Joan Gomila Pere acaba de presentar ‘L’obra folklòrica d’Isidor Macabich’, un llibre que sorgeix del treball de fi de grau, explica el filòleg eivissenc, graduat l’any passat en Llengua i Literatura Catalana per la Universitat de les Illes Balears (UIB). El llibre, editat per Miquel Costa, acaba d’arribar a les llibreries. Comença explicant una mica com era Eivissa a l’època d’Isidor Macabich i continua amb una classificació detallada i comentada sobre la seua producció folclòrica. Una obra per la que Gomila va rebre el Premi Extraordinari al millor treball de fi de grau de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UIB el curs 2020-2021.
Com sorgeix la idea de convertir aquesta tesi en un llibre?
Va ser bàsicament per la confiança de la tutora del treball a la universitat, la doctora Caterina Valriu, que el juliol passat vàrem presentar el treball davant del tribunal. Va dir-me que podíem mirar que això sortís publicat d’alguna forma, amb alguna editorial d'Eivissa. A partir de les gestions de Fanny Tur, responsable de l’arxiu, vam pensar que en Miquel Costa era l’editorial més adient. Fa una mica més de mig any que vàrem començar amb les conversacions i fa poc ja estava al carrer. Hauria d’haver sortit per Sant Jordi, però no va poder ser.
És un llibre que pot llegir qualsevol persona o és per a iniciats en Macabich?
Realment com és una figura bastant inexplorada, la gent coneix el carrer i l’institut, però a la persona no la coneixen tant, sí que per una part és un treball especialitzat, de fi de carrera, però el pot llegir tothom. A la part introductòria faig un resum sobre el context d'Eivissa, la dictadura i el que l’envoltava i és bastant divulgatiu i crec que aquí hi pot entrar tothom. Després sí que hi ha la part del cos amb fitxes amb material seu que potser sí que és una mica més específic, però crec que sí és una lectura que qualsevol que pugui estar interessat la pot gaudir. M’han escrit alguns amics dient que és una figura que la tenien tan en ment i que el meu llibre els ha servit per descobrir-lo una mica més.
És una figura que a tots ens sona però que no coneixem gairebé mica?
Efectivament. A més, era un personatge molt polifacètic. Algú sabrà que era historiador o que va ser canonge de la Catedral, però potser no sap que va ser poeta, periodista, professor... Va tenir moltes ocupacions i a la gent li sorprèn. A jo mateix, quan me varen proposar fer el treball em va sorprendre. Només he agafat l’obra folclòrica, que és una de les set o vuit parts que ell va treballar de la cultura d’aquesta illa.
Quan parles de l’obra folclòrica de Macabich, a quines obres et refereixes?
La part més important serien algunes rondalles que va recopilar, li contava la seua padrina materna. Però a banda de les rondalles, que complementen l’obra que tots coneixem de Joan Castelló Guasch, hi ha material sobre cuina, balls tradicionals música... Hi ha el cançoner, també té el romancer tradicional eivissenc. Hi ha una varietat de materials que recull molt fascinant.
Era una persona amb el gran problema que li interessava tot?
Sí, i aquí se nota molt. Pensa que vaig partir del romancer que he mencionat, del volum de mots i frases i expressions i també del volum IV de la ‘Historia de Ibiza’. Aquesta obra té cinc volums i recull moltes coses i molt variades, però amb molt desordre. No té una edició molt acurada i la meua part, en aquest treball, era posar una mica d’ordre. Vaig utilitzar un sistema de fitxes. No estic dient res nou, però sí ordenant materials que estaven allà però que igual la gent era reticient a entrar-hi degut, precisament, a que és una mica complicat. La meua intenció ha set fer això una mica divulgatiu.
Quin coneixement tenies d’Isidor Macabich i de la seua obra abans de començar amb el treball?
Sincerament, crec que el mateix que la major part de la gent. Sabia que havia fet coses, de fet, a casa tenim tots el volums de la ‘Historia de Ibiza’ i els havia fullejat, però feia molts anys. No sabia el valor que hi ha en totes aquelles pàgines. Crec que partia del mateix punt que quasi tothom.
Arran del treball t’ho has hagut de llegir tot?
Bé, concretament del que he tractat, de l’obra folclòrica, sí. El volum IV l’he inspeccionat tot, però no tots els capítols m’han servit, no tots es refereixen a l’obra folclòrica. A les conclusions ja dic que podria fer un treball més extens inclús. Ell va fer articles de diari escrits de forma dispersa.
Seguiràs investigant sobre ell?
No ho sé, no ho sabria dir. Crec que és una porta oberta i això no vol dir que ho hagi de fer jo. Podria ser que una altra persona, un altre investigador, segueixi. ara he fet el màster de professorat i me vull centrar en la docència de Secundària de cara al futur, però m’agradaria combinar-ho amb la recerca, perquè ha set una cosa que m’ha agradat molt i que m’ha donat bons fruits.
En una recerca com aquesta, en quin moment saps que has acabat?
Com que va ser un treball de fi de grau estava limitat per extensió. i també pel temps. Jo veia, i la tutora també m’ho deia, que podria seguir i fer-ho més ampli, però ja seria un treball de fi de màster o una tesi doctoral, però en aquell moment només era un treball de fi de grau. Però encara així és bastant llarg comparat amb altres com el meu. Per això també crec que s’ha pogut publicar com a llibre..
Has hagut de deixar molta cosa fora?
Sí. Això que te deia, els articles dispersos. Vaig fer el buidatge, però aquest va ser bastant bàsic, incloent només les obres més representatives. Sí que podria fer un buidatge d’articles, de la revista Eivissa en les seues primeres èpoques... No en som conscient de tot, però sé que existeixen altres materials que en un altre context, en un treball de fi de màster, per exemple, podria haver aprofitat.
Estàs fent el màster de professorat, t’agrada la docència?
Sí, m’agrada, però és una cosa que havia de descobrir enguany. He fet les pràctiques a l’institut de Sant Agustí i he descobert que sí, que és la meua vocació. M’han acollit molt bé i m’ha agradat molt.
Dius que t’agradaruia seguir amb la recerca. Ja tens alguna idea pensada?
Sí, ara, per exemple, en el treball de final del màster d’Educació he continuat tractant el que és literatura oral el que té relació amb les nostres històries, les que ens explicaven els nostres avis i que ara hauríem naltros també de continuar transmetent, perquè si no se trenca la cadena de transmissió i se perden. M’agrada aquest tema. Això no vol dir que més endavant no en descobreixi un altre que m’agradi.
De petit també t’explicaven rondalles?
Sí, sí...En coneixia. A casa mateix tenim les rondalles de Joan Castelló Guasch i altres llibres més. I a l’escola també, a Sant Rafel, que és molt propera al territori i també ens en contaven. Però això és una cosa que, malauradament, s’està perdent.
