Temps complicats. Aquests són els que varen envoltar Margarita Alexandre Labarga en la seua trajectòria com a actriu, directora i productora de cinema i teatre. I és que Alexandre, protagonista del mes de gener del calendari ‘Temps de dones, dones en el temps’ (editat per l’Organització de Dones de la Confederació Intersindical del sindicat STES), va viure tant els primers anys del franquisme com la Cuba revolucionària. Alexandre, una de les pioneres al cinema a Espanya, va néixer al si d’una família sense problemes econòmics. El seu pare era francès i la seua mare, de Puerto Rico.
Va passar la seua infantesa a Madrid fins que, degut a la Guerra Civil, la varen evaquar a València. Allà va restar fins el final de la guerra amb part de la seua família. Just abans de tornar a Madrid va aconseguir el seu primer paper com a actriu, a la pel·lícula ‘Tierra y cielo’, dirigida per Eusebio F. Ardavín i estrenada a principis dels anys 40. En ella, Alexandre interpretava a la Inmaculada. Això sí, als crèdits apareix com Margarita Sandra. El seu matrimoni li va donar plena llibertat. El casament, de compromís i arranjat per les famílies, va durar tota la vida tot i que cadascú feia la seua vida. Es respectaven i eren més amics que amants.
MARGARITA ALEXANDRE LABARGA
Época: 1923-2015
País: Espanya
La seua primera aparició al cinema va ser interpretant la Inmaculada de Murillo a ‘Tierra y cielo’, on apareix com Margarita Sandra.
Rebutja el paper passiu de la dona i aviat comença a relacionar-se amb gent del món del cinema a Madrid. Precisament en aquests cercles coneix, durant el rodatge de ‘Puebla de las mujeres’ (dirigida per Antonio del Amo) al crític Rafael Torrecilla, que va ser la seua parella real durant un bon parell d’anys. També professional, ja que amb ell va fundar la productora Altamira Films. Així, durant els anys 50 tots dos produeixen (i algunes també les dirigeixen) nombroses pel·lícules. Entre elles, ‘Cristo’, ‘La ciudad perdida’ (tallada per la censura), ‘Un hecho violento’, ‘Nada menos que un arkángel’ i ‘La gata’, que va ser la primera pel·lícula rodada en Cinemascope amb capital íntegrament espanyol.
En plena dictadura, la parella abandona Espanya per marxar a Mèxic, on coneixen nombrosos professionals de la indústria exiliats, però mentre estan a Nova York coneixen Manuel Barbachano Ponce i decideixen marxar amb ell a Cuba, on acaben vivint més d’una dècada. Allà, Margarita Alexandre treballa per a l’Instituto Cubano del Arte e Industria Cinematográficos i també al Teatro Musical de La Habana.
Durant els anys 70 lacineasta marxa a Itàlia, per reunir-se amb Torrecilla. Viuen a la Toscana, a una casa que durant aquells anys acull a nombrosos exiliats espanyols del món de la cultura. Fins el final de la dictadura franquista la parella no torna a Espanya, on Margarita mor el 2015,als 92 anys.
