Diario de Ibiza

Diario de Ibiza

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Entrevista
Fatma Omarova Dissenyadora guanyadora de Futur Adlib

Fatma Omarova, dissenyadora guanyadora de Futur Adlib: «De boixa feia vestidets per a les nines amb la meua àvia»

L’estudiant russa de disseny de moda Fatma Omarova va guanyar el concurs Futir Adlib per la seua col·lecció ‘Fragància d’Ibiza’, que va crear i confeccionar en poc més d’un mes

Fatma Omarova surt a saludar al final de la seua desfilada a Futur Adlib. J. A. RIERA

Fa només un any, més o menys, que Fatma Omarova, russa afincada a Barcelona, està estudiant moda. Tot i aquest poc temps que porta aprenent a dissenyar, cosir i fer patrons ha guanyat la darrera edició del concurs per a joves talents de la moda Futur Adlib.

Fatma Omarova, nascuda a Rússia fa ara 30 anys, va arribar a Barcelona fa només dos anys, amb el seu marit. «Vaig venir per amor a una persona i per amor a Espanya», comenta en un perfecte castellà. Hostessa de vol en el seu país, en arribar a Barcelona va haver de replantejar-se la seua vida. Què fer amb ella. Li agradava cosir. Molt. Des de petita. Quan li ho va comentar al seu marit, aquest no va trigar en comprar-li una màquina de cosir. Els seus plans, però, es varen truncar per la pandèmia. Acabada de mudar es va trobar tancada a casa i sense poder-se matricular a cap escola pel confinament. Fa només un any que és alumna de l’Escola Atelier de Disseny de Moda de Barcelona i tot i que fa tan poc temps que estudia moda, ha guanyat el concurs de joves talents Futur Adlib.

Portes només un any estudiant moda i has guanyat.

Un any, però en realitat, si li treim les vacances, menys. Vaig començar a finals d’abril de l’any passat i la durada depèn del ritme. Són com tres anys, però depèn del ritme que portis. Podríem dir que estic ja a segon curs, ja estic fent coses més complicades. Just abans de venir cap aquí vaig donar tres o quatre classes a Rússia. Però això de cosir ho duc dins des de ben petita. Amb la meua àvia ja cosia roba per a les nines. Els hi feia vestidets.

En quin moment tens clar que vols dedicar-te a aquest món?

Aquí. Quan vaig venir a Espanya havia de començar la meua vida, havia de pensar què volia fer. El meu marit sabia que m’agradava cosir i me va comprar una màquina. En arribar, just amb la pandèmia, estava tancada a casa i no podia fer cursos ni res. Feia cosetes a casa tot sola. m’enfadava quan no me sortien les coses. No en sabia res. Tenia la màquina i les idees, però no sabia fer-ho. Havia d’estudiar. I ell em va animar. Vam trobar l’escola i estic feliç.

La teua col·lecció la vares batejar com ‘Fragància d’Ibiza’. Coneixia l’illa?

A veure, Ibiza es coneix a tot el món. No crec que hi hagi ningú que no la conegui, però tot és pels tòpics: l’illa blanca, les nits llargues, festa... Però per la moda no tant. La meua professora em va proposar presentar-me al concurs. Vaig decidir provar i de seguida me vaig posar a estudiar sobre l’illa. Tenia clar que volia fer uns dissenys eivissencs. Vaig investigar i llegir molt sobre l’illa. Sobre la seua flora i fauna. em va semblar preciós, sobretot les flors. Volia relacionar la moda amb la natura.

La col·lecció era molt homogènia, això és el més complicat d’aconseguir?

Sí, és una col·lecció. No em varen dir que fes sis peces, sinò que fes una col·lecció. Tot ha de ser harmònic. A més, vaig escollir les flors que tenien alguna cosa semblant: els pètals, els colors... I va sortir. Buscava aquesta armonia i va sortir.

Què és el que més ha après anant a classes de moda?

Tot! No puc destacar res. abans, per exemple, no dibuixava res. Ho tenia al cap, però no feia els esbossos. Ara sí. He après moltíssim. I en costura, com tenia la màquina, intentava fer alguna cosa a casa, però res a veure amb el que sé ara. I de patronatge no en sabia res quan vaig començar a l’escola. Zero.

Alguna de les peces que vares presentar al concurs li va donar molta guerra?

Totes! Però sobretot el vestit amb què s’obria la desfilada. Molta gent dirà que és de núvia. No era la intenció. Va ser complicat casar cinc encaixos diferents, teixits d’encaix. Retallar cada flor per poder fer un únic teixit, com patchwork, però no de cotó, que és més fàcil. Aquí havia de tallar les diferents flors, pètals i fulles i encaixar uns amb uns altres fins a conseguir un teixit per cosir el vestit. I les xarxes! És complicadíssim cosir-les. O teixir les mànigues o el cos d’altres peces des de zero, demanar-li a a la model que seiés i anar construint tot sobre el seu cos.

T’agrada que tot sigui molt artesanal, oi?

Sí, i aquí la idea és que Ibiza ha d’anar lligada a teixits naturals. No podia agafar polièster. No m’agrada. Sempre intent emprar llana, lli, cotó... Teixits naturals. És més car, però té el seu sentit. A més, aquí, si estic parlant de la natura no puc posar polièster. Vaig emprar diferents tipus de cotó, com la batista, i lli. Només alguns encaixos no són naturals. Vaig estar buscant molt i els que vaig trobar eren molt cars. Caríssims.

En saber que havies guanyat vares dir que empraries els sous del premi per comprar material per al teu taller. Crearàs la teia firma?

Sí, ho tenc clar. Guanyar el concurs va ser una empenta definitiva. He creat un web, un compte d’instagram, he començat a donar les primeres passes per a crear la meua marca. Començar una firma de zero és complicat i molt car. Difícil. has de pensar en molts detalls. Però ho vull aconseguir.

En quina dona penses quan dissenyes?

De moment, com estic estudiant, disseny en funció de la feina que ens posen. Ens diuen que hem de fer allò o això i dins d’això aportes la teua creativitat. Hem fet home, dona. Dia, festa... De moment no he pogut explorar massa. Més endavant em passarà el mateix amb els clients. Ells em diran què volen i jo, dins del meu estil, intentaré que es sentin bé amb el que els dissenyi.

Abans de venir a Espanya eres hostessa de vol. T’agradaria dissenyar un uniforme per a una aerolínia?

Sí, perquè els meus col·legues, quan vaig començar a dissenyar, em demanaven que els creàs alguna cosa còmoda i polida. Potser algun dia! El meu uniforme era polit, molt, però tenia un poc de polièster i a l’estiu això no és molt còmode. Un viatge i a la rentadora. Això no és mica sostenible.

Compartir el artículo

stats