Hypatia, Robòtica, Construccions, Babalà, Marie Curie, Petit Taller, Abstracte i Entrena-Ment. Són els vuit espais d’aprenentatge que, des del segon trimestres del curs 2019-2020, va posar en marxa l’escola Sant Ferran de Formentera per a la comunitat de mitjans, és a dir, els alumnes de primer, segon i tercer de Primària. Una metodologia que detallen a la darrera edició de Anuari de l’Educació Sara Elena Márquez Carrió (tutora de primer de Primària i coordinadora de cicle del centre) i Cira Roig Galdón (cap d’estudis de l’escola). ‘La interpretació dels espais d’aprenentatge al CEIP Sant Ferran de ses Roques abans i després de la Covid’ es titula l’article sobre aquesta iniciativa que varen iniciar després de dicar tot el curs 2018-2019 a «d’observar altres realitats», «veure el funcionament de diferents centres» i formar-se.
D’Hypatia a Marie Curie
«Mitjançant el joc o activitats lúdiques s’afavoreix molt més un aprenentatge significatiu que té sentit quan es desenvolupa relacionant-se amb els iguals i interactuant entre ells i elles», explica el text de l’Anuari (editat per la UIB i la Fundació Guillen Cifre) sobre aquests espais d’aprenentatge, alguns dels quals es varen crear a aules ordinàries i altres a les d’usos múltiples. Els alumnes, expliquen, participen en aquestes activitats quatre hores setmanals: dimarts i dijous de les dotze del migdia a la sortida. Es va triar aquest horari «per disposar així del moment d’esplai per organitzar el material i la zona requerida». Evidentment, això va obligar al centre a «reestructurar l’horari».
Els espais estimulen els alumnes a aprendre matemàtiques, català, ciències, art, memòria i raonament lògic
En un primer moment es varen crear set espais per treballar matemàtiques, català, ciències naturals i art. «Amb la pràctica ens adonàrem que volíem apostar per una atenció encara més individualitzada. Per aquest motiu creàrem un vuitè espai anomenat Entrena-Ment, per donar resposta a la mancança d’habilitats bàsiques per al desenvolupament individual, com l’atenció, la memòria i el raonament lògic», expliquen abans d’assenyalar que per triar els noms dels espais varen tenir en compte alguns aspectes. No volien batejar-los, per exemple, amb el nom d’una matèria «per no crear prejudicis cap a l’espai», però volien que aquest fos «significatiu» de l’àrea de coneixement que s’hi treballa. Es volia, a més, «donar visibilitat a dones importants d’aquella matèria». D’aquest darrer plantejament sorgeixen, per exemple, les denominacions d’Hypatia i Marie Curie.
Amb el primer «es pretenia apropar l’alumnat al descobriment de la importància de les matemàtiques» treballant «els números, les mesures, la geometria i l’estadística i probabilitat». Aquí els alumnes poden jugar al dobble bingo, sudokus, un dominó sobre hores digitals i analógiques, pesar i comprar al mercat, al tangram, geometria en 3D, curses de caragols o fer d’enquestadors.
L’espai de Marie Curie es centra en «la iniciació a l’activitat científica» i un altre bloc sobre «la matèria i l’energia». Aquest taller, que es feia a un espai amb aixeta, planteja als alumnes els reptes de crear el seu propi Slime o un globus resistent, processos que requerien «atenció i memòria» per les passes a seguir així com meticulosistat, creativitat i treball en grup. En les diferents propostes els escolars poden observar pel microscopi, jugar amb sorra màgica, reflexionar sobre il·lusions òptiques i experimentar amb magnetismes, densitat dels líquids, reaccions químiques i angles.
Els alumnes tenen llibertat per triar a quin espai volen estar cada setmana, «sempre que hi hagi vacants i sense repetir espai abans d’haver passat per tots els altres». Cadascun dels tallers el formaven setze escolars mentre hi havia set espais i una mica menys, catorze, quan es va crear el vuitè, expliquen Márquez i Roig a l’article, que inclou imatges en blanc i negre sobre les graelles i els plafons de tria que s’empraven a cada grup per organitzar els espais. «Amb aquesta metodologia i organització es fomenta un rol actiu per part de l’alumne, que s’autogestiona les accions i decisions. O sigui, és el protagonista del seu procés d’ensenyament aprenentatge, en col·laboració amb altres iguals, però de diferents edats i necessitats», comenten les autores de l’article. En un primer moment, no es feia cap distinció amb els alumnes amb necessitats especials, que participaven exactament igual que la resta. Un cop en marxa, però, varen veure que potser aquests escolars «requerien d’una mirada més propera. És a dir, si un alumne tenia més dificultats en càlcul, per tornar a treballar aquest aspecte havien de passar set setmanes». Així, els docents varen «proposar un itinerari segons les necessitats».
Els docents trien
Aquest projecte el porten a terme cinc tutors i tutores dels tres cursos implicats, i les mestres de música, Audició i Llenguatge i Pedagogia Terapèutica. Aquesta darrera és la responsable d’Entrena-Ment, «pensat per treballar les habilitats mentals bàsiques», així com continguts inclosos al currículum, però d’una forma més «lúdica»: trencaclosques, ordenació de seqüències, completar dibuixos, percebre errors en imatges, jocs com Memory o Simon diu, mots encreuats... S’intenta, expliquen les autores de l’article, que els docents que s’encarreguen dels espais puguin triar de quin es fan responsables i, de fet, destaquen, «a tall d’exemple, la mestra d’Audició i Llenguatge se sentia més còmoda i segura amb l’ambient de Babalà, destinat al treball de l’expressió i comprensió oral i escrita en català». Un espai, aquest, organitzat en diferents nivells i en el qual els escolars juguen al Tabú, Passaparaula, l’Uno, l’Oca o Qui és qui?, desxifren missatges secrets, interpreten cartells i anuncis, creen històries tirant daus i fan cal·ligrames.
A l’espai de construccions es treballa «el raonament cognitiu, l’organització, planificació i flexibilitat», creant peces en tres dimensions amb fustes, lego i circuits de boles musicals. A robòtica l’objectiu és «fomentar l’orientació espacial i la interpretació de mapes mitjançant la resolució de petits conflictes, aplicant un llenguatge de programació», mentre que el petit taller busca «formentar la creativitat, la imaginació i les expressions plàstiques de l’alumnat». Per últim, abstracte «dona l’oportunitat a l’alumnat de percebre, interactuar, experimentar i gaudir amb els elements visuals de la realitat que ens envolta».
El curs passat, el coronavirus va obligar el centre a fer «un punt i a part» en aquesta metodologia: «La situació ens sobrepassava, ja que la majoria del material estava creat pels i les mestres, per tant era difícil de desinfectar i requeria d’un treball en parella o grups petits». Així, la posada en marxa dels espais es va endarrerir una mica el curs passat amb l’objectiu, aquest, de millorar el projecte ara que estan ja al nou centre, oblidant-se de les aules prefabricades en què han estat els darrers anys.
