De petita, volia ser arquitecta. Un somni que els pares de Carmen Dillon, una de les protagonistes del calendari ‘Temps de dones, dones en el temps’ (editat per l’Organització de Dones, de la Confederació Intersindical del sindicat STES), esperonaven. Va ser precisament mentre estudiava a l’Architectural Association School of Architecture quan va conèixer a diversos directors artístics entre els que es trobaven Vincent Korda i Alfred Junge.
En aquell moment, Carmen Dillon, nascuda a una localitat que al llarg del segle XX va ser absorvida pel Great London i la petita de sis germans, va començar a treballar en la indústria del cinema. en un primer moment, en pel·lícules petites Durant molt temps va ser l’única dona en tota Anglaterra que exercia aquesta professió. A més, en aquella època no estava gaire ben vist que una dona exercís aquest ofici.
Aviat, però, va començar a col·laborar als projectes d’altres directors artístics de renom com Ralph W. Brinton, Paul Sheriff o Roger Furse. En poc temps va ser responsable de la direcció artística de cines d’Anthony Asquith i amb la moda dels rodatges a exteriors treballa a la sèrie de pel·lícules ‘Carry on’.
L’any 2016 es va convertir en la quarta dona inclosa al Hall of Fame de directors d’art Guild.
