Diario de Ibiza

Diario de Ibiza

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Temps de dones, dones en el temps | Segle XXI: Dones al cinema documental

Una vida combatint la prostitució des del cine

Mabel Lozano s’ha convertit en un referent per a totes aquelles persones que lluiten dia rere dia contra l’esclavitud sexual

Mabel Lozano sosté el seu Goya. | IMDB

Mabel Lozano (Villaluenga de la Sagra, Toledo, 28 de desembre de 1967) és escriptora, model, directora de cinema i actriu de cinema i televisió. També és activista en defensa dels drets de les dones i a la seva obra hi destaca la denúncia de l’explotació sexual de les dones a través de la prostitució. L’any 2021 va rebre el Premi Goya al millor curtmetratge documental per ‘Biografía del cadáver de una mujer.

Tot i que sempre s’havia dedicat al món de la interpretació, l’any 2007 Lozano va decidir donar un cop de timó a la seva trajectòria. Va passar per la universitat, on va estudiar un màster en cinema social i drets humans a la Universitat de Galway, i, després, va començar una carrera com a documentalista pels drets humans, escrivint i dirigint el seu primer llargmetratge documental titulat ‘Voces contra la trata de mujeres’, rodat a Romania, Moldàvia i Espanya, on denuncia la compravenda de dones i nenes, amb finalitats d’explotació sexual. Anyes més tard, aquest documental ha estat utilitzat per a la formació de les forces i cossos de seguretat de l’Estat i la Fiscalia al nostre país.

Mabel Lozano

Época: 1967

País: Espanya

Directora i actriu de cinema especialitzada en drets humans i socials i molt compromesa amb visibilitzar i combatre l’explotació sexual des del cinema.

Des de llavors, a més de curts i espots, ha elaborat altres llargmetratges documentals: ‘La teoría del espiralismo’, protagonitzat per cinc esportistes paralímpiques; ‘Las sabias de la tribu’, com a homenatge a les generacions de dones de la postguerra que van lluitar per als seus drets drets o ‘Madre’, documental del 2012 sobre la maternitat del segle XXI.

L’any 2014 va estrenar el curt ‘Las mujeres que triunfan’, on parla sobre l’èxit de les dones de més de 45 anys i, el 2015 va estrenar el documental ‘Chicas nuevas 24 horas’, sobre l’explotació sexual de dones. Es una coproducció entre Argentina, Colòmbia, Paraguai, Perú i Espanya que va ser candidata al premi Goya i als Premis Platí del Cinema Iberoamericà.

Més tard, al 2018 va presentar ‘El proxeneta. Paso corto. Mala leche’, la història real en primera persona d’un traficant de dones a través de la qual repassa l’evolució de la prostitució i a Espanya des de la dècada dels anys 80. Amb aquest treball, Lozano va aconseguirel premi Rodolfo Walsh.

Aquesta cineasta es sòcia de CIMA (Associació de dones cineastes i de mitjans audiovisuals) i s’ha convertit en tot un referent, no només per a les dones cineastes del nostre país, sinó també per a totes aquelles dones que lluiten cada dia per aconseguir sortir de la foscor que envolta el món de la prostitució.

Compartir el artículo

stats