Laberints, puzles, quatre en ratlla, algun instrument musical... Són alguns dels jocs gegants que ha fabricat Alfredo Marí per al seu nou projecte, Jugueroix, que es va estrenar la setmana passada, omplint la plaça de Santa Gertrudis. Ja ha fet, amb fusta, una quinzena dels vint que té al cap i que confia en poder portar a fires, festes i escoles.
Al taller de fusteria que té a casa seua. Allà Alfredo Marí ha anat creant, poc a poc, els seus «jocs gegants». Una idea que va tenir ja fa uns anys i a la que ara mateix li queda res per convertir-se en realitat. La setmana passada, de fet, ja va fer una prova per saber si funcionaven o no. Si la gent s’ho passava bé. Si reia. Si s’emprenyava quan no aconseguia resoldre’ls. Si buscava ajuda. Va ser a la plaça de Santa Gertrudis, al matí, a l’ombra de l’església. Els primers a estrenar aquest parc d’atraccions de fusta, els alumnes de l’escola de Santa Gertrudis.
«Conec a la directora, sabia que estava fent això i com celebraven una diada al centre me va dir si hi volia anar», comenta Alfredo Marí, molt conegut a Ibiza pel grup Pota Lait. Així, durant tot el matí els escolars varen provar aquests jocs, d’haibilitat, punteria i destresa la gran majoria. «També alguns turistes que passaven per allà es varen animar», confessa Marí.
L’eivissenc segueix treballant amb aquesta iniciativa, que li va venir al cap ja fa un temps, mentre col·laborava al festival Barruguet de Santa Eulària: «Veia les companyies que muntaven espectacles per boixos i vaig pensar que volia fer alguna cosa». Li va donar voltes, fins i tot se li va passar pel cap pujar-se a l’escenari, però finalment va desistir. La inspiració la va trobar quan una companyia de Lleida va portar a Santa Eulària una sèrie de jocs de gran tamany.
Així, aficionat a la fusteria, va acabar dissenyant els seus propis jocs gegants: laberints, quatre en ratlla, jenga, bitlles, puzles, un xilòfon... Fins a una vintena ha dissenyat l’eivissenc, que en aquests moment en té acabats al voltant de quinze.
Marí confessa que la setmana passada tenia una mica de por. No sabia com aniria, si els boixos hi disfrutarien i si tot sortiria bé. Ell ja havia provat mil cops els jocs a casa, però sortir al carrer i deixar que els altres hi jugassin era una font de nervis. «Va anar perfecte. Un èxit!», explica sobre l’estrena del projecte, que ha batejat com ‘Jugueroix’ i amb el que té intenció de recòrrer l’illa i, fins i tot, si sorgeix, anar més enllà. Ara mateix, al taller de fusteria de casa està concentrat a crear un joc de punteria, unba mena d’escut medieval amb cordes. «Vaig maquinant», confessa.
Mentre acaba de donar vida a la vintena de jocs gegants, Marí està creant la pàgina web (jugueroix.com, que encara no està en marxa) així com un dossier amb els detalls de la iniciativa per presentar a les administracions de les illes.
Desconnectar de les tecnologies
«És un projecte creat a Ibiza que inclou tot tipus de jocs gegants de fusta de fabricació pròpia i artesanal ipnsat per participants de totes les edats. Tothom és benvingut», explica Marí, que assegura que és «ideal per festes, fires» i que es poden muntar tant a exterior com a interior. Marí assegura que aquests jocs «són una bona manera de desconnectar» de les tecnologies que controlen la vida tant dels adults com dels menors. L’impulsor de Jugueroix destaca, pel que va poder veure durant l’estrena dels seus jocs gegants que aquests donen peu a «compartir les emocions» amb la família, els companys o, fins i tot, amb «gent nova» que, encuriosida, s’atraca a qui està jugant per veure si aconsegueix resoldre el joc.
Muntar i desmuntar els jocs calcula que li costa al voltant d’una hora, depenent del número dels que porti. Tots caben a la seua furgoneta. «Són plans i la majoria són d’una sola peça. Faig un tetris a la furgoneta», comenta Marí, que confessa, tot i això, un problema: ha de pujar-los i baixar-los a un primer pis. «Estic pensant fer-me un magatzemet a la planta baixa», comenta el creador de la iniciativa, que no vol deixar els jocs a la furgoneta per evitar que es deteriorin amb la calor. «Per la fusta, que es pot desajustar», justifica.
Marí construeix aquests jocs emprant fusta de pi, avet, contraxapat... Només va comprar les pilotes, també de fusta, que li feien falta per a alguns jocs. Però no les ha pogut fer servir: «No eren rodones rodones, estaven deformades». Així que no li va quedar altra que fer-les també ell mateix. «Porten una enfeinada», afirma.
