Hana Makhmalbaf, directora des del bressol

Amb només set anys, Hana Makhmalbaf va actuar davant una càmera professional per primer cop. Va ser a la pel·lícula ‘Un moment d’innocència’, rodada pel seu pare, el realitzador de cinema Mohsen Makhmalbaf. Només un any després, la petita Hana, una de les protagonistes del mes de març del calendari ‘Temps de dones, dones en el temps’ (editat per l’Organització de Dones de la Confederació Intersindical del sindicat STES),va començar els seus estudis de cinema a l’escola que el seu propi pare va posar en marxa a Teheran. Aquell mateix any va enregistrar, en vídeo, el curtmetratge ‘The day my aunt was ill’, que va arribar al festival de cinema de Locarno, on va despertar la curiositat de la crítica sobre la creació de Hana, que tot i la seua escasa edat col·laborava com a fotògrafa, ajudant de direcció i guionista. I és que no només el seu pare es dedicava al cinema. La seua mare, Marzieh Meshkini, i la seua germana, Samira Makhmalbaf, també eren directores.

De fet, amb 14 anys va rodar un documental, ‘L’alegria de la bogeria’ sobre el càsting que va fer la seua germana per a la seua pel·lícula ‘A les cinc de la tarda’. Es va estrenar l’any 2003 a la Mostra de Venezia, on Hana va estar a punt de poder anar a l’estrena per ser menor. El documental va guanyar diversos premis, com també ho va fer el seu primer llargmetratge, ‘Buda va explotar per vergonya’, rodat a l’Afganistan amb actors no professionals i sobre un guió de la seua mare

A mig camí entre el documental i la ficció es situa la seua darrera pel·lícula, ‘Green days’, enregistrada a l’Iran durant les manifestacions de juny de 2009 de protesta per la polèmica reelecció del president Mahmoud Ahmadinejad. Estrenada a la Mostra de Venezia, la directora va aprofitar la repercusió internacional del festival per denunciar la violació dels drets humans a aquest país, una actitud reivindicativa que ha mantingut en tot moment.

Suscríbete para seguir leyendo