Duplicats, obsolets o deteriorats. Així estan els llibres que les responsables de la biblioteca insular, ubicada a Cas Serres, han inclòs en la darrera esporgada, un procés necessari per mantenir l’equilibri als prestatges i que dóna l’oportunitat, fins a finals d’aquesta setmana, que qualsevol indulti un d’aquests volums emportant-se’l a casa.
Cada dia arriben a la biblioteca insular, a Cas Serres, una mitjana de tres productes. Llibres, en la seua majoria, però també altres materials com publicacions o, ara ja en menor mesura, dvd. Trobar lloc a aquests més de 1.200 nous arribats cada any no és fàcil. «L’espai és limitat», comenta Maria Rosa Ribas, bibliotecària, que explica que aquest és un dels motius pels que, de forma regular, ella i la seua companya Rebeca Suárez (també bibliotecària) organitzen el que es coneix com l’esporgada. Un procés que consisteix a fer puesto als prestatges de la biblioteca desfent-se d’obres obsoletes, desfassades, repetides o en mal estat. Un procés en què estan ara ficats de ple i del que deixen testimoni les 25 capses plenes de llibres, publicacions, cd i dvd que a finals d’aquesta setmana, si ningú no els rescata, acabaran destruïts.
La biblioteca publicava fa unes setmanes a les seues xarxes que començava l’esporgada amb un divertit cartell amb els deu manaments d’aquest procés: no posis excuses, quan abans millor; honra els clàssics; abans d’entrar deixeu sortir... I així fins arribar al darrer, que fa una miqueta de mal als amants de la lectura en paper: els llibres esporgats també tenen ànima. Un cartell que, precisament per aquest motiu, conclou amb un consell per als propis bibliotecaris que afronten aquest procès: «Quan esporguis, no miris el llibre als ulls».
1.200 Llibres van arribar l’any passat a la biblioteca insular de Cas Serres
Durant l’any 2021 a la biblioteca insular, ubicada a l’edifici polivalent de Cas Serres, varen arribar uns 1.200 materials, bàsicament llibres, però també altres publicacions i audiovisuals. En aquesta esporgada s’han inclos poc més de mig milenar, detallen les bibliotecàries.
«És una feina tècnica, una selecció negativa», detalla María Rosa, que recorda que el llistat dels materials que ella i Rebeca han escollit per a aquesta darrera esporgada es pot trobar tant a la web del Consell d’Eivissa com a la de la pròpia biblioteca. Entre ells hi ha molts manuals d’oposicions d’anys endarrere i guies de viatge, ja que inclouen informació obsoleta. En el cas de les publicacions que inclouen normatives o legislació podria ser fins i tot problemàtic que encara estassin disponibles, apunta. Així, hi ha guies d’Uruguay de 2009, de Cuba de 2010 o de Rapa Nui de 2013, entre altres. També manuals de legislació marítima o de propietat intel·lectual de 2004. I obres de lectura com las ‘Bodas de Sangre’ de García lorca o el ‘Calígula’ d’Albert Camus que estan deteriorats, indica el llistat, d’unes vint pàgines.
Escollir aquests més de 500 títols «du feina». I no es fa en una tarda. Ni en un parell de dies. «Durant els darrers dos anys vas comprant títols i vas revisant els que ja tens i deixant de banda, fora dels prestatges, aquells que són candidats a l’esporgada», explica la bibliootecària. Així, quan el volum de títols és considerable, només s’ha de fer la darrera passa i començar els tràmits administratius.
Indultar un llibre
Per allò que es diu, que els llibres, per vells i obsolets que siguin, tenen ànima. I perquè, com diu el cartell dels manaments de l’esporgada («el que retires pot ser atractiu per a altres»), el primer que fa una biblioteca és passar el llistat a les altres biblioteques. Potser hi ha algun volum que els interessa. Alguns, a més, poder ser «indultats per algun lector». Per això el llistat és públic. Els poden demanar associacions, centres educatius i també qualsevol persona. Si algú veu un títol que li faria il·lusió endur-se’n a casa només ha de posar-se en contacte amb la biblioteca insular i demanar-lo. Tots aquells que ningú no demani acabaran destruïts i es convertiran en paper reciclat, expliquen. els llibres i altres materials no només es poden demanar per llegir-los o per formar part d’una biblioteca. Podrien fer-se servir, per exemple, per a algun projecte artístic. És a dir, que ‘El palacio de la luna’, de Paul Auster, o ‘El faraón negro’, de Christian Jacq, podrien acabar convertits en una escultura, per exemple.
Abans de ficar-los a les capses, María rosa i Rebeca han posat a tots i cadascun dels títols el segell de l’esporgada, que identificarà la seua procedència en el cas que acabin tenint una altra vida. «Si algun es perdès, aquest segell deixa clar que no cal que el tornin a la biblioteca si algú el troba», comenta María Rosa en veu ben baixeta per no molestar els usuaris que es troben en aquest moment a la biblioteca. A l’esporgada s’inclouen, a més, els materials que durant aquest temps s’han perdut. «Extraviat», detalla el llistat a la casella del motiu de l’exclusió a un parell de desenes de llibres i dvd.
«Sempre fa coseta desfer-se dels llibres i destruir-los. Però és una cosa necessària. Ajuda molt», explica María Rosa, que confessa que aquesta de l’esporgada és una de les feines que, com a bibliotecàries, més peresa els fa abordar. Per això intenten portar-ho molt al dia, ja que facilita el moment d’agafar els volums, segellar-los i posar-los a les caixes en espera de si algú en rescata algun. Els que més pena els fan són aquells que entren a l’esporgada sense haver sortit mai de la biblioteca. «Arriba a passar. I és una llàstima», reconeix la bibliotecària, que destaca la importància de la selecció dels nous títols que arriben al centre. Una feina a què ajuden, i molt, les peticions que fan els propis usuaris.
