensorials i trastorns cognitivoconductuals i d’aprenentatge». En aquest sentit, indiquen que l’abordatge per a aquestes conductes disruptives és «multidisciplinari». «amb l’objectiu no directament de reduir les conductes disruptives sinó de facilitar als alumnes el desenvolupament de conductes alterbatives funcionals i adaptades a l’entorn», conclouen. 

«El rellotge marca les 11 i tots els alumnes recullen el berenar. Avui és dimecres i toca dur lactis i fruita seca. Alguns alumnes, com en Pep, ja estan preparats per a la següent activitat, mentre que d’altres tenen el suport de les imatges que hi ha repartides pel centre per tal de guiar-se i anticipar el material que necessiten. La seva tutora li diu que vagi a buscar na Laura a la classe del final del passadís i que li demani un portàtil per fer la classe d’Habilitats Acadèmiques. En Pep s’orienta bé pel centre i, amb un poc de supervisió, és més que capaç de desenvolupar la seva comesa. Surt de classe i...».

Suscríbete para seguir leyendo