«A l’abús sexual infantil hi ha moltes trampes»

Donar eines als més petits per detectar i alertar dels abusos sexuals, distingir entre un desig i una necessitat, entendre que una persona pot dir no o aprendre que tenen dret a sentir plaer i que famílies n’hi ha de tot tipus. Són alguns dels aspectes que es treballen al programa ‘Amb tots els sentits’, impulsat per les conselleries de Salut i Educació per portar l’educació sexual a tots els centres educatius. Des d’Infantil a Secundària.

‘Amb tots els sentits’ porta l’educació sexual a Infantil, oi?

Sí, pretén arribar a tots els infants i joves de la Comunitat, s’estableix una certa normalització de l’educació sexual, que ja no dependria del que vulgui fer cada centre. És un programa de mínims d’educació sexual integral, no tracta només un aspecte de la sexualitat, com els riscos. A Secundària se n’ha parlat més i és més fàcil d’entendre perquè a l’adolescència hi ha aquesta eclosió de la revolució hormonal que fa que la sexualitat se manifesti de forma aclaparadora. Quan parles de portar l’educació sexual a Infantil tot d’una la gent te contesta que què hi hem de dir.

I què hi han de dir?

Sempre es diu que això s’ha de començar a treballar des de la infància, però no s’està fent res. Educar en sexualitat en aquesta primera infància, ho feim. Bé o malament, però ho feim. Els transmetem moltíssimes idees en relació a la seua sexualitat. Quan els deim que no se toquin, per exemple. Això fa que integrin un concepte de sexualitat que no aniria lligat a una vida sana i plaent sinó a pors, envergonyir-se, fer coses d’amagat… A Infantil es tracta de començar a educar d’una forma integral la sexualitat d’acord al moment evolutiu de l’infant. De l’edat i el moment evolutiu, això s’ha de recalcar.

Com s’estructura el programa?

Es basa en quatre eixos: sexualitat en general, sensacions, la conducta sexual i tot el que fa referència a l’art d’estimar.

Comencem pel primer: sexualitat.

Es treballa que coneguin bé el seu cos, que el nomenin com toca i no ho facin amb vergonya. Hi ha parts del cos, el genitals bàsicament, que sembla que o bé no se pot xerrar d’elles o, si es fa, es fa amb noms estranys.

Nomenar les parts del cos és bàsic en un cas d’abús sexual infantil, oi?

Sí, que puguin xerrar amb propietat del seu cos, sense por d’anomenar cap part. En aquesta part també es treballa el referent a reproducció, però, insisteixo, dins el moment evolutiu de l’infant, amb paraules comprensibles, fins a on poden entendre i dient sempre la veritat, no que els nens venen de París o que els porta la cigonya. Ho entenen súperbé. També comences a tractar aspectes de sexe, gènere i identitat sexualm que es manifesta molt prest, a partir, pràcticament, dels quatre anys. Treballam que podem vestir com volem. Volem que comencin a sentir aquesta llibertat, que siguin francs, que puguin manifestar-se lliurement, al menys, a l’escola.

Anem pel segon apartat, el de les sensacions. Què se fa?.

Se tracta de que comencin a incorporar un concepte d’eròtica positiu. Que se relacionin amb les sensacions del seu cos pensant i sentint que tenen dret a sentir plaer i gaudir-ne, del plaer. Pens molt en ‘El nom de la rosa’. Què negaven a les persones? Riure. Quan a una persona li negues riure, que es podria traspassar al plaer, li negues la pròpia identitat. L’anul·les. Quan a una persona no la deixes sentir plaer a la llarga no podrà viure la seua sexualitat de forma positiva. També es treballa el desplaer. Els infants han de saber que sentir-se malament o quan alguna cosa els fa avergonyir-se és una senyal d’alerta. Això forma part de la prevenció d’abusos sexuals, però se fa amb activitats no lligades directament als abusos. I també es treballa amb necessitats i desitjos: una cosa que tu desitges no és una necessitat, de manera que pots desitjar una cosa, però de vegades t’has de comportar i no fer-la perque, per exemple, una altra persona no vol. Això passa en els jocs. Un diu «és que vull que jugui amb jo» i la has de dir «però és que ell no vol». Aquí estam tracatant el tema del consentiment.

El tercer bloc és el de les conductes sexuals.

