Bea M. Arranz, va descobrir el món de Harry Potter amb el segon llibre, ‘La cambra secreta’ quan tenia dotze anys. Li havien regalat a la seua germana. Se’l va mirar perquè allò de tantíssima gent esperant a les portes d’una llibreria per comprar un llibre li despertava la curiositat. Li va agradar tant que li va demanar al seu pare que li compràs els llibres. Ara té 34 anys, és periodista i, juntament amb Fernando Vidal, han fet el documental ‘Proyecto Patronus’, que es va projectar el passat cap de setmana a les jornades WizarDracs, organitzades per Dracs d’Eivissa a Sant Antoni. Allà mateix també va presentar el llibre ‘Generación Potter’, que ha escrit amb Saida Herrero. I tots tres van fer una sessió del podcast ‘Patronus Unplugged’.
Què és ‘Proyecto Patronus’?
Va néixer com un documental. Fernando Vidal, la meua parella, a qui vaig conèixer també per Harry Potter, ha estudiat audiovisuals i jo sóc periodista. Ens vam plantejar fer un documental sobre com aquest fenomen havia influït en moltíssima gent. Hi ha persones a les que els ha canviat la vida. Que patien bullying o violència de gènere, per exemple. Vam fer un crowdfunding per finançar-lo. A més de persones que expliquen la seua història hi apareixen professionals, com sociòlegs, explicant el fenomen.
Per què de tota la terminologia que hi ha a Harry Potter us heu quedat amb el patronus?
Li vam donar moltes voltes, però ens vam quedar amb aquest perquè l’encanteri patronus s’empra contra els dementors, uns èssers que xuclen tota l’energia i la vida. Al documental es dona un missatge d’esperança, hi ha llum, i ens va semblar adient.
Per què creus que tot el món de Harry Potter ha calat tant en tantíssima gent?
Mira, per la meua experiència personal crec que es deu a que molts boixos i adolescents han crescut amb la nissaga. Ens va acompanyar. Jo tenia dotze anys quan vaig fer la primera lectura que era més o meny l’edat de Harry, tot i que era el segon llibre. Hem crescut amb Harry, Hermione... A més, hi ha una mescla de fantasia i realitat molt ben aconseguida. No tot és fantasia i això ho fa tot més creïble. Que hi hagi una estació amb una andana secreta per la que pots aparéixer a un altre món... Ho mescla tant que podria ser.
No me diguis que ets de les que fantasejava amb què entràs una olibassa per la finestra amb la carta de Hogwarts.
Òbviament no, però sí que és una cosa molt simbòlica. Cada cop que sortia un nou llibre era, per mi, com la carta. Esperar el cinquè, el sisè o el setè llibre o les pel·lícules era el més semblant a rebre la carta.
Vaja que tens assumidíssima la teua condició de muggle.
Més aviat crec que som una bruixa i que la meua carta es va perdre [riu]. Hi ha una teoria que diu que es varen perdre moltes cartes dels que vam néixer en determinats anys perquè era l’època de Voldemort.
Això dona per a una altra nissaga.
Sí, la d’una persona a la que no li va arribar la carta. És interessant... [pensa]
La veig de verd i amb serps. Sempre Slytherin?
Sí, des de petita. Sempre m’he identificat amb Slytherin. Quan va començar tota la bogeria de Harry Potter tothom s’identificava amb Gryffindor, la casa del protagonista. En conéixer els valors de les cases vaig veure que jo era més Slytherin. No m’interessa ser popular i sempre he tengut ambicions. A més, la gent sempre m’ha dit que som molt astuta. Encaixava més a Slytherin. Fernando sí que és de Gryffindor.
Vaja, i com ho porten?
Ens complementam molt bé. Potser si tots dos fóssim molt iguals hi hauria més conflictes entre naltros.
Documental, podcast, llibre... En què estau ara?
A més del documental, que el vàrem projectar a Sant Antoni, també vam fer el podcast, ‘Patronus unplugged’, que arriba ja a la cinquena temporada. A més, hem escrit el llibre ‘Generación Potter’, més centrat en els fans, les localitzacions, l’obra de teatre, J. K. Rowling, els orígens...
