Temps de dones, dones en el temps | Actrius

El feminisme de Leticia Dolera

Actriu, guionista i directora, la catalana combina la seua carrera amb l’activisme per la igualtat de gènere

Dolera, a una il·lustració del calendari. | INÉS ÁVALOS VÍLCHEZ

Dolera, a una il·lustració del calendari. | INÉS ÁVALOS VÍLCHEZ

‘Al salir de clase’. És la sèrie que va fer popular l’actriu Leticia Dolera, una de les protagonistes del calendari ‘Temps de dones, dones en el temps’, editat per l’Organització de Dones de la Confederacio Intersindical del sindicat STES. Nascuda a Barcelona l’any 1981 s’ha format en tots els àmbits de la seua professió d’actriu: interpretació, cant, diferents estils de dansa, improvització... Tot i que se la coneix com a actriu, és també guinista, directora i fins i tot escriptora.

La popular sèrie adolescent va ser l’inici de la seua carrera professional, que va continuar al cinema, on en aquells primers anys després d’acabar a la sèrie va participar en pel·lícules com ‘El otro lado de la cama’ (2002), ‘Imagining Argentina’ (2002), ‘Semen, una historia de amor’ (2005) i també la cinta nord americana ‘Un café en cualquier esquina’, del mateix any i nominada a tres Independent Spirit Awards. A la televisió ha participat també a ‘Los Serrano’, ‘Hospital Central’ o, més recentment, ‘Guante blanco’ o ‘El barco’.

LETICIA DOLERA

Época: 1981

País: Espanya

L’actriu guionista i directora es va fer coneguda a principis dels anys 2000 interpretant a Ángela, una de les protagonistes de la popular sèrie ‘Al salir de clase’.

Com a directora, es va estrenar amb tres curtmetratges: ‘A o B’, ‘Habitantes’ i ‘Lo siento, tequiero’. En el món del llargmetratge es va estrenar amb ‘Requisitos para ser una persona normal’, escrita i protagonitzada a mitges amb Manuel Burque i que els va donar nombrosos premis i nominacions.

Declarada feminista, va posar la seua cara a la campanya del ‘No és no’ contra les violències masclistes de l’Ajuntament de Madrid i a l’octubre de 2017 va rebre el premi de la Federación de Mujeres Progresistas pel seu compromís amb la igualdat de gènere. Uns mesos després va publicar el seu llibre ‘Morder la manzana. La revolución será feminista o no será’ (editorial Planeta) el llibre que, segons ella mateixa va explicar, li hagués agradat llegir «quan era adolescent».

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents