Diario de Ibiza

Diario de Ibiza

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Les noves flors de baladre de Karlus

L’eivissenc Carlos Ramis Palau, Karlus, publica una versió del tema d’Isidor Marí al que afegeix diverses estrofes, unes sobre salut mental i unes altres sobre la immigració

Una de les imatges, amb lletra, de ‘Flors de Baladre’. K. R.

«Duc a casa un temps tancat, no m’importa lo que allà fora passa, doble vida as meu cap, no veig es sol ni a sa terrassa». Quatre versos. Quatre frases. Podrien llegir-se rapejant. Però s’han de llegir posant, al cap, la tonada de ‘Flors de baladre’, la popular cançó escrita per Isidor Marí. Aquestes quatre frases són algunes de les que l’eivissenc Karlus Ramis (Carlos Ramis Palau, de nom no artístic) ha escrit per a la versió que ha fet i que, des d’aquest diumenge passat, es pot escoltar tant a les principals plataformes digitals de música com al seu canal de Youtube.

«Duc molts de dies somiant que ja no sóc es mateix d’antes. Una bala teua as meu cap acabaria sent una espasa i et faria mal», continua la primera part de la nova lletra del remix fet per l’eivissenc. «Es manté tota la lletra de la versió original», explica Karlus des de Barcelona, ciutat on viu. Bé, mig viu, aclareix. Programador informàtic, pot treballar allà on tengui el seu ordinador, així que passa la meitat del temps a Barcelona i l’altra meitat, a Eivissa.

Pandèmia i ‘mursianus’

Aquesta primera part de la lletra afegida reflexiona sobre la salut mental, un tema molt present des de la pandèmia, que, per sort, va passar a l’illa. En aquell moment, recorda, estava a Madrid fent un màster i el confinament el va enganxar a l’illa. «A casa tenim un jardí gros, per sort», recorda sobre aquells dies de tancament.

Aquest de la pandèmia, el confinament i com va afectar a la sanut mental de molta gent no és l’únic tema que ha inclós a la bucòlica i popular cançó. De fet, la segona part de la lletra que ha escrit l’ha fet, conscientment, en castellà. I és que li interessava parlar d’un aspecte de la societat eivissenca que mai no li ha agradat. Un aspecte que sempre li ha molestat: «A molta gent que ve a Eivissa per treballar els d’aquí li diuen que són mursianus. No m’ha agradat mai aquest terme, és molt despectiu», comenta Karlus, que continua: «Ho he parlat algun cop amb els amics i els deia que a mi mai no se’m referirien amb aquesta paraula perquè sóc nascut aquí».

Les noves flors de baladre de Karlus

Això, aquesta diferència entre uns i uns altres, és el que volia destacar Carlos Ramis Palau amb aquest segon afegit a la lletra d’Isidor Marí. I ho volia fer en castellà, comenta. «Tuve que venir aquí para recoger tu mierda y ahora algunos dicen que esta isla no es mi tierra. Cómo puede ser, si yo también la quiero cerca y ahora gracias a mí tenéis nuevas carreteras», comença aquesta segona part afegida pel programador informàtic, que explica que abans de pujar aquest remix de ‘Flors de baladre’ la va ensenyar a un grup d’amics de l’illa. Varen ser ells els qui li varen dir que havia de compartir-lo.

Karlus explica que és un gran aficionat a la música. Tot i que matitza que pràcticament tot el que ha après ho ha fet de forma autodidacte. Va estudiar piano quan era un boix. Anava a classes a Puig d’en Valls, amb una professora. Però aviat ho va deixar. Tot i que va abandonar els estudis musicals, ha seguit formant-se i aprenent en el camp de la producció musical, que és el que realment li agrada, explica mentre de fons es sent la remor de Barcelona a l’estiu. Així, mentre estava a la universitat, va estudiar enginyeria musical i producció.

«Sólo mi papá y mamá me dicen que me vuelva, pero ellos no saben lo que me da esta luz. He encontrado mi sitio. Duermo entre higueras. Sales con lo mismo, me llamas mursianu», continua la cançó amb què, per poder pujar-la a Youtube, va gravar un vídeo. «És una mica cutre», confessa l’eivissenc sobre la part audiovisual de la seua versió de ‘Flors de baladre’. El vídeo, recorda, el varen gravar entre ell i uns amics i amigues, prop de la zona des Caló de s’Illa. A un torrent, òbviament. Allà es veu al propi Karlus passejant pel torrent, ben sec, fins a trobar una zona plena de flors de baladre. Ho varen fer durant una de les setmanes que, a la primavera, va passar a Eivissa. «Com puc treballar a distància pass algunes setmanes aquí», explica. En el rodatge va col·laborar un amic seu, Toni Planells, més conegut artísticament com Slim Samurai.

Reketón pagès

Aquesta no és la primera vegada que Karlus Ramis fa versions de temes eivissencs ben coneguts. Fa més o menys un any en va fer una altra, però en aquella ocasió sense rodar cap vídeo, de la popular ‘Jo tenc una enamorada’. Una versió que ell mateix defineix com «reketon pagès». En aquella ocasió ja va jugar a canviar la lletra, fent denúncia: «Jo tenc un enamorat a sa banda de Llevant i en ser que el vaig a veure diu que vagi tornant. Jo li dic que serà pronte, jurant-li pes meu sant. Quan es pins faran magranes i ses figueres espart. Ja no vaig a missa, tenc Déu as meu costat, diu que és mentida tot el que m’heu contat», diu la lletra. El to, acompanyat de la base de regueton, es manté fins el final del tema, que només conserva una estrofa de la lletra original. «Que si he de tal, que si he de fer qual, s’illa és petita, basta d’especular. Amb passes de dimoni t’has estat forrant. Dius que és llibertat, m’has estat matant. ara deixa’m viure, estic contant ses vegades que em digueres que això era normal».

Compartir el artículo

stats