En el cas dels infants sobretot se treballa el tema de l’assertivitat. Saber dir sí i no. Això m’agrada. Això no m’agrada. El que tenim més desenvolupat en el llibre, perquè els mestres ho tenguin molt clar, són aquells aspectes de conducta sexual que se donen en la infància i com les han d’abordar sense que aquests infants sentin culpa o avergonyits. Amb normalitat. Hi ha tota una part de conducta sexual que és natural en la infància, ve de la curiositat. S’ha d’abordar aquest tema desde la naturalitat i l’assertivitat.

El darrer bloc: l’art d’estimar.

Aquí se treballen tots els aspectes de les emocions perquè les entenguin i puguin interpretar-les. També l’autoestima, que és importantíssim. I també aspectes de relacions, que entenguin que hi ha diferents tipus d’amistat, més properes o menys, gent coneguda i no coneguda. L’altre dia una companya li deia al seu net de set anys que amb persones desconegudes no havia de tractar. Però, clar, què fa? Doncs quan veu una persona li diu «hola, sóc tal, quin és el teu nom?».

I ja és conegut!

Efectivament! Per això aquí se tracta el tema de la confiança, què vol dir aquest concepte i els diferents nivells. I també es parla de viure en família i de que n’hi ha de diversos tipus, des del punt de vista cultural i afectiu. I amb això ja és tot!

Donen eines als docents, veritat?

Sí, en donam per a què tot això s’implementi dins l’aula i es pugui avaluar la seua posada en marxa.

S’està fent ja?

Mira, ‘Amb tots els sentits’, tant a Infantil, com a Primària i Secundària està contemplat en el pla de coeducació de la conselleria d’Educació. En aquest pla no se contempla que sigui obligatori, però després es va fer una instrucció que sí diu que es obligatori a tots els centres públics. Què passa? Doncs que una cosa és el que pugui dir una instrucció i l’altra, la realitat. Educar en sexualitat implica que tots els mestres ho vegin amb naturalitat i tothom porta una motxilla en relació a la sexualitat. Anirem fent formació als mestres i es distribuirà la guia i el llibre a totes les escoles d’Infantil. Després segurament es farà un webinar per a què els mestres que no puguin tenir accès a la formació immediatament puguin veure de què tracta la guia explicat per les autores. Després farem el programa per què se pugui fer anualment.

Implantar l’educació sexual a Infantil estalviaria feina en el futur?

Sí. Si s’aconseguís, sí. Sóc conscient que això és una carrera de fons. No podem pensar que perquè començam a fer aquesta educació sexual tendrem resolts problemes que s’estan donant i que es reflecteixen en els indicadors de salut sexual de la població: abusos, la violència contra les dones, les violacions, infeccions de tranmsissió, sexual, embarassos no desitjats... No podem pretendre, encara que haguem fet el 70% d’implementació del programa a Infantil, Primària i Secundària, això ho resoldríem. Hi ha moltes altres variables que influeixen en el comportament sexual. El que fa la família és importantíssim. No ho podrem resoldre només amb això, però està clar que l’educació sexual és un dret i hem de pensar que al menys aquest infants veuen una porta oberta des de l’escola. És un espai neutral que els permet desenvolupar-se i obrir els ulls a moltes coses.

Quan parlam d’abusos sexuals infantils molts cops als boixos els fa vergonya explicar-ho.

Per això és tan important aquesta educació sexual des de ben petits. Al llibre, que està disponible a la web (salutsexual.caib.es), hi ha un apartat d’abusos. Del programa d’educació Infantil hi ha un llibre, que és curtet, i la guia. Aquest apartat d’abusos està desenvolupat al llibre.

Moltes víctimes pensen que, si ho expliquen, les famílies els renyaran.

Té moltes trampes, el tema de l’abús sexual infantil. Per una part pensen que el renyaran, a més, en la majoria de casos l’agressor és una persona estimada dins el cercle de confiança. Com ho han de dir? A més, pensen «si aquesta persona m’estima, el que m’està fent no és dolent». Però no els fa sentir bé. Si treballes això que hem comentat abans que quan una cosa no te fa sentir bé, vengui de qui vengui, t’ha d’alertar ja li dones una sortida a aquella criatura. Ja no parlem de quan hi ha gent que els fa xantatge: «Si dius això no te creuran», «això és un secret entre naltros»… Precisament una de les coses que se treballa al programa ‘Amb tots els sentits’ és que hi ha secrets que són bons, com no dir res de la festa sorpresa que se li està preparant a la padrina, i altres que no, com quan algú te diu un secret que no te fa sentir bé. Un secret que te dona alegria és un bon secret, i un altre que et fa sentir malament, no ho és. La gent es pregunta què és l’educació sexual en els infants i és importantíssim. És donar-los eines des de ben petits.

Suscríbete para seguir leyendo