La ‘Nit del Vuit’ d’Irene López

Fins que no va estar al saló de plens del Consell, amb el diploma a les mans, Irene López Campos no es va acabar de creure que havia guanyat. Que el Premi Vuit d’Agost en la categoria de Disseny Gràfic era seu. Un concurs que coneixia des de feia anys, quan li ho va comentar una amiga, però al que no havia arribat a presentar-se perquè cada estiu, quan hi pensava, o ja s’havia celebrat o s’havia acabat el termini, comenta López Campos, dissenyadora de Graffica. «Però enguany vaig arribar a temps», comenta.

Enguany, quan ho va pensar, encara estava a temps de presentar-s’hi. «Però mancava poc temps», reconeix. Així que va recuperar el que tenia una mica treballat d’altres estius i s’hi va posar. «Intensament», destaca. S’hi va posar «més o menys» com ho fa amb la resta de projectes que desenvolupa per als seus clients i va començar per assabentar-se’n bé dels orígens del Vuit d’Agost i la part més tradicional de la festa. «Vaig descobrir la història de la conquesta d’Eivissa i la berenada. Coneixia la festa per la música i els focs artificials, però no aquesta part ni el significat més profund», explica. Posar-hi una imatge a tot això, explica, li va semblar un projecte molt interessant.

Irene López, feliç amb el diploma que l’acredita com a guanyadora del premi. Toni Escobar

Destacar en la remor visual

«Un disseny no només ha de ser polit, ha de tenir un significat i transmetre. És important que arribi a la gent, que sigui atractiu, que s’entengui i que destaqui entre tota la remor visual», explica López Campos, que destaca que, a més, un disseny ha de ser factible. És a dir, que s’ha d’adaptar a tot tipus de formats i a les característiques tècniques de la impremta, qüestions, aquestes, que va aprendre quan va treballar per a una impremta.

El projecte per al Vuit d’Agost, que va titular com a ‘Nit del Vuit’, va ser «molt intuitiu». El negre de la nit, el vermell intens de la xíndria i blau cian i blanc per a completar altres detalls. «Pocs colors, quatre», indica la dissenyadora, que explica que un cop triats els colors va estar treballant en el projecte del concurs, col·locant els elements que el formen, fins a aconseguir un resultat que li semblàs «armònic». Fins que va notar que el cartell estava acabat.

«Ho not, quan ho està. Sé quan em funciona», apunta Irene López, que la diferència entre la proposta per al concurs i un dels treballs de disseny que fa habitualment és que, en aquest cas, no hi ha un client amb qui parlar abans, a qui preguntar-li què li agrada i què no. Al jurat del concurs organitzat cada estiu pel Consell d’Eivissa, però, li va agradar. Molt. El que sí sembla molt a la seua feina diària és que només havia de presentar una proposta. «No m’agrada presentar més d’una idea, quasi sempre present al client la que més m’agrada», comenta la dissenyadora, que explica que el cartell ‘Nit del Vuit’ li va sortir d’una forma molt fàcil, sense gaires complicacions.

El tribunal, presidit per Carme Boix Bonet i format també per Verónica Prats Marí i Toni Colomar Noguera, varen decidir, després d’analitzar els set cartells presentats i deliberar una estona, que ‘Nit del Vuit’ era el millor. Els jurats varen destacar de la feina d’Irene López Campos «l’originalitat i la conceptualitat combinades correctament i l’equilibri de la composició», segons reflecteix l’acta de la reunió, celebrada el passat 19 d’agost.

La trucada

El dia que la va trucar la consellera de Cultura, Sara Ramon, per comunicar-li que havia guanyat, confessa que estava «tranquil·la». «No estava nerviosa ni tenia al cap que s’havia de saber qui havia guanyat. No estava pendent perquè tampoc tenia expectatives», relata. Això sí, es va posar molt contenta tot i que passat el primer moment de la comunicació se li va passar una mica l’eufòria. «No vaig ser realment conscient del premi fins que vaig arribar a la cerimònia d’entrega», continua. «Crec que el meu entorn, fins aquell moment, estaven més contents que jo», apunta.

Fins que no va ser a la cerimònia d’entrega, Irene López Campos no es va acabar de creure que havia guanyat el Premi Vuit d’Agost

A més dels diners del premi, que encara no té clar a què els destinarà —«em vull fer algun detall, potser alguna escapadeta»—, però no vol dedicar-lo tot a pagar quotes d’autònoms. Per a ella, la importància del guardó està en el que suposa a nivell professional. «Es valora la creativitat de la teua feina», apunta Irene López, que explica que, en el seu cas, els clients li arriben pel mètode tradicional: boca-orella,recomanacions que es fan uns clients als altres. Va muntar el seu propi estudi, Graffica, ja fa anys. Li encanta la seua feina. Treballar al seu ritme (bé, al ritme que demanen els projectes, però sense uns horaris establerts), triant aquells projectes que li interessen i donant-lis el temps i la cura que creu que necessiten.