Diario de Ibiza

Diario de Ibiza

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

L'escriptora del mes: Edith Wharton

Molt més que ‘L’edat de la innocència’

Can Ventosa recorda l’escriptora nord-americana en el 160 aniversari del seu naixement

Una de les imatges del folletó de l’ajuntament.

Edith Newbold Jones, coneguda com Edith Wharton pel seu cognom de casada (Nova York, 24 de gener de 1862 –Saint-Brice-sous-Foret, França, 11 d’agost 1937). Pertanyia a una antiga família novaiorquesa, que el 1866, quan Edith tenia quatre anys, es va traslladar a Europa, on ella va aprendre francès, italià i alemany. Als 14 anys va compondre poemes així com una col·lecció publicada per la revista Atlantic Monthly. L’any 1906 Wharton es va traslladar definitivament a França.

El 1902 va publicar la seua primera novel·la, ‘La Vall de la Decisió’. A aquesta li va seguir una sèrie de publicacions, incloent contes i articles, sovint publicats als diaris europeus i americans més prestigiosos. El 1911 va publicar ‘Ethan Frome’, segons molts la seua obra més reeixida. Fou la primera dona a la història en arribar al cim de la Muntanya Athos, un lloc tancat a les dones fins aleshores i que ella va descriure en molts dels seus escrits. Va arribar al Marroc i va visitar un harem, una altra experiència limitada per a una dona en aquells anys. Va ser i va tornar entre Europa i Amèrica, creuant l’Atlàntic, prop de 60 vegades durant la seua vida.

EDITH WHARTON

‘L’edat de la innocència’ ▶barcelona: la mar de fàcil, 2018

‘Ethan Frome’ ▶Oxford: oxford university press, 2000

‘El vici de la lectura’ ▶palma: J. J. de olañeta, 2020

‘Los reflejos de la luna’ ▶barcelona: alba, 2020

‘Las costumbres nacionales’ ▶barcelona: alba, 2007

Poc abans de l’esclat de la Primera Guerra Mundial va obrir albergs i cercles literaris on donava la benvinguda a autors no només nord-americans. Les seues dues cases franceses, una a París i una altra al sud de França, es varen convertir en un lloc d’acollida per a autors, periodistes i gent de la cultura. El 1913 es va divorciar de Wharton, encara que va conservar el cognom. Quan, el 1914, Alemanya va declarar la guerra a França es va comprometre a crear centres per a les treballadores aturades i sense assistència. Després de refugiar-se a Anglaterra va tornar a França, creant els Albergs d’Amèrica per als refugiats, una evolució dels cercles literaris que havia creat a ca seua a París. Allà va conèixer autors com Henry James, de qui es va convertir en gran amiga. Per aquesta iniciativa, el 1916, Wharton va rebre la Legió d’Honor de la República Francesa. Durant la Primera Guerra Mundial va escriure per a diaris nord-americans, proporcionant informes sobre la guerra i les circumstàncies polítiques. Es va esforçar a més en iniciatives humanitàries, per exemple ajudant un orfenat belga per rescatar més de sis-cents nens refugiats, en perill a causa de l’avenç alemany. Continuà escrivint novel·les i contes, com ‘La Marne’ (1918), preparant l’escenari per a la que aviat seria la seua obra mestra, que arribaria al final de la guerra. El 1920 va publicar ‘L’edat de la innocència’, novel·la amb què el 1921 va guanyar el premi Pulitzer. El 1923, va ser la primera dona nomenada doctor honoris causa per la Universitat de Yale. Entre els anys 20 i els anys 30 va escriure altres obres de narrativa, però cap no va assolir la fama de L’edat de la innocència. Va deixar inconclusa la seua última novel·la ‘Bucaneras’.

Compartir el artículo

stats