Reportatge

Enginyers al Quartó de Portmany

La darrera edició de l’Anuari de l’Educació explica el projecte ‘Escola d’enginyeres i enginyers’ de l’institut de Sant Antoni

L’article detalla com al centre han posat en marxa aquesta iniciativa a segon de Secundària i els bons resultats que han tengut

imatge d’arxiu d’una jornada de portes obertes de l’institut Quartó de Portmany.  | VICENT MARÍ

imatge d’arxiu d’una jornada de portes obertes de l’institut Quartó de Portmany. | VICENT MARÍ / Marta Torres Molina

Marta Torres Molina

Marta Torres Molina

D’aprenents a caps d’enginyeres i enginyers. Aquest és el trajecte que fan els alumnes de Tecnologia de segon de Secundària a l’institut Quartó de Portmany a la iniciativa de ludificació que s’ha posat en marxa al centre i que s’explica a un dels articles de la darrera edició de l’Anuari de l’Educació, presentat a Eivissa fa només uns dies.

«Tots ells han entrat a formar part de la millor escola d’enginyers del món, on només accepten els més bons i han de demostrar dia a dia la seva vàlua superant reptes i missions que els portaran a dur a terme els projectes encomanats». Aquest és el punt de partida de l’Escola d’enginyeres i enginyers, un projecte de ludificació posat en marxa a l’institut Quartó de Portmany (Sant Antoni) i al que es dedica un article a la darrera edició de l’Anuari de l’Educació, presentat a Ibiza fa uns dies. Susana Vega Benito és l’autora del text de la publicació, fruit d’un conveni de la Universitat de les Illes Balears (UIB) amb la Fundació Guillem Cifré de Colonya i que parteix del Grup d’Investigació i Formació Educativa i Social (Gifes) de la pròpia universitat. Vega Benito, eivissenca i llicenciada en Ciències Químiques especialitzada en química orgànica, és coordinadora TIC del centre.

L’objectiu d’aquesta escola és «motivar» l’alumnat «per a promoure el seu interès, i augmentar així la seua participació per a obtenir millors resultats». A més, a l’article es recorda que és en aquest nivell, segon de Secundària, quan es comença a impartir l’assignatura de Tecnologia i que «és important introduir-la entre l’alumnat d’aquesta manera motivadora i atractiva i despertar així en ells la curiositat per aquesta branca de coneixements i les seues possibilitats».

D’aprenents a caps

A questa escola d’enginyeres i enginyers tots els alumnes comencen en el primer nivell, el d’aprenents, explica l’article, «però segons vagin progressant aniran augmentant de nivell». Així, quan aconsegueixin cent punts es convertiran en ajudants, amb 200 seran ja enginyers o enginyeres i quan hagin aconseguit reunir 351 punts hauran arribat al nivell màxim: cap d’enginyeria. Els punts, a aquesta escola, reben el nom de «puntix» i els aconsegueixen amb bon comportament, portant tot el material o arribant puntuals (2 puntix), acabant la feina a classe o ajudant els companys (4 puntix) i resolent els reptes extres que els posa el professor o amb «accions que mereixin un reconeixement especial», accions, aquestes, per les que aconseguiran cinc puntix. «L’objectiu de la recompensa amb puntix és inicialment la motivació extrínseca que a poc a poc s’anirà convertint en intrínseca, ja que l’alumnat anirà adquirint una sèrie d’hàbits que el portaran a millorar els resultats acadèmics, a millorar la relació a l’aula amb els companys, a socialitzar, a sentir-se útil ajudant els altres i a adonar-se que l’esforç sempre té bons resultats, explica Vega Benito a l’article, inclós al quart capítol de l’Anuari: ‘Recerca i innovació pedagògica a les Illes Balears’.

Algunes de les insígnies i nivells de puntuació emprats a l’escola d’enginyers.

Algunes de les insígnies i nivells de puntuació emprats a l’escola d’enginyers.

A cada categoria li correspon una insígnia que porten els alumnes. El primer dia tots en reben, el primer dia, la d’aprenent. Un adhesiu que porten a la llibreta i un pin per a l’estoig o la motxilla. Així com van pujant de nivell, les insígnies també canvien i en els darrers, a més, poden personalitzar-les ells mateixos. Però els punts no ho són tot, en aquesta escola. També estan el que han batejat com «tecnix», que no és res altre que una moneda virtual que reben els escolars com a pagament per determinades tasques i que, a més, serveixen per adquirir vals recompensa a una mena de botiga. «Aquests vals els atorgaran, per exemple, el dret a llevar una pregunta de l’examen, obtenir una pista per a la resolució de reptes, treballs o preguntes d’examen, obtenir temps extra per al lliurament d’un treball, realitzar activitats de repàs a través de jocs d’escapada (escape rooms) o, fins i tot, elegir activitats lliures consensuades amb tota la classe», explica la coordinadora TIC del centre, que detalla que aquestes monedes poden emprar de forma individual o col·lectiva, i en benefici del propi alumne o d’un company. «Es pretén fomentar la solidaritat, la relació entre iguals i el treball en equip», continua. El mateix passa amb les vides que, a l’estil dels videojocs, serveixen per mantenir-se a l’escola d’enginyeres i enginyers.

Al centre estan contents amb el resultat de la iniciativa: «L’alumnat hi ha participat activament i s’ha sentit motivat en tot moment per l’adquisició de nous nivells, la col·lecció de les seves insígnies i la possibilitat d’adquirir recompenses a la botiga virtual». A més, un dels aspectes que més han cridat l’atenció als docents amb aquest projecte ha estat «el clima col·laboratiu d’ajuda i suport que es genera entre ells, que ajudar un company inicialment tingui una recompensa, reclamada per ells en un primer moment, s’ha convertit en una cosa habitual a l’aula i la recompensa material ha passat a un segon pla i ha prevalgut la satisfacció personal i el fet de sentir-se útil».

Suscríbete para seguir leyendo