Carla Casals té 34 anys i és de Barcelona, concretament del barri de Gràcia, i durant la seua etapa com a nedadora d’elit ha aconseguit ni més ni menys que 30 medalles en campionats del món i d’Europa, quatre plusmarques mundials i nou diplomes en Jocs Paralímpics. Ara, retirada, ha publicat el llibre ‘Medallas de Chocolate’ on explica com ha après a gaudir del camí que l’ha portat a l’èxit.
Fa poc més d’una setmana, l’auditori de Cas Serres va acollir prop d’un centenar de persones que volien conèixer, de primera mà, la vida de Carla Casals, exnedadora paralímpica amb un palmarès on hi brillen més de 30 medalles entre campionats del món i d’Europa, quatre plusmarques mundials i nou diplomes en Jocs Paralímpics. Per a qualsevol esportista d’elit, aquesta quantitat de metalls seria més que suficient per sentir-se realitzat amb la seua feina, però per a Casals, l’èxit no recau en les medalles, sinó en el camí que ha hagut de recórrer per aconseguir-les.
«El despreniment de retina em va obligar a començar de zero en molts aspectes de la meua vida»
Durant la seua carrera esportiva, Casals ha pogut participar en tres Jocs Paralímpics, els d’Atenes l’any 2004, els de Pequín l’any 2008 i els de Londres el 2012. Acumulant un total de nou diplomes i assolint, en cada cita, el quart lloc en alguna de les proves. Quedant-se, per tant, a les portes de les medalles més prestigioses del món. «És evident que tot esportista entrena per guanyar i no fer-ho comporta molta frustració. Cal aprendre a gestionar aquestes emocions i ningú no et prepara per fer-ho», explica l’exnedadora, que afegeix: «Mai sabré què em passava als Jocs, em bloquejava mentalment i era incapaç d’aconseguir una medalla».
Cada vegada que acabaven uns Jocs Paralímpics, Casals, com qualsevol atleta, es posava a treballar per arribar als següents, però un despreniment de retina quan tenia 27 anys i la decisió d’eliminar de la competició diverses de les proves en què competia van precipitar la retirada d’una nedadora que s’ho volia jugar tot als Jocs de Rio. «Va ser l’any més dur de la meua vida. Primer em van treure les meues proves i després vaig patir un depreniment de retina que em va fer perdre l’ull dret, que era el més funcional». Fins aquell moment, Casals vivia, des que va néixer, amb un 10% de visió, però la pèrdua d’un ull va reduir aquest percentatge a la meitat. «Encara que soni estrany, aquell 10% de visió era el meu 100%, perquè mai no havia conegut una altra manera de veure el món i quan vaig perdre l’ull dret vaig haver d’aprendre a tornar a funcionar. Fins aleshores, mai no havia necessitat un bastó i ara, quan vaig a llocs que no conec, el necessito. Va ser un cop molt dur, vaig haver de començar gairebé de zero en molts aspectes», explica.
Ara, retirada de les piscines, Casals ha decidit publicar un llibre autobiogràfic, ‘Medallas de Chocolate’, on explica com ha hagut d’afrontar cada etapa de la seua vida. «Es tracta d’un llibre que he necessitat escriure com a teràpia per poder entendre i veure amb perspectiva tot el que he aconseguit. No m’agrada dir que és un llibre d’autoajuda, però és un llibre que he escrit per a mi en primer lloc i que m’ha ajudat molt a poder gaudir i valorar el camí que he fet per arribar fins on he arribat. És un llibre que m’ha ajudat a veure un quart lloc en uns Jocs pensant que per davant meu només hi ha tres persones i que no tothom pot dir això».
Els beneficis obtinguts amb ‘Medallas de Chocolate’ es destinen íntegrament a la Fundació Punt de Vista, creada per la pròpia Casals, que treballa per trobar una cura per la ceguera. «Mai he volgut que em curin la vista perquè no he conegut un altre món, però ara treballo ajudant a altres persones a gestionar canvis i sí que m’agradaria que aquells que que han vist tots els colors de la vida i, de sobte, els han deixat de veure, puguin recuperar el món que un dia van conèixer». Casals també és llicenciada en Comunicació Audiovisual i tot que no va poder retirar-se a Rio, sí que va poder anar-hi com a membre del departament de comunicació de l’equip paralímpic espanyol i, des de llavors, comenta a la televisió tots els Jocs Paralímpics.
