Diario de Ibiza

Diario de Ibiza

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Música

L’excel·lència del Conservatori

El Conservatori d’Ibiza aconsegueix per segona vegada a la història que dues estudiants de saxofon accedeixin a estudis superiors de música. Una nova fornada de talent eivissenc arribarà a la universitat amb molta música a la motxilla

Les quatre saxofonistes en un concert de música de cambra. | CONSERVATORI D’EIVISSA

Quatre estudiants del Conservatori d’Eivissa acaben el Grau Professional de sis anys amb notes excepcionals i es preparen per afrontar el repte que suposa fer el salt a la universitat. Totes quatre alumnes han convertit el saxofon en una extensió del seu cos i tenen clar que, passi el que passi en el futur, aquest instrument les acompanyarà. Ara, però, afronten un període incert amb molts canvis.

El Conservatori d’Ibiza està d’enhorabona. Quatre estudiants del Grau Professional han acabat els estudis amb unes notes excepcionals i, dues d’elles, han accedit al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona per estudiar interpretació de saxofon. «És la segona vegada a la història que alumnes d’Ibiza entren en un conservatori superior de música per seguir estudiant saxofon», explica encara emocionat el seu professor, Rafael Barberá.

Rafael Barberá, professor de saxofon i música de cambra.

La primera en aconseguir-ho fa un parell d’anys va ser Catalina Costa, que tot i haver d’acabar el curs amb classes telemàtiques per culpa de la pandèmia, va aconseguir la tercera millor nota a les proves d’accés del Conservatori Superior de Música de Castelló en la modalitat de saxofon clàssic. «Cati ha estat un referent per a molts estudiants. Ella va demostrar que tot era possible i va trencar murs en un moment complicat», comenta Barberá.

Enguany han estat molts els alumnes que han acabat el Grau Professional del conservatori d’Ibiza, però Lucía Ferrer, Andrea Soriano, Adriana Carnerero i Marina Parejo ho han fet amb unes notes extraordinàries. Tres d’elles han aconseguit un excel·lent i, Soriano, la matrícula d’honor tant al conservatori com al batxillerat, perquè sí, totes quatre han compaginat els estudis de música primer amb l’ESO, després amb el batxillerat i, ara, amb carreres universitàries.

Adriana Carnerero amb el seu instrument preferit.

«He entrat al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona i compaginaré els estudis de saxofon amb el Grau en Matemàtiques de la UAB», explica Soriano. En un primer moment, pot semblar una temeritat compaginar dues disciplines tant exigents com aquestes, però com explica ella mateixa, ha estat tota la vida compaginant la música amb els estudis reglats. «De fet, crec que no sabria fer una cosa sense l’altra. Se’m faria molt estrany fer només música o només matemàtiques. Necessito fer les dues coses, però amb calma», assegura.

El cas de Lucía Ferrer és molt similar. Ella també estudiarà interpretació de saxofon al Conservatori Superior de Música del Liceu, però enlloc de compaginar-ho amb el Grau en Matemàtiques de la UAB, ho compaginarà amb el Grau en Estudis Anglesos. Ferrer, a més de tocar el saxo, també és ballarina i tot que sap que ha fet història accedint a un conservatori superior, el que més il·lusió li ha fet ha estat que Soriano també hi entràs. «Sempre he tengut molt bona relació amb Andrea i saber que la seguiré tenint a prop en una ciutat desconeguda és una meravella», comenta. És conscient que viure de la música o del ball és complicat i justament per això ha volgut estudiar anglès en paral·lel. «Igual que Andrea i tota la resta, sempre he compaginat la música amb altres coses i he triat estudiar filologia anglesa perquè m’encantaria convertir-me en professora i poder viatjar amb el saxofon per diferents països mentre faig el que m’agrada», explica.

Andrea Soriano ha assolit la matrícula d’honor al conservatori i al batxillerat.

Per altra banda, Adriana Carnerero i Marina Parejo, han optat per obrir un petit parèntesi en els seus estudis de saxofon. Carnerero va finalitzar el conservatori i el batxillerat amb un excel·lent i, el 12,26 que ha tret a la selectivitat li ha obert les portes del Grau en Comunicació Audiovisual de la UPF. «Sempre m’ha apassionat la música tot i que a casa ningú s’hi ha dedicat professionalment i encara que he tocat diversos instruments, Lisa Simpson i Rafa van ser els veritables culpables de fer-me estimar tant el saxofon», explica mentre riu, Carnerero, que ha decidit optar per la comunicació audiovisual perquè el seu germà també ho està estudiant. «Ara faré una mena de descans pel que fa a la formació, però vull seguir tocant, sobretot en grup, amb gent, perquè el que més m’agrada de la música és compartir-la i estic segura que a Barcelona trobaré grups o bandes on poder tocar», afirma.

Marina Parejo estudiarà jazz i psicologia.

Marina Parejo, en canvi, vol estudiar el Grau en Psicologia i tot i que encara no ha decidit si a Barcelona o a Palma, el que té clar és que el saxofon viatjarà amb ella. «El saxo ja forma part de mi, no me’n puc desfer i vagi on vagi m’agradaria començar a formar-me en el món del jazz», explica. Abans d’entrar al conservatori Parejo volia aprendre a tocar la guitarra, però igual que amb Carnerero, Rafael Barberá es va encarregar de convèncer-la per decantar-se pel saxofon. «Rafa és una persona molt especial per a totes. Aquest últim any ens ha fet gairebé de pare i no som l’única que ha triat el saxo per la seua culpa», explica rient.

La relació que han establert totes quatre amb el professor és molt estreta. Totes coincideixen en dir que, de no ser per Barberá, segurament haurien plegat en algun moment perquè no sempre ha estat fàcil compaginar els estudis reglats amb la música, especialment aquest últim any a segon de batxillerat. «Record perfectament el dia que vaig conèixer en Rafa, jo era molt petita i ell em va presentar el seu instrument i li vaig dir a la meua mare que si ell seria el meu professor, llavors feria saxofon», explica emocionada Adriana Carnerero.

Ara, el professor d’aquestes jóvens prodigis, reconeix estar una mica deprimit. «Les trobaré molt a faltar perquè com a professor, ha estat una autèntica sort poder treballar amb elles. M’han ensenyat moltíssim i hem creat un vincle molt especial tant dins com fora del conservatori durant tots aquests anys. Ens hem convertit en família i hem viscut coses meravelloses, sobretot aquest últim any, on moltes vegades he hagut de fer més de psicòleg que de professor perquè hi ha hagut molta exigència tant per part meua com a l’institut», explica Barberá.

Cap d’aquestes quatre saxofonistes sap què passarà en el futur, però sí saben que la música les acompanyarà i que, si es troben a faltar, només hauran de tancar els ulls i recordar, per un instant, l’últim concert que van fer al damunt de l’escenari de l’auditori del Conservatori d’Ibiza.

Compartir el artículo

stats