Suscríbete

Diario de Ibiza

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Tunísia des de la mirada de Nadia el Fani

Compromesa i transgressora, la directora ha estat amenaçada pels islamistes pel seu documental ‘Laïcité Inch’allah!’

Fotograma de ‘Même pas mal’. |

«El meu país és molt particular dins del món àrab. A les facultats hi ha majoria de dones, no és casualitat que la revolució començàs allà», afirmava fa uns anys a una entrevista al diari El País Nadia El Fani, una de les protagonistes del calendari ‘Temps de dones, dones en el temps’, editat per l’Organització de Dones de la Confederació Intersindical del sindicat STES.

Quan parla del seu país, tot i que va néixer a París, es refereix a Tunísia, on es va traslladar amb la seua família quan tenia només un any. Entre els nou i els disset anys va viure a França amb la seua mare. El seu pare, Béchir El Fani, dirigent del Partit Comunista de Tuníssia, protagonitza el seu documental ‘Ouled Lenine’, estrenat l’any 2007 en què parla dels 50 anys de lluita per la independència del país i la llibertat de les dones.

Les seues primeres passes al món del cinema varen ser com a aprenent al rodatge de ‘Besoin d’amour’, rodada al seu país. Aviat, però, treballa com a ajudant de realització com Roman Polanski, Nouri Bouzid, Romain Goupil i Franco Zeffirelli.​

‘Pour le plaisir’ és el seu primer treball com a directora. Un documental de cinc minuts estrenat l’any 1990 que parla de la necessitat d’expressar-se i de ser propietaris del propi cos, una obra qualificada, en el seu moment de «transgressora i subversiva». Després vindrien ‘Fifty-fifty, mon amour’ (1992), basada en la seua pròpia vida; ‘ Femmes Leader du Maghreb’ (1993), sobre la lluita de les dones del nord d’Àfrica; ‘Tanitez-moi’ (1993), on reflexiona sobre com les dones del seu país han transmès tradicions d’abans de l’Islam, i, per fi, ‘Bedwin Hacker’, el seu primer llargmetratgte. El Fani va trigar vuit anys a treure endavant aquesta història sobre el poder de la informació.

Només uns mesos abans de la caiguda de Ben Alí va rodar ‘Laïcité Inch’allah!’, sobre el paper de la religió a la societat de Tunísia, un documental pel que va rebre amenaces de mort per part dels islamistes. Aquestes coincideixen amb la detecció d’un càncer, històries, totes dos, que es combinen a un altre documental, ‘Même pas mal’, estrenat l’any 2012 i fet en col·laboració amb Alina Isabel Pérez.

Compartir el artículo

stats