Ara que ho diu, el primer llibre va estar a punt de perdre’s entre els manuscrits que rebia l’editorial. Si no hagués set per la filla petita de l’editor, no sabríem res de Harry Potter.
La veritat és que sí, i això me fa pensar en quants llibres meravellosos s’hauran quedat allà perduts perquè no se’ls ha donat una oportunitat. Me fa molta llàstima quan hi pens perquè segur que hi ha altres històries que s’han quedat pel camí. Supós que té a veure amb la sort, el destí o...
O la màgia!
Exacte! [Riu] Perque, a més, llegint el primer llibre no podies arribar a saber, ni tan sols imaginar, en què s’acabaria convertint la nissaga, en tot el seu conjunt. Era impossible saber tot el que vendria després.
Sempre explic que vaig descobrir Harry Potter amb el tercer llibre, ‘El pres d’Azkaban’. Segurament, si hagués començat pel primer llibre, ‘La pedra filosofal’, no hauria seguit llegint.
És que el tercer és meravellós! Encara ara em sembla un llibre molt especial.
Encara conserva la ingenuïtat de les primeres aventures, però es comença a veure la foscor de les que vendran.
Sí, a més, és curiós, però Voldemort, en tota aquesta història, no té tanta importància com a les altres. M’encanta la història de Sirius, els merodeadors... I després està la part del giratemps, que m’agrada però, a la vegada, cada cop que hi pens em qued donant voltes a la qüestió dels viatges en el temps: si viatges significa que ja has viatjat? Si viatges en el temps durant un viatge en el temps, què passa? Tenim un programa del podcast que es centra precisament en el giratemps. També vaig fer un miniassaig sobre això.
A la nissaga estan els grans temes de la humanitat: la mort, l’amistat, l’amor, el temps, l’aprenentatge, el canvi, el bé i el mal...
Bé, això del bé i el mal... Potser al principi, que està molt enfocat als boixos, sí, però així com avança es va vient la part més grissa dels personatges. Veus aquesta evolució de forma molt clara en Snape o Dumbledore. No tot és bo o dolent. I això és fascinant. Per això va més enllà del bé i el mal.
Tens un personatge favorit?
Tinc molts! Snape m’agrada molt, tot i que Bellatrix Lestrange, a pesar de no sortir molt, és el meu personatge fetitxe. La construcció d’Snape és increïble. És fosc, però amb molts matissos. Sempre l’he defensat, però és veritat que tracta molt malament a algunes persones, con Neville. Pensem que el professor Snape és el que més por li fa. M’agradaria saber molt més sobre ell, sobre la seua vida, .
Què tal unes biografies dels personatges?
Jo les llegiria! Per això m’ha agradat les entregues d’Animals fantàstics’, perquè mostren una part de Dumbledore que no coneixíem. És molt interessant.
Parlant d’això, les pel·lícules, què tal?
Les he vist totes, molts cops, igual que els llibres. Fins i tot en els llibres sempre pens que, quan parla de Hogwarts, hi ha alguna cosa que no quadra, com les referències al número d’estudiants, però és igual, jo tampoc som bona en matemàtiques. En el cas de les pel·lícules, si has llegit els llibres pots omplir els forats que hi ha, però si no els has llegit hi ha moltíssimes coses que no les pots entendre perquè a les pel·lícules hi ha moltes coses de les que no es parla. O no saps d’on surten. És el que passa amb el mirall de Sirius, per exemple.
Ara que comentes això del mirall... Amb quin objecte te quedaries?
Vols dir si funcionàs, oi?
Clar!
Crec que amb la capa d’invisibilitat. El giratemps m’agrada molt, el duc tatuat, de fet, però viatjar en el temps em sembla perillós. La capa em resulta molt interessant, pots protegir-te i protegir persones que estimes.
Quan una és molt freaky d’una cosa és freaky de moltes?
Precisament d’això parlàvem l’altre dia a Ibiza. I sí. M’agrada el manga, l’anime, ‘Game of Thrones’, ‘Star Wars’... Però no tant com Harry Potter.
