Diario de Ibiza

Diario de Ibiza

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Reportatge

L’institut Balàfia contra la covid

Margalida Marí i Ricard Llorca detallen a un article publicat a l’Anuari de l’Educació de 2021 com s’ha adaptat el centre a la pandèmia | Destaquen que vistes les conseqüències del confinament amb els alumnes volien prioritzar la presencialitat

Gel hidroalcohòlic a una taula durant una tutoria a final del curs 2019-2020

Adoptar plenament els dispositius tecnològics, emprar tots els espais com a aules, asignar una taula i una cadira concretes a cada alumne, zonificar el pati, concentrar les classes d’Educació Física i esglaonar l’arribada del transport escolar. Son algunes de les mesures aplicades a l’institut Balàfia per prevenir el contagi del coronavirus, segons detalla un article de l’Anuari de l’Educació 2021.

«Havíem de prioritzar la presencialitat de tot l’alumnat en qualsevol de les situacions que es plantejaven com a possibles». Aquesta contundent afirmació és una de les primeres que es poden llegir a l’article ‘IES Balàfia: presencialitat i salut, eixos vertebradors de l’organització d’un centre escolar en temps de pandèmia», publicat a la darrera edició de l’Anuari de l’Educació, puplicat per la UIB en col·laboració amb la Fundació Guillem Cifre de Colonya i presentat recentment.

El text el signen Ricard Llorca i Margalida Marí, secretari i directora del centre, que expliquen que després de constatar les conseqüències que va tenir el confinament estricte del darrer trimestre del curs 2019-2020 entre els alumnes, tots, equip directiu, claustre i consell escolar, tenien clar que a partir de setembre del 2020 els escolars havien de tornar al centre. En els dos escenaris que es plantejaven: «El que ja preveia la presencialitat total als centres, com el que incloïa la semipresencialitat a partir de segon de Secundària». Aquest darrer, reconeixen, el volien evitar de totes totes. Els autors de l’article destaquen que en tractar-se d’un centre rural que no té al seu entorn nuclis urbans i en una zona no on hi ha gaires connexions, l’institut és, per molts dels alumnes, «és el principal, i en alguns casos fins i tot l’únic, àmbit de socialització dels alumnes». «La semipresencialitat no afavoreix, en cap cas, un ensenyament de qualitat, i aquest ha estat sempre un dels pilars fonamentals del nostre institut».

«El principal objectiu era evitar situacions que ja s’havien donat a causa de la no assistència al centre al llarg del tercer trimestre i que podien generar desigualtat a l’hora de garantir una educació igualitària i de qualitat. Volíem evitar l’abandonament i ladesconnexió de part de l’alumnat, bé fos per la bretxa digital causada per la situació econòmica d’algunes famílies, bé fos per la desídia d’alguns alumnes i del seu entorn familiar o bé per la dificultat,tant del professorat com de l’alumnat, de treballar amb una nova metodologia sense cap preparació prèvia», destaquen abans de matissar: «Tot i això, també vam tenir clar que els criteris sanitaris eren els que s’havien de prioritzar, si calia, per davant dels criteris pedagògics».

Imatge d’arxiu d’una tutoria del darrer trimestre del curs 2019-2020 a l’institut Balàfia. Juan A. Riera

Dispositius i espais

La forma de fer-ho, afirmen, era dissenyar un pla de contingència «molt ambiciós i detallat». Tenien clar que per això necessitaven «destinar tots els recursos i els espais del centre a crear grups amb ràtios com més reduïdes millor, evitar que es produïssin desplaçaments o canvis d’aula i organitzar l’acompanyament dels alumnes amb un professor durant tota la jornada escolar». Tot això, reconeixen a l’article, va «condicionar» el funcionament diari del centre.

La primera alteració de l’antiga normalitat del centre va ser la implantació de l’ús generalitzat de dispositius electrònics, una mesura que pocs mesos abans havien refusat per mantenir la convivència entre aquests dispositius i els llibres de text. Aquestes tabletes «ja feia anys que eren d’ús freqüent, però no majoritari», expliquen: «Vam assumir que per poder atendre l’alumnat de la millor manera possible, dins i fora del centre en cas que es produís un nou confinament o en els casos de gestió de positius en covid, quarantenes, alumnat vulnerable, etc., havíem de treballar amb dispositius electrònics,posar en marxa el Classroom de manera generalitzada i havíem d’ensenyar a fer-ne un bon ús, tant a l’alumnat com al professorat».

