Un repte. Això va suposar posar en marxa les activitats d’oci educatiu durant l’any 2020, segons afirma l’article ‘Oci educatiu en temps de Covid: estudi de les activitats d’oci educatiu durant l’estiu 2020 a les Balears’, publicat en la darrera edició de l’Anuari de la Joventut, impulsat per l’Institut Balear de la Joventut i publicat amb la col·laboració de la Fundació Guillem Cifre de Colonya.
L’anàlisi, elaborat per Iñaki Illán Ferragut, Carme Moner Ensenyat i Josep Lluís Riera Moll, destaca com l’estiu de 2020, el que va seguir al confinament, les activitats d’oci durant les vacances escolars es varen reduir. De fet, detalla que en el total de Balears es varen organitzar un 26,54% menys d’aquestes iniciatives, una caiguda que va ser molt menor a les Pitiusas. A Eivissa es descens va ser d’un 9,5% mentre que a Formentera no només no es varen reduir sinó que, a més, varen augmentar. «Després dels mesos de confinament hi havia una necessitat d’oferir als joves de les Balaears l’oportunitat de participar i gaudir d’un oci educatiu, segur i de qualitat, que fomentàs la transmissió de valors com la cooperació, el compromís, la igualtat, el respecte a la natura i entre iguals», comenten els autors a l’inici de l’anàlisi, que destaca també que set de cada deu activitats organitzades des de les institucions públiques varen ser escoles d’estiu i campus esportius.
L’anàlisi, elaborat per Iñaki Illán Ferragut, Carme Moner Ensenyat i Josep Lluís Riera Moll, destaca com l’estiu de 2020, el que va seguir al confinament, les activitats d’oci durant les vacances escolars es varen reduir. De fet, detalla que en el total de Balears es varen organitzar un 26,54% menys d’aquestes iniciatives, una caiguda que va ser molt menor a les Pitiusas. A Eivissa es descens va ser d’un 9,5% mentre que a Formentera no només no es varen reduir sinó que, a més, varen augmentar. «Després dels mesos de confinament hi havia una necessitat d’oferir als joves de les Balaears l’oportunitat de participar i gaudir d’un oci educatiu, segur i de qualitat, que fomentàs la transmissió de valors com la cooperació, el compromís, la igualtat, el respecte a la natura i entre iguals», comenten els autors a l’inici de l’anàlisi, que destaca també que set de cada deu activitats organitzades des de les institucions públiques varen ser escoles d’estiu i campus esportius.
Els equipos educatius responsables de les activitats respongueren en les enquestes que varen enviar els autors de l’article que la participació va baixar en general, tot i que algunes de les propostes (un 18,4%) varen mantenir-los i altres, fins i tot, un 12,4%, registraren un increment. L’anàlisi recorda que un cop acabat el confinament i en el procès d’entrada en el que es va anomenar «nova normalitat» es va generar «un debat social sobre la demanda de donar resposta a les necessitats d’interacció social dels infants i joves» de les illes.
Activitats segures
L’objectiu era «tornar a desenvolupar activitats i que aquestes fossin segures». Així, expliquen els autors del text, un cop que les illes varen entrar en la fase dos de la desescalada es va fer «necessari regular la reactivació progressiva» de les propostes d’oci que s’havien anat suspenent.
L’article reflexiona sobre «la manca de temps i la poca experiència prèvia» a l’hora de gestionar la situació, el que «va limitar el temps per informar les famílies i la resta d’agents implicats». Així, detalla que les iniciatives d’oci per a boixos i adolescents d’entre tres i disset anys que es varen posar en marxa durant l’estiu del 2020 «hagueren d’aplicar de manera constant les mesures de prevenció» i també els protocols establerts que, insisteix, eren, en general, «complicats de complir». A això s’hi afegia, en aquell moment, una pressió extra: «Tot el que tenia relació amb la pandèmia rebia molta d’atenció mediàtica i es creava una gran alarma social cada vegada que se sentia parlar d’un brot».
Per conèixer «l’impacte real de la covid» en les activitats que es varen posar en marxa així com «l’eficàcia de les mesures preventives», els responsables de l’article varen enviar un qüestionari a les entitats que varen impulsar iniciativa d’oci educatiu per a menors a través dels consells d’Eivissa i Formentera. Es varen analitzar escoles d’estiu, acampades, colònies i campus esportius. Tot i que els responsables havien d’omplir una d’aquestes enquestes per a cada activitat, comenten els autors, alguns en varen emplenar només una.
En el cas de les Pitiusas es varen remetre aquests qüestionaris a un total de trenta organitzadors d’Eivissa i cinc de Formentera. Els varen tornar omplerts un total de 18 a Eivissa i tres de Formentera. Aquests incloïen informació sobre un total del 60% de les activitats organitzadas, tant a Formentera com a Eivissa, on recalquen que «es varen tenir en compte els campaments organitzats pel Consell insular».
En total, a Eivissa durant l’estiu postconfinament es varen organitzar vuit campaments o colònies, nou campus esportius i 18 escoles d’estiu, detalla l’estudi. Destaquen, precisament, aquests últims, ja que, és l’illa de Balears on, en relació a la població, més activitats d’aquest tipus es varen posar en marxa. A Formentera, entre juny i setembre de 2020 es varen celebrar dos escoles d’estiu i tres campus esportius. No hi va haver cap campament o colònia, detalla l’article de l’Anuari, on els autors comenten que «més del 70% de les activitats que es feren a les illes, per les seves característiques i horaris, eren per conciliar la vida familiar i laboral». Aquesta necessitat d’ajudar les famílies a compaginar feina i cura dels fills va ser más acusada aquell any que el 2019, quan varen suposar un 57,54% del total de les activitats. «Aquest fet es constata amb més intensitat a Formentera», expliquen abans de destacar que aquesta és l’única illa de la Comunitat en què les activitats d’oci educatiu varen augmentar l’any passat respecte a 2019, el darrer estiu abans de la pandèmia.
A Eivissa, l’any 2020 es va mantenir el número d’escoles d’estiu, acampades i colònies mentre que es va duplicar el de campus esportius. A Formentera, en canvi, es va reduir un 33,3% la xifra d’escoles d’estiu al temps que es va triplicar el de campus d’esports.
Per edats, l’informe explica que «la gran majoria de les activitats» anaven destinades a boixos d’entre sis i dotze anys. «Entre els tres i cinc anys també es veu una oferta àmplia, encara que menor a la franja anterior, i l’etapa dels tretze als disset anys és on es va observar una oferta menor», comenta abans d’afirmar que les xifres són molt semblants a les d’anys anteriors. «Les edats dels participants no es varen veure afectades per la pandèmia», conclouen Illán, Moner i Riera.
El 42,7% dels responsables de les activitats afirmaren a les enquestes que no havien tengut cap problema per portar-les a terme mentre que el 40% manifesta «que va ser difícil adaptar les seves activitats als nous protocols covid». Això sí, un 17,84% dels organitzadors considera que s’haurien de millorar els protocols. «Pareix que hi va haver, també, una bona cooperacuó per part de les famílies, ja que sols el 17,3% dels enquestats manifestà que hi havia hagut problemes» amb elles, escriuen els autors, que detallen que el 5,95% dels responsables de les activitats critica les dificultats per «trobar la informació pertinent». L’article recalca que els qui opinen que s’havien de milorar els protocols són, precisament, els qui els varen haver d’activar davant un positiu o la sospita d’un contagi.
«La incidència de la covid a les activitats d’oci educatiu va ser molt baixa, ja que només el 14,6% dels enquestats manifestaren haver hagut de posar-los en marxa», continua el text, que xifra en 60 els cops que es va activar aquest protocol davant la possibilitat d’un contagi que només en va confirmar en setze ocasions a les illes que varen obligar a «suspendre de forma temporal tres activitats, confinar cinc grups i tancar definitivament dos activitats de manera prematura».
Els autors agraeixen «l’esforç, la cura i el temps» dels implicats en les activitats que varen permetre «afavorir el desenvolupament integral dels infants i joves de les nostres illes».