A més, es varen acabar els canvis d’aula fent grups més petits i organitzats en funció de les optatives que havien triat els alumnes. Especialment afectats per aquesta mesura varen ser els alumnes amb necessitats educatives especials, escolaritzats en grups més reduïts que la resta i amb un tutor, aser possible especialitzat en pedagogia terapèutica. «Aquest darrer punt va ser l’aspecte més dolorós i difícil d’assumir, ja que un augment de quota de professorat per part de la conselleria, que, a diferència d’altres comunitats, no es va produir, ens hauria permès evitar tantes renúncies», critica l’article.

Per poder crear aquests grups més reduïts era imprescindible comptar amb més espai, pel que varen prescindir de tot el mobiliari i objectes que no eren necessaris —«cortines, murals, decoració,prestatgeries»— i es van reconvertir en aules ordinàries espais com «laboratoris, aules de suport, tallers de tecnologia, aules de desdoblaments, aula polivalent...». Cada alumne va passar a tenir la seua pròpia taula i la seua pròpia cadira i, a més, unes marques els indiquen on han d’estar situades per tal de mantenir la distància de seguretat. Evidentment, a l’entrada de cadascuna de les aules hi ha mocadors de paper i gel hidroalcohòlic que es revisa constantment que no en manqui, detallen. El centre disposa d’una aula covid, un espai (que podrien arribar a ser dos si fos necessari), «totalment buida, sense cap moble o element que pugui afavorir el contagi» destinada només a les persones de la comunitat educativa que presentin símptomes compatibles amb la covid. Aquesta persona i el seu acompanyant estan separats, en aquest espai, per una mampara. A aquest espai hi van els alumnes quan presenten símptomes, moment en què es buida la seua aula, que es neteja. De fet, indiquen Marí i Llorca a l’article, la neteja «es un dels pilars bàsics per prevenir els contagis». L’institut compta amb una persona de neteja durant tot el matí que va desinfectant tots els espais de forma rotatòria.

Pati, educació física i bus

De la mateixa manera que es varen acabar els canvis d’aules, es va modificar la circulació dins del centre, on es varen establir quatre circuits que garanteixen que ningú no es creua, tothom camina en la mateixa direcció, detallen.

Les mesures per prevenir els contagis afecten, evidentment, als moments de pati. L’institut Balàfia ha agafat com a zona d‘esplai l’aparcament que es troba a uns metres i s’ha zonificat l’exterior del centre, de manera que cada aula tengui una zona concreta. A més, no tots surten a la mateixa hora. I també el fet d’anar al bany. Els escolars només poden entrar d’un en un, fet que controla «el professorat de guàrdia del passadís» i els docents tenen als seus uns indicadors que informen sobre si estan lliures o ocupats. A les famílies se les intenta atendre a l’exterior i, si no es possible, separades del personal per mampares.

El pla de contingència va afectar també a les classes d’educació física, en què es deixa de compartir material, no es poden utilitzar els vestuaris i es concentren en una sessió de dos hores que s’imparteix a la zona exterior de l’institut «sempre que les condicions meteorològiques ho permetin». El transport escolar també va patir canvis. Com passa a les aules, cada alumne té el seu seient, que no pot canviar. S’entra per una porta i es surt per una altra. I només descarrega un autobús. La resta, que arriben al centre de forma esglaonada, s’espera fins que del que va davant han sortit tots els escolars. El document elaborat pels responsables de l’institut Balàfia estableix penalitzacions (advertiments, suspensió de la presencialitat...) pels alumnes que incompleixin les mesures de prevenció i posin en risc a la resta de la comunitat educativa.

«El resultat hem de dir que ha estat molt satisfactori: tot i el gran nombre de casos que hem comptabilitzat perquè, d’una manera o d’una altra, han estat casos amb simptomatologia de covid, al centre només hi ha hagut un possible cas de contagi; per tant, no hem hagut de gestionar cap brot, ni confinar cap grup ni sotmetre’ns a cap quarantena que no hagi estat individual», indiquen els autors de l’article publicat a l’Anuari, que destaquen que això es deu a «la implicació» del professorat i els alumnes i «la complicitat» de les famílies.

«Hem de dir que l’esforç i el desgast personals i emocionals que aquest funcionament ha exigit, tant a l’alumnat com al professorat, han estat molt grans i que, a hores d’ara, el cansament comença a fer-se molt palès», conclouen.

Compartir el artículo

stats